Hyperion

Dilluns va tenir lloc la darrera trobada mensual del club de Ciència Ficció de la temporada, on es va comentar l’obra Stalker: pícnic extraterrestre, dels germans Arkadi i Boris Strugatski.
Acostumats com estem que la primera trobada amb extraterrestres sigui una cosa èpica, amb grans batalles i herois que van més enllà del valor, aquest llibre ens presenta una perspectiva molt diferent. Sí, hem tingut nostre primera trobada amb éssers vinguts de fora, però què hem estat per a ells? Aquests éssers han passat pel nostre planeta, han fet una parada en el seu camí i han seguit sense adonar-se que existim o ens han posat paranys per a veure el nostre nivell tecnològic o…
Tot és qüestionable, l’única veritat és que en el seu pas han deixat sis zones que els científics tracten d’estudiar, sis zones perilloses on es troben objectes que no sabem perquè serveixen. I al voltant d’aquestes zones estan els stalkers, homes capaços d’arriscar les seves vides pel preu d’aquests objectes i condemnar als seus fills a malalties i mutacions.
En aquesta novel·la on es critica la societat, on l’acumulació de capital ha substituït la moral. Una obra dura on es descriu com l’home pot perdre la vida en la recerca d’una bola daurada, tot buscant una mica més encara, mentre la vida se li escapa. Una novel·la que necessita més d’una lectura per a poder anar madurant tots els seus missatges, i que ens fa reflexionar sobre nosaltres i el que busquem a la vida.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’obra: Hyperion
És la primera novel·la de la tetralogia Els cants d’Hyperion. En ella, seguint una estructura narrativa similar a la d’Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, presenta un futur en el qual la humanitat ha colonitzat dotzenes de mons a la galàxia i domina el teletransport i els viatges espacials a velocitats superlumíniques. La novel·la rep el nom del poema èpic inacabat Hyperion (1818), de John Keats, i conté nombroses referències a la seva obra.
Al segle XXVIII la humanitat es troba expandint-se per la galàxia, després d’haver abandonat el moribund planeta Terra original. L’anomenada “Hegemonia de l’Home” manté la pau en una sorprenent però evolutivament estanca i benestant societat que forma la Xarxa de Mons durant els últims tres segles, assessorada per les misterioses Intel·ligències Artificials, els que van adquirir consciència pròpia i es van alliberar del control d’home segles enrere per abocar als seus propis interessos.
En el món d’Hyperion, més enllà de la Xarxa de Mons, es troben les Tombes del Temps, artefactes enviats des del futur llunyà que estan a punt d’obrir-se i tanquen un terrible secret relacionat amb una impossible criatura que només es comunica mitjançant la mort, el Botxí, o Senyor del Dolor, considerat per alguns com una deïtat i per altres com avatar de la imminent expiació humana. Així mateix, uns éssers exteriors coneguts com éxters, descendents també de la vella Terra, han demostrat el mateix interès per aquest estrany món: per raons desconegudes, tots els grups de poder de l’univers conegut desitgen prendre el control del planeta en el moment que s’obriran les Tombes de Temps.
En aquest context, set persones es dirigeixen a Hyperion a una darrera peregrinació a la seva trobada amb el Capsigrany. Tots ells, portadors d’històries increïbles i temibles secrets, mostren al explicar les seves històries, pinzellades del complex univers desenvolupat per Simmons i d’una societat abocada a una lluita per la seva destinació, a la qual potser puguin salvar.

L’autor: Dan Simons
Escriptor americà nascut el 4 d’abril de 1948 a Peoria, Illinois, Estats Units.
Dan Simmons és escriptor perquè mai va voler ser una altra cosa. Es va iniciar des de nen com a lector empedreït i els seus estudis el van dur a les humanitats; que va completar amb un màster en educació a la Universitat Washington i, després d’això va començar a treballar com a professor de literatura i redacció; treballar també amb nens superdotats per als quals la creativitat literària era un camí cap a la seva intel·ligència.
Es va casar i va tenir una filla; no va abandonar mai la seva passió i durant la dècada de 1980 va publicar les seves primeres obres, va aconseguir els seus primers èxits i dedicar-se exclusivament a escriure.
Tot i que és un popular escriptor de novel·les de terror (guanyador del prestigiós guardó Bram Stoker), ha estat en el camp de la ciència ficció on ha despuntat més, sent considerat un dels més importants escriptors del gènere fantàstic de finals del segle XX i començaments del XXI.
La seva obra més important és la tetralogia titulada Cants d’Hyperion, composta per Hyperion (1989), La caiguda d’Hyperion (1990), Endymion (1996) i L’ascens d’Endymion (1997), que va ser mereixedora dels premis més importants del gènere (premis Hugo, Locus, Ignotus, Seiun) a excepció del premi Nebula.
Les dues primeres novel·les de la sèrie, preses com un tot, són considerades com una de les obres més importants de la història de la ciència ficció. A començaments del segle XXI, i després d’uns anys allunyat de la ciència ficció i centrat en el terror, va publicar la saga d’Ilión / Olympo, composta per dos títols apareguts en 2003 i 2005.