Origen

El dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció per comentar el llibre La màquina del temps, d’Herbert George Wells.

El temps, aquest gran misteri que és la quarta dimensió. Qui no ha somiat alguna vegada en viatjar en el temps? Anar algun moment històric, conèixer els grans pensadors… Com fer-ho? Construint una màquina del temps?I això és el que va fer H.G.Wells l’any 1895 quan va escriure el seu llibre “La màquina del temps”. I aprofita aquesta màquina per traslladar-nos a un futur molt llunyà i intentar descobrir quina ha estat l’evolució de la raça humana.I què es troba? Amb un món amb un clima càlid i amb una raça d’humans que aparentment no necessiten treballar ni fer res per subsistir, però que tampoc recorden res del seu passat i no tenen cap interès ni pel que els envolta, ni per les arts, ni pel desenvolupament de la seva intel·ligència, ni per res. A primer cop d’ull aquesta evolució els ha portat a ser criatures insulses sense cap meta.Però aquestes són les úniques criatures que poblen la terra? El protagonista no és capaç de veure cap animal però quan arriba la nit aquests éssers tenen por i es refugien en els grans edificis abandonats que no són capaços de mantenir.I a la nit apareixen els Morlocks, l’altra espècie que ha sobreviscut, que viuen en els subterranis, en la foscor, i que sobreviuen a costa dels humans com si fossin el seu bestiar.Una novel·la que ens parla de la revolució industrial, de la discriminació de les classes socials, del canvi climàtic, que és capaç de referir-se a la quarta dimensió deu anys abans de les teories de la relativitat d’Einstein, que desenvolupa l’evolució genètica fins a les seves últimes conseqüències i tot això amb un llenguatge senzill i molt concret per a gaudir-ne.

A la propera sessió del Club de lectura es visionarà una pel·lícula:

L’obra: Origen

En L’Origen Don Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre que es troba pròfug de la justícia dels Estats Units, convertint-se en especialista per infiltrar-se en els somnis i robar idees, així com les claus dels bancs, mentre les seves víctimes dormen.
Tot això ho aconsegueix a través d’un dispositiu conegut com “La màquina dels somnis” encarregat d’administrar un potent sedant que li permet compartir un món de somnis elaborat per la imaginació de l’atacant.
Aquest món després és ocupat per projeccions mentals del subjecte al qual se li està extraient la informació perquè aquesta persona no sospiti que està somiant.
En l’Origen el somni consisteix en el somiador, que és la persona que en realitat es troba en el somni, cada nivell de son ha de tenir un somiador, com passa al principi en la ment de Fischer Jr. Yusuf és el somiador en el primer nivell, Arthur és el somiador del segon nivell i Eames és el somiador del tercer nivell.
Cadascun dels somnis més consisteix en un subjecte, generalment la persona el subconscient està tractant d’extreure la informació. Freqüentment la persona no s’adona que aquesta somiant, llevat que alguna cosa fora del comú li causés distracció, ja que el subjecte el que omple el somni amb projeccions, persones creades per la seva subconscient i quan aquest subjecte comença a notar que està en el somni d’una altra persona, totes les seves projeccions es tornen violentes cap al somiador.
Amb el seu equip i la “arquitecta” d’escenaris per als somnis Ariadne intentarà una operació molt complexa, que podria deixar a tots en una mena de llimbs.

El director: Christopher Nolan
Christopher Nolan (30 de juliol de 1970) és un director de cinema, guionista, productor i editor britànic, nominat en cinc ocasions a l’Oscar.
Fill de pare anglès i de mare nord-americana, Nolan va néixer a Westminster, un barri del centre de Londres on va començar a realitzar pel·lícules a l’edat de set anys amb la càmera Súper 8 del seu pare i les seves joguines com a personatges.
Va ser educat en Haileybury College, una escola independent a Hertfordshire, Anglaterra. Després va estudiar literatura anglesa a la University College de Londres, mentre realitzava diversos curtmetratges en una escola de cinema.
El seu curt “Tarantella” va ser projectat en Imatge Union, una exhibició de cinema independent en PBS, el 1989. Un altre dels seus curts, “Larceny”, va ser projectat durant l’Cambridge Film Festival el 1996. Un altre dels seus més notables curts va ser “Doodlebug”, protagonitzat per l’actor Jeremy Theobald, qui després també apareixeria en “Following”, el primer llargmetratge de Nolan.
En les seves pel·lícules es tracten amb freqüència temes de la psicologia, com la memòria en “Memento” o els somnis en “Inception” ( Origen), Ja des dels seus inicis va ser reconegut pel seu treball en el seu primer llargmetratge “Following”. Nolan va saltar a la fama amb el seu segon llargmetratge “Memento”, basat en un relat curt escrit pel seu propi germà, Jonathan Nolan, que després s’adaptarien junts a un guió convencional per rodar la pel·lícula i pel qual van ser candidats a l’Oscar en la categoria de millor guió original.
En la seva pel·lícula (The Dark Knight) va innovar amb l’ús de les càmeres d’alta definició IMAX per les escenes d’acció (sense precedents coneguts, ja que són habituals com plans fixos en documentals).
Al gener de 2013 va dirigir Interstellar, 1 amb un guió escrit pel seu germà Jonathan Nolan. El film tracta sobre un grup de científics que viatgen per un forat de cuc per arribar a una altra galàxia.