Club de Lectura de Ciència Ficció. Somien els androides amb xais elèctrics?
Resum de la trobada del dilluns 16 de gener de 2023 del Club de Lectura de Ciència Ficció que ens ha fet arribar la seva dinamitzadora, Victoria Ortiz.
Aquest dilluns hem tingut la primera trobada del nostre club. Hem començat amb un llibre i un autor que podríem considerar força peculiar tant per la seva vida com pel que escriu.
L’autor
El nostre autor és Philip K. Dick escriptor nord-americà que va viure una època convulsa nord-americà, que va estar al costat de la generació Beat, i els Àngels de l’Infern, va formar comuns a casa seva i va provar tot tipus de drogues, amfetamines, LSD etc.
La seva vida va estar marcada per la desgràcia de tenir una germana bessona que va morir de beu i que ell va sentir sempre a prop.
Va ser contrari a la guerra de Vietnam, i va ser investigat pel F.B.I i la C.I.A
Al llarg de la seva vida sempre va pensar viure en un món alternatiu ja que ell es veia com un romà del segle I i creia escoltar un déu part extraterrestre amb què parlava gràcies als satèl·lits. A causa d’aquesta personalitat totes les seves obres estan carregades de diverses idees constants a la seva vida. La idea de diversos mons en paral·lel i de la irrealitat de l’existència.
La pregunta de què és ésser humà?, el control de les grans corporacions i del món capitalista. La possibilitat del maneig de les sensacions i dels sentiments, etc.
Moltes d’aquestes idees queden reflectides al llibre que hem llegit. Somien els androides amb xais elèctrics?
L’obra
La terra és un planeta on les ciutats estan plenes d’escombraries i deixalles, hi ha pluja radioactiva, i una estranya pols ho cobreix tot, obligant els homes a portar protectors genitals de plom.
La societat tal com la coneixem ha desaparegut, la majoria de població ha fugit cap al món exterior, i els que s’han quedat són els «classificats i marginats com a no aptes», aquests viuen completament alineats, però controlats i reconfortats a través de « un programa de televisió» i un món de realitat virtual mitjançant «una caixa d’empatia».
El fet que la humanitat hagi pogut colonitzar altres planetes assenyala que el desenvolupament tecnològic ha continuat, però aquest està en mans de grans corporacions, que es dediquen a oferir els seus androides als colons, i els seus animals artificials als quals s’han quedat.
És significatiu que el buit emocional que provoca aquesta societat alineada sigui omplert tant per animals de carn i os com per animals artificials. Això és el que porta Rick Deckard a cuidar una ovella artificial i després a comprar impulsivament una cabra de carn i ossos.
Els androides són la culminació d’aquesta societat tecnològica que s’aixeca sobre una muntanya de deixalles, són utilitzats com a esclaus, i quan es rebel·len, poden ser neutralitzats sense grans dilemes morals pels caçadors de recompenses.
En aquest món distòpic, Rick Deckard té l’encàrrec de matar un grup d’androides perillós que ha fugit a la Terra procedent de Mart. I al principi ja ens trobem amb uns éssers humans que necessiten una màquina per sentir i tenir emocions.
Conclusions
Ens trobem amb uns androides que senten les ganes de ser lliures i de tenir la seva vida. I ens trobem amb la pregunta Què és ésser humà, què és el que ens fa humans? Hem creat els androides Tenim dret a matar-los sense més ni més? Som humans o uns androides nosaltres mateixos? Quina és la nostra realitat?
De tots aquests temes hem parlat al grup i de com aquest autor va ser capaç de vaticinar realitats de les que ara mateix estem més a prop com la necessitat de posar caixes lentes als supermercats perquè la gent pugui parlar, que aboquem totes les nostres sensacions i sentiments a les xarxes socials, en el poder de les grans corporatives, en la necessitat a la protecció dels animals, etc.
I seguirem aquesta gran aventura de descobrir nous mons a través de les dues pel·lícules que es basen en aquest llibre i que protagonitzaran la nostra propera trobada.
No us ho perdeu la ciència ficció i la seva gran aventura.
