Ja us ho explicaré
– Alt, cabell castany, ulls blaus…
– Bé… Potser tenia els ulls grisos…
– Alt, cabell castany, ulls grisos, pell morena, mans…
– Bé, quan dic alt… Tampoc no vull dir que fos «alt», vull dir que per mi era alt, però és que jo sóc molt baixeta, és clar, per tant, que ell sigui alt, per mi, no vol dir que sigui alt, «alt», alt per sobre de la mitjana vull dir… És que…
La Mari Ona aixeca la mirada del bloc de notes a on fa un quart d’hora que intenta fer un retrat robot de l’Andreu Lletraferit. Per què no dec haver-ne portat una fotografia?
– Què quedem, és alt o no és alt?
– Bé… És que jo tampoc no el vaig conèixer massa… Ell… És important que fos o no fos alt? Per què no ens centrem en el rostre?
La detectiva esbufega abans de ratllar la paraula «alt» de la llista. Té tants mots ratllats sobre el paper que no sé ni com s’hi pot entendre.
– Cabell castany, ulls grisos, pell morena, mans…
– Bé… Quan el vaig veure tenia la pell morena, perquè era estiu, però ara, amb el fred que fa, potser té la pell pàl•lida, perquè, és clar, ell…
La Mari Ona tanca el bloc i el deixa sobre la taula. Després s’estira en el respatller de la cadira, creua els braços sobre el pit i tanca els ulls.
– Desperta’m quan ho tinguis clar.
– Però…
– Cada persona es fixa en coses diferents – m’interromp, entreobrint un ull per esguardar-me –. Un cantant en un concert no es fixarà en el rostre dels seus espectadors, però si que et sabrà dir si aquell va aplaudir, si aquell altre es va adormir o si la parelleta del fons semblaven més interessants en ells mateixos que en la seva música. Si demanes a una ex parella dolguda que et descrigui el o la qui havia estat l’amor de la seva vida, només te’n sabrà dir defecte, que tenia el nas llarg i els cabells greixosos, que sempre feia pudor de suat, que no trucava mai per avisar que s’havia de quedar treballant fins tard… Si ho preguntes a la seva àvia, en canvi, semblarà l’ésser més meravellós de la terra: intel•ligent, sagaç, pobre de maldats,… No espero que em facis un retrat perfecte de l’Andreu, però m’has de dir com és si vols que el trobi – conclou tancant l’ull.
Em trec el mòbil de la butxaca per fer un parell de trucades, però un missatge m’adverteix que m’he quedat sense saldo
– Puc fer servir el telèfon?
La dona m’assenyala la taula del despatx sense obrir els ulls. De la conversa amb la detectiva m’ha quedat clar que, la millor manera de descriure un personatge, és fer-ho des de diversos punts de vista.
Mentre busco el telèfon de l’ex parella de l’Andreu, us atreviu a descriure el futur protagonista del vostre relat? Serà un text de gènere negre, per tant, el vostre protagonista haurà de ser algú capaç de fer-se càrrec de la investigació d’un crim: un detectiu o una detectiva, o un o una policia, o un monjo de l’època medieval com el frare Guillem de Baskerville o una escriptora tafanera de novel•les de misteri com la Jessica Fletcher, o qualsevol altre que se us pugui acudir.
Quan hàgiu decidit qui serà, descriviu-lo: des del punt de vista d’un cantant que el va tenir d’espectador en un concert, des del punt de vista d’una ex parella dolguda i des del punt de vista de la seva àvia. Us atreviu a ser semidéus i a crear un personatge del no res? Segur que sí! I perquè el pugueu retratar des de tots els punts de vista, podeu escriure un text el doble de llarg del què és habitual, màxim 500 paraules.
– Hola, musa. Ets tu? – pregunto quan l’ex parella de l’Andreu em despenja el telèfon –. Necessito que m’enviïs una foto de l’Andreu Lletraferit.
Ens veiem d’aquí a quinze dies!
M.T. Saborit.
Taller d’Escriptura Negre Virtual.
