Cats, el musical
Aquest 2021 es commemora el 40è aniversari de l’estrena d’un dels musicals més aclamats de la història: Cats.
La trama és senzilla i ens explica com la tribu dels gats Jellicles (Petits i Encantadors) es troben en un ball anual per triar qui serà l’escollit per renéixer al cel dels gats.
La vistositat de les disfresses, el maquillatge d’actors vestits de gats i sobretot la música, íntim reflex de la personalitat de cadascun dels gats, van ser els factors que van portar aquest musical a l’èxit.
El llibre
Per començar el llibret de l’obra Cats, el seu compositor, Andrew Lloyd Webber es va basar en una obra de T.S. Eliot, El llibre dels gats espavilats del vell Opòssum, una col·lecció de poemes humorístics i fantasiosos sobre psicologia i sociologia felina.
Els poemes van ser escrits durant la dècada de 1930 i inclosos per Eliot, sota el pseudònim «OldPossum», en cartes als seus fillols. Després, van ser recopilats i publicats el 1939, amb il·lustracions del mateix autor.
Al llarg de les seves múltiples edicions, les il·lustracions han variat, sent realitzades per autors de renom com Edward Gorey o Axel Scheffler, il·lustrador habitual de les històries de la Julia Donaldson.
El llibre explica de manera general els diversos noms que tenen els gats, i després per a cadascun d’ells un poema particular que descriu els seus trets característics
L’editorial Lata de Sal ha publicat Macavity, un conte protagonitzat per un gat fet a semblança del Professor Moriarty de les obres de Sherlock Holmes i descrit al poemari de T.S. Eliot.
El musical
L’11 de maig de 1981, Cats es va representar per primera vegada al West End de Londres. Es van realitzar un total de 8.949 funcions, essent la darrera l’11 de maig del 2002, dia del seu 21è aniversari. Es van exhaurir les entrades i com a resultat, es va projectar la funció en pantalles gegants al Covent Garden.
L’espectacle s’estrenà a Nova York el 7 d’octubre de 1982 i va estar 18 anys en escena. Per tant es convertí en el musical més longeu a la història de Broadway. Els dos rècords els va superar el mateix LLoyd Webber amb El fantasma de l’òpera, musical basat en l’obra de Gaston Leroux.
En conseqüència, als Premis Tony de 1983 va guanyar els premis al Millor Musical, Millor Llibret de Musical, Millor Banda Sonora, Millor Actriu de Musical, Millor Actor de Musical, Millor Disseny de Vestuari per a un Musical, Millor Il·luminació de Musical i Millor Direcció de Musical.
La banda sonora ha passat a la història i, tot i que, hi ha moltes cançons conegudes, la més popular és ‘Memory’. Probablement, molts la coneixeran per la versió que va fer Barbra Streisand.
Andrew Lloyd Webber
Nascut a Londres el 1948, és un compositor musical britànic. Va começar la seva carrera amb Tim Rice com a lletrista, va escriure i produïr Joseph i l’increïble abric en technicolor, Jesucrist Superstar i Evita, però després d’aquesta obra, la col·laboració entre ambdós es va trencar.
A més, alguns de seus musicals s’han portat a la pantalla gran Jesucrist Superstar el 1973 dirigida per Norman Jewison; Evita el 1996, dirigida per Alan Parker i El Fantasma de l’Òpera, 2004, dirigida per Joel Schumacher.
Especialment rellevant va ser la seva participació als Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, ja que va ser l’encarregat de compondre una peça per als Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, la cançó Amics per sempre.
La pel·lícula
L’any 1997 es va enregistrar una recreació del musical al Teatre Adelphi de Londres. Aquesta versió va ser protagonitzada per Elaine Paige, que estrenà el paper de Grizabella a Londres; Ken Page, que va interpretar el paper Old Deuteronomy original a Broadway; Sir John Mills com a Gus i Michael Gruber com a Munkustrap.
Va ser dirigida per David Mallet i per tant van respectar la coreografia i la posada en escena original de Gillian Lynne.
Cats també ha tingut una versió cinematogràfica. Dirigida per Tom Hopper i estrenada el 2019, probablement compta amb el repartiment més luxós dels darrers anys.
Estrelles del cinema britànic com Judi Dench, Ian Mckellen, James Corden o Idris Elba i de la música nord-americana com Taylos Swift i Jason Derulo, però més aviat va ser un fracàs de crítica i públic.
Per acabar, us recomanem l’especial que han preparat els companys del Prestatge Virtual de Música de la Biblioteca Virtual.
Trobareu altres notícies sobre cinema musical al nostre biblioblog.
