Quino, Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats
Joaquín Salvador Lavado Tejón, a qui tots coneixen com Quino i més encara com el creador de Mafalda, és el nou premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.
Aquest guardó li arriba el mateix any en què se celebra el 50 aniversari de la creació de l’univers de Mafalda, una nena que percep la complexitat del món des de la senzillesa dels ulls infantils, el popular còmic, que ha estat traduït a més de 30 idiomes i portat al cinema i la televisió.
Per als membres del jurat, Mafalda és “intel· ligent, irònica, inconformista, contestatària i sensible”, somia amb un món “més digne, just i respectuós amb els drets humans” i els “lúcids missatges” que Quino transmet a través del seu personatge segueixen vigents cinquanta anys després del seu naixement.
El jurat ha destacat que Quino ha sabut combinar amb saviesa “la simplicitat en el traç del dibuix amb la profunditat del seu pensament”.
Així mateix, incideix que la seva obra comporta un enorme valor educatiu i ha estat traduïda a nombrosos idiomes, “el que revela la seva dimensió universal”, i els seus personatges “transcendeixen qualsevol geografia, edat i condició social”.
El dibuixant, nascut a Mendoza, Argentina, l’any 1932, i fill d’andalusos emigrats a l’Argentina el 1919, va descobrir la seva vocació de mà del seu oncle Joaquín Tejón, pintor i dissenyador gràfic, i va iniciar amb 13 anys els estudis de Belles Arts a la seva ciutat natal.
Reconegut com un dels més destacats humoristes gràfics internacionals, Quino va aconseguir la fama amb les tires de Mafalda, un personatge nascut per a una campanya publicitària per a electrodomèstics, que van començar a publicar-se el 29 de setembre de 1964 al setmanari Primera Plana, de la capital argentina.
En aquesta sèrie, Quino va reflectir el món dels adults vist des dels ulls d’un grup de nens en què la protagonista era una nena preguntona, intel·ligent, irònica, inconformista, preocupada per la pau i els drets humans, que odia la sopa i estima els Beatles.
Les històries d’aquest personatge contestatari, que va arribar a Europa el 1969 de la mà del Premi Príncep d’Astúries Umberto Eco, que la va definir com una heroïna iracunda, s’han publicat en diaris i revistes de tot el món.
El 1973, Quino va deixar de dibuixar-la, encara que l’interès per Mafalda ha seguit vigent fins a l’actualitat, amb els seus llibres reimprimint-se i adaptant-se a les noves tecnologies, disponibles en format digital.
Després d’aquesta etapa, Quino es va dedicar a un humor més àcid i negre, destinat en major mesura a un públic adult i que ha anat recopilant en la seva col·lecció de llibres d’humor. Entre els més recents es troben ¡Qué presente impresentable! (2005), La aventura de comer (2007) i ¿Quién anda ahí? (2013).
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
