‘The time of my life’ de Hadley Freeman
Aquesta setmana teniu com a novetat a la secció de cinema el llibre The time of my life un assaig sobre ‘Les Pel·lícules Divertides dels Vuitanta’ com el defineix la seva autora, la nord-americana Hadley Freeman, que també afirma que la seva pel·lícula favorita és Cazafantasmas, a la que considera que està per sobre de clàssics com Ciudadano Kane o Vertigo.
El llibre, publicat per l’editorial barcelonina Blackie Books, porta el títol de la cançó principal de la banda sonora de la pel·lícula Dirty Dancing, que té l’honor de ser protagonista del primer capítol del llibre.
El llibre analitza en clau de gènere, classe i raça un bon grapat d’aquestes pel·lícules realitzades durant la dècada dels vuitanta i que han estat considerades bastant malament pels crítics, malgrat ser molt populars entre la generació d’espectadors que ara té entre trenta i quaranta anys.
Es tracta d’una lectura fresca, intel·ligent i molt divertida que reivindica aquest cinema. Per exemple, alguna vegada ús havieu plantejat que Dirty Dancing podía ser una pel·lícula feminista perquè el guió inclou un avortament i el desig es filma des d’una perspectiva femenina? O que Magnolias de acero aguanta insòlitament bé el test de Bechdel? O que Retorno al futuro ens diu que la classe en la qual neixes determina la teva vida i les teves amistats?
Doncs això és que podeu trobar a aquest llibre que dedica capítols a pel·lícules com La princesa prometida, La chica de rosa, Cuando Harry encontró a Sally, Cazafantasmas i Top Gun, Todo en un día o les pel·lícules de l’Eddie Murphy entre d’altres.
Però el llibre no és només un exercici de nostalgia de l’autora sinó també una anàlisi de com Hollywood està derivant cap a un cinema cada cop menys divers, on pesa més si un film agradarà a Xina o Rússia i el seu impacte econòmic, que sí transmet valors com l’amistat, la valentia o el feminisme, que ella considera que existeixen en aquests films.
Hadley Freeman va néixer a Nova York al 1978 en el si d’una familia jueva i va pasar la seva adolescencia a Londres, on viu a l’actualitat. Es va llicenciar en Literatura Anglesa a Oxford i actualmente és columnista de The Guardian i també col·labora amb la revista Vogue. Ha publicat tres llibres, però només s’ha traduït al castellà aquest últim.
A tots els seus llibres, Freeman parla de cinema, sobretot dels anys vuitanta i és habitual veure-la a altres mitjans parlant d’aquest tema.
A l’espai de cinema de la Biblioteca trobareu exposades aquestes i altres pel·lícules d’aquesta dècada.
Us deixem amb l’escena final de Dirty Dancing.
