La sexualitat a l’adolescència

En el text següent trobareu informació i reflexions sobre el tema, que són una base per donar peu a les vostres preguntes, reflexions, dubtes….que contestarem al llard d’aquesta setmana. Aquesta xerrada virtual està pensada per a vosaltres, tant si sou adolescents, pares o mares, professors o persones interessades en conèixer sobre el tema.

Per intentar entendre com viuen els adolescents la seva sexualitat, podríem posicionar-nos en la reflexió sobre les circumstancies que, en determinades situacions, prenguin les seves decisions, no exemptes de dubtes, respecte a les seves relacions.
Es potser així que els podrem comprendre i acompanyar durant aquest procés; no podem oblidar que tots nosaltres hem passat o passarem per aquesta difícil etapa.

Què pensem els adults que és la sexualitat per als adolescents?

“ Es un descobriment” (Home 30 anys)

“ La sexualitat per a qualsevol adolescent, és una d’aquelles fites que els fa adults. És allò que se sap que existeix però no se sap com funciona, que es nota en cos i que no se sap com traduir… les generacions actuals tenen molts menys complexes i tabús, el que per un costat és boníssim i per altre fa que pequin d’imprudència! (Home, 42 anys)

“ Enfrontar-se a una cosa nova, inexplorat. Noves emocions i canvis físics. Ho sents com una cosa íntima” (home,32 anys)

“ La sexualitat a l’adolescència és un descobriment permanent de nosaltres mateixos” (dona, 43 anys)

“Jo la veig com una successió de monogàmies, relacions més o menys llargues però d’una en una (pel més general). En alguns casos, inclús una mica “ retrògrada”, sobretot en el cas de les noies, que s’instal•len en posicions afectives i en rols i aspiracions més pròpies de l’època de les dones dels 40s i 50es que de les dels 70es, 80es oi 90es. (dona, 41 anys)

“Sóc optimista i crec que, en general, hem avançat amb l’equitat sexual entre noies i nois ( a la meva època una noia no podia ni insinuar que es masturbava i de fet moltes no ho feien!) tot i que el fet que la sexualitat comenci tan aviat crec que pot comportar inconvenients si els adolescents no es troben preparats per afrontar unes situacions emocionalment tan vulnerables.” (dona, 28 anys)

“ M’agradaria que amb la meva filla fos un tema que en poguéssim parlar a casa ,sense complexes i amb naturalitat, obertament” (dona, 27 anys)

“ Jo veig la sexualitat dels joves, com que no estan ben preparats ni ben informats. No saben disfrutar del sexe, tot ve dels tabús que es te a les famílies de parlar d’aquest tema.” (dona, 57 anys)

“Per ells és com una aventura “ (home, 33 anys)

“ Els adolescents viuen la sexualitat d´ una manera irresponsable” (dona 35 anys)

“ Divertir-se, joc, experimentació, sentiments, pors i molts dubtes” (dona 36 anys)

“ Els joves tenen molta llibertat sexual, es caracteritzen per no tenir molta informació sobre el tema i les seves conseqüències: sida, embarassos no desitjats..” (home, 63 anys)

I que pensen el/les joves de la sexualitat?

La sexualitat es : “ disfrutar, mete-saca, paradís, sexe, plaer, relacions, sentiments, gaudir, orgasme, pornografia, carinyo, sentir,experimentar…” (Alumnes de 3r ESO, 13-14 anys)

Què sabem de l´ adolescència?

Segons la OMS el període de l’adolescència pròpiament dita és el que es troba entre els 14 i 18 anys.
• Pubertat: de 11-13 anys
• Adolescència: 14-18 anys
• Joventut: 19-24 anys.

Es en aquest inici de la pubertat quan apareixeran els canvis hormonals que comporten canvis físics i psicològics: la biologia modifica la pròpia imatge que tenia d´ell/ella mateixa.

L’adolescència

A l’ entrar en l’adolescència i fruit de les grans transformacions que viu l’adolescent, aquest entra en una profunda crisis; per una banda ha deixat enrera el cos del nen/a que era fins ara, i per altra, encara no ha assimilat el seu cos madur i necessita un temps per a elaborar i interioritzar tots aquest canvis. Es el moment de la trobada amb l’altre, amb la sexualitat, amb la pròpia identitat sexual.

Per arribar a aquesta identitat , l’adolescent passa per dues fases diferents:

Una primera fase de rebel•lia on l’adolescent intenta separar-se de les identificacions paternes, per a adaptar-se a les del grup o “ líder” del grup que escull. El grup passa a ser la seva referència, con en un altre moment ho van ser els seus pares. En aquesta primera fase, la informació i acompanyament de l’adult, pot no ser escoltada ni acceptada, com una forma de rebuig.

La segona fase es caracteritza per la recerca de la pròpia identitat: és l´inici d’un projecte personal, que li possibilitarà una sortida de l’adolescència. Encara no podem parlar d’una personalitat consolidada, tot i que aquest, ja és un període mes reflexiu i menys actuador, per tant acceptarà de manera diferent la informació i l’acompanyament de l’adult.

Aquestes dues fases no es troben marcades cronològicament, sinó que més aviat responen a processos interns. Per créixer, s’han d’acceptar pèrdues: la fi de la infància, la relació infantil amb els pares i el canvi en la seva pròpia imatge.

Què caracteritza l’adolescència?

• L’adolescent no només ignora ell perill, sinó que sovint, estima el risc i el desafia, pensant que és immortal i refugiant-se en posicions omnipotents del tipus “això no em passarà a mi”. D’aquesta manera, ens podem trobar amb adolescents que coneixent els mètodes anticonceptius i en la possibilitat de contagiar-se d’una malaltia de transmissió sexual, mantenen relacions sexuals sense utilitzar-los, fins arribar al punt de sorprendre’ s quan han quedat embarassades.

• L’adolescent no està acostumat a reflexionar, els seus interrogants haurien de portar-lo a respostes per a les quals necessita temps però ells ho volen tot “ara mateix”. La reflexió correspon al món dels més grans: “no em vinguis amb rotllos d’aquests”.

• L’adolescent actua, perquè necessita la verificació externa de les seves fantasies i idees, ja que no té experiències anteriors i això fa que vagi directament a l’acció: els costa pensar en el que els passa, això fa que no preguntin, no s’ho poden permetre, això és cosa de nens ….

• Els adolescents reivindiquen per a si mateixos, llibertat i espontaneïtat permanents. Acceptar un mètode anticonceptiu és acceptar un límit, una barrera, i com a tal, això pertany a la realitat dels adults. Aquest és un dels motius per al qual, habitualment triguen entre 6 i 12 mesos des que tenen les primeres relacions sexuals, fins que utilitzen un mètode anticonceptiu.

Què podem fer?

Tot i que fuig de les normes familiars, escolars o socials, i es queixa dels límits, l’adolescent necessita sentir-se acompanyat pels seus pares, professors i/o professionals; necessita saber que aquests, han d’estar en segona línia com a referents per a ells, però no com a directors de la seva vida.

L’adolescent necessita sentir-se respectat com a subjecte, valorat i escoltat. És ell qui decidirà amb llibertat, equivocant-se a vegades i aprenent dels seus propis errors.

Bibliografia per al professorat:

Regidoria de Serveis Socials i Salut.
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.