Deu anys sense Nora Ephron
El 26 de juny va fer deu anys sense Nora Ephron, una de les guionistes més brillants del cinema nord-americà dels darrers anys.
Es va graduar en Ciències Polítiques i va fer de becària un any a Washington. Després es va traslladar a Nova York i va començar a treballar a diverses publicacions fins convertir-se en una reputada columnista, amb un gran ull per a captar l’ambient de l’època i per a tractar qualsevol tema.
Als anys vuitanta es va iniciar en el món dels guions cinematogràfics amb Silkwood, pel qual va obtenir la seva primera nominació als Premis Òscar i partir d’aquest moment ja no va parar.
Ephron es autora dels guions d’algunes de les millors comèdies romàntiques dels anys ’80 i ’90. Els seus personatges eren entranyables i les seves històries anaven més enllà dels clixés i normes del gènere. També va destacar com a directora de cinema.
No me acuerdo de nada
Libros del Asteroide acaba de publicar en castellà el darrer llibre que va escriure Nora Ephron.
Al llibre, fa un divertit repàs del seu passat, dels seus fracassos i alegries, i es lamenta amb humor de les vicissituds quotidianes.
Ens parla –entre altres coses– del que recordem i oblidem quan ens fem grans, de la seva història d’amor amb el periodisme, de com sobreviure a un divorci o de la seva preocupant relació amb la safata d’entrada del seu correu electrònic.
En definitiva, de moltes qüestions que les dones es pregunten en arribar a una certa edat, però que rarament s’atreveixen a confessar.
Cuando Harry encontró a Sally
Dirigida per Rob Reiner, la pel·lícula ens parla de dos desconeguts comparteixen un viatge de Chicago a Nova York i parlen sobre diversos aspectes vinculats a les relacions de parella, amb frases mítiques com ‘els homes i les dones no poden ser amics perquè sempre s’interposa la part sexual’. Finalment, passen els anys i es van fent amics i finalment, s’enamoren.
Passarà a la història per l’escena que tots coneixem, Meg Ryan demostrant a Billy Crystal que no podria distingir un orgasme real d’un de fingit al bell mig de Katz’s Delicatessen, el restaurant que fa els entrepans de pastrami més icònics de Nova York.
Remata l’escena la mare del director, Estelle Reiner, dient la famosa frase ‘I’ll have what she’s having’. Al llibre ‘The time of my life’, Hadley Freeman fa una interessant reflexió sobre la pel·lícula.
Durant molt de temps es va parlar de fer una seqüela del film, que finalment no va sortir, però Billy Crystal i Rob Reiner es van prestar a imaginar com podria ser aquesta segona part, adaptada pels nous públics.
I van rodar aquest tràiler. No us el perdeu!
Tienes un E-Mail
Basada lleugerament en la pel·lícula El bazar de las sorpresas (Ernst Lubitsch, 1933), Ephron s’adapta als nous temps i introdueix una mena de Tinder via correu electrònic on els protagonistes es coneixen fingint ser que ni són, un clàssic.
Ell, propietari d’una cadena de llibreries que devoren qualsevol altre negoci que trobin a prop seu. Ella, propietària d’una petita llibreria infantil encara creu en el poder transformador dels llibres i la lectura.
Enrenou, amor, i una visió premonitòria de com la deshumanització de les relacions personals ens abocaria a buscar consol a Internet.
Julie & Julia
La pel·lícula es basa en una història real, de Julie Powell, que es va crear el repte de reproduir totes les receptes del llibre Julia Child, L’art de la cuina francesa, durant un any i explicar-ho tot al seu blog.
El resultat va ser un llibre que Ephron va adaptar a aquesta pel·lícula, així com l’autobiografia de Child, My life in France, escrita pel nebot de la cuinera i personalitat televisiva.
Va rodar la pel·lícula ja malalta de leucèmia i hi podem veure la seva passió pel menjar i la gastronomia
Trobareu molta més informació sobre Nora Ephron al recorregut que han preparat els companys del Prestatge Virtual de Cinema de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.
