El gran libro de los gemelos. Coks Feenstra

Quines són les cures especials que requereix un embaràs de bessons, trigèmins o més nadons?
Quin risc hi ha amb els nadons que són prematurs?
Com donar-los el pit al mateix temps?
Què és el que es pot fer quan hi ha baralles i gelos?
Com inculcar-los normes i establir límits?
Han d’anar a classes diferents?
Què s’ha de fer perquè cadascun tingui la seva pròpia identitat?

Aquestes preguntes i moltes més són les que respon el llibre que us proposem aquesta setmana al racó de la famílies de la biblioteca. ‘El gran libro de los gemelos’ de Coks Feenstra.

L’augment de les tècniques de reproducció assistida ha contribuït en què els embarassos múltiples siguin cada vegada més habituals. De segur que darrerament heu vist al vostre poble o ciutat mares i/o pares que empenyen cotxets de bessons amb una expressió d’orgull i cara cansada. L’experiència de ser pares de dos alhora és viscuda de moltes maneres diferents: d’una organització exemplar a ser caòtica.

Preparar-se per a ser bons pares no és només un propòsit, sinó que també s’ha de disposar dels mitjans necessaris: trobar la informació en els llibres adequats, observar i escoltar els altres nens i altres pares, recordar allò que ens donava seguretat a la nostra infantesa, el suport rebut de la nostra família i adonar-se al mateix temps que l’estima no és suficient i que s’ha de demanar ajut quan hom la necessita.

El llibre es divideix en vint-i-sis capítols. S’inicia amb una explicació del que són els bessons i el seu embaràs per trimestres i amb la seva simptomatologia, el part (si són prematurs), l’alimentació, el retorn de l’hospital a casa (0-6 mesos: el plor, sortir a passejar…; 6-12 mesos: la parla, les pors…; 1-2 anys: la parla, malalties, menjar…; 2-4 anys: guarderia, gelos…; 4-6 anys: col·legi, mentir…; 6-12 anys: la timidesa, les baralles, la competivitat…; 12-18 anys: canvis físics, relacions sentimentals…; 18 anys i…: etc.

En cada etapa de la vida es tracten temàtiques comunes: el desenvolupament físic, les malalties, la relació amb els pares, el desenvolupament intel·lectual, etc.

Trobareu comentaris i exemples d’experiències de pares. Com és el cas del de la Joana, mare de bessons dizigòtics de 9 anys:

“Uno de mis gemelos, Joan, necesita apoyo para las tareas escolares, pero su hermano Mati no. Así que a diario paso bastante tiempo con Joan; Mati suele jugar tranquilamente a nuestro alrededor. Últimamente empezó a comportarse mal; me gritaba y se enfadaba por nada. En un momento dado le pregunté qué era lo que le pasaba. Entre sollozos me dijo: ‘Tú quieres más a Joan que a mí. ¡Siempre estás con él!’. Me sorprendió mucho, pensaba que lo entendía. A partir de aquel día leo todas las noches con él, mientras Joan se divierte solo. La balanza está equilibrada”.

S’han fet molts estudis sobre bessons i aquests continuen i s’ha arribat a una conclusió general: encara que els entorns siguin diferents, les personalitats són semblants. En canvi, si viuen i creixen junts les diferències són més evidents com a conseqüència de voler distingir-se l’un de l’altre.