Club de Lectura de Ciència Ficció. La Història Interminable
La setmana passada va tenir lloc la darrera trobada d’aquesta temporada del Club de Lectura de Ciència Ficció. I es va parlar del llibre “La Història Interminable” de Michael Ende.
Aquest llibre recorda l’època en què llegíem sota les llençols, somiàvem allò que havíem llegit i jugàvem a les històries llegides.
L’Autor
Michael Ende va créixer a Alemanya nazi. El seu pare, Edgar Ende, un pintor surrealista que va ser prohibit com a «degenerat» el 1936. La seva naturalesa rebel i inconformista el va convertir enperseguit pel règim de Hitler. Després d’una infància marcada per anys de domini del Tercer Reich a Alemanya, Michael Ende va guanyar una beca per ingressar a l’escola d’art dramàtic
Durant uns anys va treballar com a actor, exercint petits papers a diverses províncies. Michael va començar a escriure des de molt jove i va conèixer la faula on va trobar la seva adequada forma expressiva, la literatura juvenil.
L’èxit li arriba amb Jim Botón i Lucas el maquinista (1962), una obra infantil de marcat tall fantàstic que aconsegueix una gran repercussió i un rebuig frontal de la crítica literària, ancorada al corrent realista que dominava a Alemanya des de la guerra.
Hi ha una frase de Michael Ende que defineix, sens dubte, el propòsit que sempre va buscar a fer literari: “Si les persones obliden que tenen un món interior, aleshores obliden els seus propis valors”
La Història Interminable
D’això ens parla a “La història interminable”, ens transmet la metàfora que sense creativitat i fantasia les persones esdevenim un buit intel·lectual, un no res absolut.
Parlem d’aquesta sensació que a través d’un llibre se t’obren les fronteres, pots viatjar, mai no estàs sol, un llibre et dóna respostes a milers de preguntes.
És un llibre tan bo per a nens com adults, els nens gaudiran d’aquest món inventat i podran crear les seves pròpies històries. Els adults tornarem a aquest món de fantasia i podrem reflectir-nos al mirall de la veritat, i tornar a aquesta alegria i esperança que hi ha al llibre.
Al text Michael Ende també parla de l’assetjament a les escoles, de la marginació per l’aspecte físic, de la terrible càrrega de la depressió i els seus perills, de la necessitat de l’amor a la vida, de l’amor dels pares, de l’amor dels fills. No ens hem d’aturar davant la primera pedra, cal lluitar per les nostres fites, hem de trobar-nos nosaltres mateixos, i això és un viatge llarg etc.
Com sempre una gran reunió on es van plantejar aquests i molts altres temes i on tots vam poder somiar. Gaudir de la lectura i més enllà.
