Novetats gènere negre i policíac. Juliol 2024
A continuació trobareu algunes de les novetats de gènere negre i policíac que aquest mes de juliol incorporem al nostre fons especial.
En primer lloc,
Una hojarasca de cadáveres. Mariano Sánchez Soler
En aquest assaig trobareu els crims de l’Espanya postfranquista. Com a periodista d’investigació, en Mariano Sánchez es va submergir en un sèrie de crims que van influir en la seva vida professional, i, a més a més, en la seva vida privada. Han passat els anys i encara és un expert en l’assassinat de Yolanda González, així com en el dels marquesos d’Urquijo, en la desaparició d’El Nani, en el parricidi de la Dulce Neus, en l’infanticidi de Paquito Reyes, en l’atemptat racista contra Lucrecia Pérez, en la secta Edelweiss…
En la mañana del 26 de mayo de 1982, cientos de personas abarrotaban los veinte metros cuadrados del vestíbulo de la Audiencia Provincial de Huesca. Desde las nueve y media, una hora antes de que comenzara el juicio contra Neus Soldevila y sus hijos, eran muchos los que habían pugnado por un asiento. En la sala de vistas no cabía un alfiler. Ante la presión de la muchedumbre nerviosa cedían peligrosamente los quicios de la puerta de entrada. En el pasillo se sucedían escenas de desmayos, ligeras asfixias y señoras evacuadas por mareos.
Fragment, cap. III (Amarga Neus o la destrucción de la familia), pàg. 75
Aquests són els crims més importants com a periodista de Mariano Sánchez Soler i que ha volgut rememorar.
Seguim amb
El linaje de las estrellas. Daniel Fopiani
Ezequiel se retiró las gomillas de sus orejas y vio que una pequeña mancha de sangre había traspasado la mascarilla. Se llevó la yema del dedo índice al labio inferior. El que le ardía. Una fina línea escarlata se dibujó en el laberinto de sus huellas dactilares.
-No se preocupe, no es nada.
Fragment, segona part, cap. 21, pàg. 166
Es descobreix el cos mutilat d’un soldat jove. El cadàver també apareix amb el dibuix d’una esvàstica, feta amb talls d’arma blanca. L’homicidi no triga a ser notícia mediàtica quan se sap que l’assassí va deixar les entranyes de la víctima a la vista, i que simulaven amb els intestins un cordó umbilical.
Qui inicia la seva pròpia investigació és un capellà castrense, n’Ezequiel Expósito, i que al mateix temps estreny llaços amb la mare del soldat, una veneçolana, la Natàlia, que ha tingut una vida plena d’amargors.
Aquesta situació conduirà n’Ezequiel a descobrir l’existència d’una secta misteriosa, però també a redescobrir el seus veritables orígens i a reflexionar sobre el que més li ha interessat a més a més de Deú: l’univers.
Daniel Fopiani és escriptor i també sergent primer d’infanteria de marina. Ha escrit: La carcoma, La melodía de la oscuridad y El corazón de los ahogados. Sobre La melodía de la oscuridad, trobareu un article al nostre blog Llibres i més… si cliqueu aquí.
Avancem amb dues autores…
Un juego de mentiras. Clare Mackintosh
Cuando los concursantes llegan al campamento de Al descubierto, conocen a Roxy Wilde. En realidad, la han conocido en el desayuno, pero se les ha ordenado que finjan que esta es la primera vez que la ven, y Ryan se siente cohibido cuando le da la mano y dice: “Hola, soy Ryan”. A los demás se les da mejor actuar. Ryan juraría sin dudar que Henry y Pam no habían visto nunca a Roxy, e incluso Lucas, el pastor le estrecha la mano con una sinceridad muy creíble.
Fragment, segona part, cap. 22, pàg. 197
El títol d’aquesta novel·la ja ho diu tot. És un joc de mentides. Són set els concursants del reality que es roda a les muntanyes de Gal·les i que no tenen ni idea d’on s’han posat. Tots guarden un secret que es farà públic si es descobreix, la qual cosa suposarà la seva expulsió del concurs.
Tots juguen per guanyar i també tots tenen molt a perdre. Es diu que la càmara mai no menteix, però…, no es pot creure tot el que es veu en un show.
Trobareu i podreu també llegir altres articles sobre aquesta autora en el nostre blog Llibres i més…
El fuego purificador. Donna Leon
Oyó la sirena, se acercó a la ventana y escuchó los sonidos: el momento en el que apagaban la sirena justo antes que el motor, las pisadas y las voces ensordecidas y los pasos delos hombres que iban hacia el portal. Después por la escalera y a la puerta, y de pronto estaban en el dormitorio con ellos.
Un médico joven se arrodilló igual que Brunetti, junto a Bocchese. Le buscó el pulso, le abrió la chaqueta y la camisa y le colocó el estetoscopio en el corazón. Le abrió primero un ojo y después otro y los alumbró con una linterna pequeña. Brunetti se alegró al ver que Bocchese cerraba primero uno y luego el otro. Mientras el doctor se ocupaba de eso, dos ayudantes vestidos con una bata blanca entraron en la habitación y colocaron una camilla en el suelo.
Fragment, cap. 14, pàg. 204
Aquest és el cas número 33 de la sèrie Brunetti. En aquesta ocasió, Donna Leon escriu sobre la violència entre bandes juvenils. Com pot passar això en ple centre del cor de Venècia?
I què ocorre?
La plaça de Sant Marc apareix coberta de vidres: dues bandes juvenils s’han enfrontat violentament en la foscor. Mentres el comissari Griffoni confia en la seva intuïció per descobrir com un adolescent a qui coneix pot acabar atrapat en un grup així, Brunetti recorre als seus contactes, al mateix temps que intenta aclarir l’obscur passat del pare del jove. En Patta, el vicequestore, tampoc no està tranquil: farà el que calgui per protegir-se i protegir, també, el seu entorn.
Al blog Llibres i més… de les biblioteques de VNG, a més a més podreu llegir molts articles dedicats a Donna Leon, només cal que cliqueu aquí.
Continuem i acabem amb tres més…
A puerta cerrada. J. D. Barker
El matrimoni Hollander no són feliços. Brendan i Abby porten molts anys de casats i es troben en punt mort. Ell treballa per a l’estat com a investigador de delictes financers i blanqueig de capital i ella és escriptora, però després d’una molt bona acollida de la seva primera novel·la ara pateix un bloqueig que li impedeix escriure’n una segona. Els seus estalvis s’estan acabant a més a més del seu matrimoni i per tal de resoldre el segon problema decideixen anar a teràpia de parella. La terapeuta els aconsella que facin ús de l’aplicatiu Sugar & Spice. A l’inici funciona i la seva relació també millora, però a poc a poc tot es complica i sense adonar-se’n acaben atrapats en un perillós joc de vida o mort.
Estaba claro que llevaba una peluca, y ya le habían dicho que no iría vestida con su ropa, todo ello parte del juego, parte de aquella fantasía que ella deseaba escenificar. Brendan mentiría si dijese que la idea no lo había excitado. Antes de Sugar & Spice, su vida sexual con Abby iba con el piloto automático. En los últimos días se había puesto a mil. Abby había salido de su cascarón, y él también. Ahora tenían una vida sexual increíble. Lo de ella estaba siendo increíble. Al entrar en aquella habitación del hotel, la deseaba más que nunca, pero al final había resultado que no era ella. Era otra persona.
Fragment, cap. 24, pàg. 154
Així mateix al nostre blog Llibres i més…, trobareu un article sobre El cuarto mono.
Cuando la tormenta pase. Manuel Loureiro
En una illa petita de la costa atlàntica gallega, Ons, Roberto Lobeira s’hi troba atrapat. No té cap possibilitat d’arribar a terra ferma a més de no poder comunicar-se amb l’exterior a causa d’una tempesta que sembla ser el preludi d’una tragèdia. Quan descobreix un fardell que les ones han portat fins a la vora del mar, el seu contingut provoca que els pocs habitants que viuen a l’illa deixin anar tot el rancor i gelos continguts durant dècades i així saldar vells comptes.
Si el descenso por la fachada del faro había sido una experiencia aterradora, el “camino secreto” de Diego no se quedaba a la zaga. Era poco más que un sendero muy pegado a la costa, de apenas unos veinte centímetros de ancho, abierto por la propia acción de la naturaleza y por el paso de algún animal para el cual el vértigo no suponía ningún problema.
Roberto miraba con aprensión el borde del acantilado, de donde salía un rugido ensordecedor. El restallido de las olas, unos cuarenta metros más abajo, era de tal magnitud que mantener una conversación quedaba totalmente descartado.
Fragment, cap. 26, pàg. 256
L’autor va estar vivint durant un hivern a l’illa d’Ons quan escrivia aquesta història. Aquesta illa gallega està plena de llegendes, misteris i també de moltes tradicions. Però és un món que de mica en mica va desapareixent. Només hi viuen una trentena d’habitants durant l’hivern, tanmateix són gent hospitalària, honrada i generosa. Aquesta és l’experiència que en va treure en Manuel Loureiro.
Catàleg Aladí / Biblio Digital
La hora del lobo. Toni Hill
En Daniel desapareix una nit. No es troba cap rastre del nen. Només, però, troben el cos sense vida de la mare. Set anys després, la criminòloga Lena Mayoral és contractada per la família de la víctima per trobar noves pistes d’aquest cas.
Lo último que esperaba Lena era que el doctor Folguera la citara en su casa de la playa, donde reside desde la jubilación junto con su esposa. La conversación telefónica había sido escueta y en ella el doctor, “Llámame Luis, por favor, dejé la consulta hace ya tiempo”, reiteró las gracias por su respuesta. El tono era seco, y, sin embargo, el sentimiento parecía sincero. Lena tuvo la impresión de que no era un hombre propenso a la emotividad y, mientras conducía hacia Altafulla, se preguntó de nuevo qué podía necesitar de ella aquel reputado médico.
Fragment, segunda parte, Mediodía, La ciudad, cap. 14, pàg. 143
Com diu en Toni Hill, aquesta novel·la és la seva novel·la de matinada, ja que va tenir el costum de llervar-se molt aviat i escriure abans de la sortida del sol. La va escriure a la Vall de Boí, però també en altres parts de la geografia espanyola, fins i tot, a Sant Pedro Sula a Hondures.
I finalment, trobareu més articles sobre novel·les de Toni Hill al nostre blog Llibres i més…
