Desdejuni a Can Tiffany, de Truman Capote

LA TERTÚLIA
Dimecres 14 de maig

La trobada d’avui, l’última d’aquest curs per als clubaires de La crisàlide, podríem dir que s’ha dividit en dues parts. En la primera hem fet l’habitual ronda de valoracions al voltant de la novel·la Desdejuni a can Tiffany, de Truman Capote. Al llarg d’aquestes intervencions hem pogut constatar que les opinions eren ben diverses i variades.

En alguns casos la lectura ha encisat, en d’altres senzillament ha agradat, ha hagut clubaires que no han acabat de sentir-se atrets per la narració, i fins i tot algunes persones han comentat que no els havia agradat.

Sigui com sigui, aquesta primera ronda ens ha servit per extreure alguns dels temes que hem comentat després amb més profunditat.

Però entremig hem fet un breu parèntesi per brindar amb una copa de cava. Per una banda volíem celebrar un final de curs exitós, durant el qual hem gaudit d’interessants lectures i de tertúlies d’una important riquesa compartida. Per altra banda fèiem el comiat de l’actual conductora de La crisàlide, qui subscriu aquestes línies, perquè deixa aquesta tasca a partir del proper curs, i hem aprofitat, també, per donar la benvinguda a la nova conductora, la Maria Rosa Nogué i Almirall.

Després, és clar, hem continuat amb la nostra trobada.

Els clubaires que formaven part del grup que ha valorat positivament la novel·la han destacat la mestria amb què l’autor ens mostra els petits detalls del dia a dia tot enlairant-los a la categoria d’universals.

Un comentari lligat amb la citació esmentada a la ressenya i que són paraules del sociòleg i crític Arnau Puig: “Novel·la de la vida insignificant es converteix, acabada la lectura, en una gran novel·la del present, profundament humana…” Per contra, aquells a qui la narració no els ha atret han considerat que entre les seves pàgines s’hi llegia la sordidesa de la societat, el masclisme, la buidor…

Just aquesta opinió és la que ens ha dut a plantejar-nos quin seria el tema de Desdejuni a can Tiffany, si és que haguéssim d’assenyalar-ne algun. I l’opció més acceptada ha estat la cerca de la llibertat.

Això ho trobem a bastament al llarg de la lectura i l’autor ens ho ofereix en petites dosis, sempre presentades mitjançant detalls concrets i simbologies precises. Per exemple, la targeta de la protagonista: “Holly Golightly, viatgera”. Una dona que sembla que no acaba de trobar el lloc on “pertany”. O també l’objecte de què s’enamora el narrador: una gàbia d’ocells d’un estil ben barroc que Holly li acabarà regalant i on mai no haurà ocells engabiats.

Però sobretot el gran referent que ens mostra aquesta recerca de llibertat és el gat que la protagonista acull a casa seva. Un gat sense nom, que va a la seva, que pot fer el que vulgui. Aquesta criatura, aquest animal entre el salvatge i el domèstic, serà el reflex de l’ànima de Holly Golightly.

També s’ha destacat la capacitat que demostra Truman Capote per penetrar en la ment i la psicologia femenina en crear un personatge com el de la Holly, tot un referent de definició literària d’un caràcter. De vegades pensem que és llesta i tot d’una ens sembla que és ingènua i innocent; en ocasions la veiem ben segura del que fa i de l’estil de vida que ha triat però de cop i volta creiem que és una jove insegura, a l’atzar de la sort i el destí. En definitiva: ens ha meravellat, com a lectors, trobar-nos cara a cara amb un personatge tan ric i polièdric.

Són molts més els aspectes que hem comentat: l’aparició del tema de l’homosexualitat, concretament la femenina, en una època en què tocar aquestes qüestions estava mal vist i no es feia ni en literatura; els orígens problemàtics i durs de la protagonista que ens mostren un marc social ben apartat del que ella tria per viure-hi; la relació que s’estableix entre Holly i el narrador, que es mou entre l’amistat i l’amor; la ubicació de Holly en el centre de tot un entramat de relacions, constituint-se ella com l’eix vertebrador d’aquestes; l’esperit de supervivència; el masclisme; la buidor de certes capes socials i la consideració que el petit grup d’amistats de Holly es converteix en un microcosmos de la societat estatunidenca de l’època…

I també, més enllà de la novel·la, hem conversat sobre l’adaptació cinematogràfica d’aquesta. Tothom ha estat d’acord en què la pel·lícula és una gran obra del cinema. Però també tothom ha estat d’acord que, malgrat que tota adaptació cinematogràfica és just això, una adaptació, la història que se’ns mostra a la pel·lícula no és tan intensa i singular com la que va escriure Truman Capote.

L’AUTOR
Truman Capote

Periodista i escriptor estatunidenc, el seu nom real era Truman Streckfus Persons (1924-1984). Va passar la seva infantesa en les granges del sud d’Estats Units i, segons les seves pròpies paraules, va començar a escriure per combatre l’aïllament que sentia. Va estudiar al Trinity School i a la St. John’s Academy de Nova York. Amb només 17 anys va aconseguir un treball per a la revista The New Yorker que, segons ell mateix, consistia a “seleccionar tires còmiques i retallar periòdics”.

Al cap de quatre anys deixa aquesta feina i publica el relat Miriam a la revista Mademoiselle, amb el qual va guanyar el Premi O’Henry, va ser aplaudit per la crítica i el van considerar deixeble de Poe. Més tard, amb 23 anys, publica la seva primera novel·la, Otras voces, otros ámbitos (1948), una de les primeres en les quals es planteja de forma oberta el tema de l’homosexualitat.

Altres novel·les seves, per citar-ne algunes, serien: El arpa de hierba (1951), Se oyen las musas (1956), Desdejuni a can Tiffany (1958, obra que tractarem al Club de lectura La Crisàlide), i A sang freda (1966). Aquesta última és la seva obra més celebrada i amb ella es crearia el terme non-fiction-novel, tot convertint-se en un referent del que, més endavant, esdevindria el nou periodisme estatunidenc.

A sang freda explica el succés real de l’assassinat de la família Clutter, una narració que li va ocupar cinc anys d’intensa investigació. Va ser portada al cinema el 1967 per Richard Brooks i el llibre va batre rècords de vendes, mantenint-se en la llista dels més venuts del New York Times durant trenta-set setmanes. Cal remarcar, també, que el 2005 es va filmar la pel·lícula Capote, en la qual es narra el període de la vida d’aquest escriptor que abraça l’època en què es va estar documentant per al seu llibre A sang freda, i en el film es pot veure l’estreta relació que es va establir entre ell mateix i Perry Smith, un dels assassins.

Amb tot, la seva vinculació amb el món del cinema no és només aquesta, ja que també es va adaptar la novel·la Desdejuni a can Tiffany (Blake Edwards va ser el director i Audrey Hepburn va interpretar el paper de la protagonista, Holly Golightly). I també va escriure guions cinematogràfics, entre els quals podríem destacar ¡Suspense! (1961).

Entrats a la dècada de 1950 va reprendre la seva activitat periodística tot fent entrevistes per a la revista Playboy.

L’OBRA
Desdejuni a can Tiffany

Desdejuni a can Tiffany ens narra la relació d’amistat, entre la tardor de 1943 i la tardor de 1944, d’un escriptor de Nova York el nom del qual mai no és esmentat, amb la seva veïna, Holly Golightly. La història se’ns presenta com una evocació feta per ell aproximadament dotze anys després de concloure’s aquesta relació.

La protagonista, Holly Golightly, és una jove de vint anys, atractiva, d’origen texà, que després de rebutjar la carrera d’actriu a Hollywood es converteix en una estrella del Nova York més sofisticat, i així és com la trobem bevent còctels en festes de l’alta societat, trencant cors per allà on passa, i freqüentant restaurants i clubs de moda.

Holly viu envoltada dels individus més absurds i de vegades grotescos: des d’un mafiós que compleix condemna i a qui visita setmanalment, fins a un milionari capritxós i amb afinitats nazis, tot passant per un vell bàrman que, secretament, està enamorat d’ella. Però a poc a poc Holly anirà revelant al narrador la seva veritable personalitat, alhora que descobrirà la seva pròpia impossibilitat, o manca de desig, per canviar.

D’aquesta novel·la s’ha comentat ben sovint que ens presenta un dels personatges més complexos i peculiars, i també més grandiosos, de la història de la literatura: la seva protagonista Holly Golightly. Una dona impulsiva, excèntrica (hi ha qui la considera també un punt desequilibrada), però dolça, innocent i múrria. Un personatge que no ens deixa de sorprendre i que monopolitza quasi la totalitat dels diàlegs que trobem a la novel·la.

El mateix autor, Truman Capote, va declarar en una entrevista que la raó veritable per la qual va escriure sobre Holly, el seu personatge favorit, va ser perquè era el símbol de totes aquelles noies que arribaven a Nova York amb l’esperança de complir un somni: esdevenir actrius o bé ascendir en l’escalat social gràcies a un bon casament.

Però més enllà del personatge protagonista, també són interessants les paraules del sociòleg i crític Arnau Puig, en un estudi al voltant de Desdejuni a can Tiffany, on escriu: “Novel·la de la vida insignificant es converteix, acabada la lectura, en una gran novel·la del present, profundament humana, irritant perquè no hi ha falsificacions. La vida és així, ens la fan forçosament així, ens obliguen que sigui així. Tot està fet perquè no sigui d’una altra manera. ¿Qui ho ha muntat així? Capote no ens ho diu.”

ALTRES DADES

• Web sobre Truman Capote (en anglès)
• Truman Capote a la Viquipèdia
• Ressenya de la novel·la
• Fotogrames de la pel·lícula Desayuno con diamantes: