Sis nits d’agost. Jordi Lara

Sis nits d’agost. Jordi Lara

Acabàvem la darrera sessió del Club La Crisàlide l’11 de març de 2020, dos dies abans que s’ordenés el confinament total de la població, i recordo que una clubaire, la Neus Solé, es protegia la boca amb un buf groc. Li vam dir si tenia por i ens va dir que estava constipada…Si haguéssim sabut que aquella reunió presencial havia d’ésser l’última que faríem fins el curs vinent (i encara, si hi ha sort), potser ens ho hauríem pres d’una altra manera. Aleshores ens vam separar il·lusionats per la propera visita de l’autor, en Jordi Lara, que esperàvem el 15 d’abril, i el club s’havia d’acabar el 13 de maig, amb la visita de la Mercè Foradada per parlar-nos de la seva novel·la “Perles cultivades”.

És així com, el passat 27 de maig, gràcies a l’ajut de les amigues bibliotecàries de la Biblioteca Joan Oliva i amb la complicitat  i assistència expressa de la Carme Parrillas, el Club la Crisàlide va tornar a treure el nas, aquest cop per Internet, amb el darrer títol que havia quedat pendent de comentari, “Sis nits d’agost”.

La tertúlia: 27 de maig de 2020

Coberta del llibre Sis nits d'agost, de Jordi Lara

Per una d’aquelles casualitats, la Neus Solé va ser la primera a sortir en pantalla, ara morena! I amb ganes de parlar de llibres, així com César Verdejo, a qui finalment li va fallar la càmera, però ens va escriure felicitant-nos per la iniciativa, i assegurant que el llibre li havia agradat i que tenia ganes de reprendre el Club, quan fos possible.

Sis nits d’agost” és una novel·la sobre la mort de Lluís M. Xirinacs, una mort peculiar perquè va ser ell qui va decidir posar a fi als seus dies, però no d’una manera dramàtica, amb un suïcidi evident, sinó com una conclusió que ell volia serena, plàcida, de tot el que havia viscut. Així, es va fer acompanyar per un amic fins a un lloc muntanyenc i estimat del Ripollès, més amunt de l’ermita de Sant Martí d’Ogassa, i després va restar sol durant sis dies, sense beure i sense menjar, fins que el van trobar mort al Pla del Pegot.

Sis nits d’agost, de Jordi Lara, a La Crisàlide en la seva primera trobada virtual
Imatge de l'escriptor Jordi Lara

La circumstància especial de la mort, el tarannà filosòfic i idealista del personatge, el fet que fos un reconegut lluitador contra la dictadura franquista i que fins i tot s’hagués presentat al Parlament català com a senador, fan que la intriga al voltant de la mort d’en Xirinacs s’alterni, a la novel·la, amb els episodis que van recorrent la seva vida, i que ens permeten així de reconstruir la memòria històrica des de la transició.

Inevitable que, en parlar de la vida i la mort, l’associem a la pandèmia del coronavirus que ens assetja i acabem parlant també de nosaltres, prometent-nos, això sí, que no deixarem de llegir i de veure’ns tan bon punt puguem.

I coincidint que, si no fos per la lectura, aquest confinament hauria estat tota una altra cosa!

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Si voleu una mica més d’informació sobre l’autor i el llibre, la podeu trobar fent clic a continuació, en el díptic del club:

La trobada amb en Jordi Lara, que es va haver d’anul·lar per la situació excepcional que vivim, s’ha emplaçat per a la tardor, encara però, sense cap dia fixat. Mentrestant, la Institució de les Lletres Catalanes ens ofereix el següent vídeo:

Jordi Lara, Sis nits d’agost.

El confinament va fer impossible poder publicar en el blog la ressenya que la conductora del club, Maria Rosa Nogué, ens havia preparat de la darrera sessió de l’11 de març. Així que, tot i el retard, publiquem també avui les seves paraules. Aquell dia, els clubaires van comentar Jo sóc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís.

La tertúlia: 11 de març de 2020

Inicia el comentari la Mary Carmen Paredes, que diu que ha trobat que aquest llibre té un bon inici, amb un bon nivell de llenguatge, però que a la llarga li ha semblat una novel·leta poc rellevant, en comparació amb la importància del guardó que va guanyar, el Premi Sant Jordi. Destaca la singularitat del protagonista, un corrector de català de la Generalitat, però diu que després la lectura se li ha fet irreal i lenta.

La Teresa Rodríguez comenta que el que més li agrada d’aquest personatge és el seu interès per la llengua, i com descobreix l’escriptura en català, ja que ni tan sols sabia que es pogués escriure en la seva llengua.

A la Mercè Fernández li ha agradat, sobretot per la història d’amor amb la llengua.

Per a la Paquita Puig, és una història que puja i baixa; la primera part, la del descobriment de la llengua, li ha agradat; la del maquis, ja no tant.

La Carme Ribalta el troba un llibre ben escrit, però que té un to de conte, ja que mentre que en realitat tots sabem que Franco va morir al llit, aquí ens proposa un final diferent, triomfador

Coberta del llibre Jo sóc aquell que va matar Franco

La Núria Noya recorda històries dels maquis, que havia sentit explicar a casa seva.

A la Maite Pous li ha agradat, troba que és un llibre que li ha tocat la moral. Destaca que sigui un autor de la Catalunya Nord, on la llengua catalana ha estat més arraconada que a Espanya, no tant per la voluntat dels poders sinó perquè els propis parlants l’han deixada d’emprar: la pàtria de l’autor és, doncs, un país sense llengua, o bé ell empra una llengua sense país.

 A la Neus Solé li ha agradat, el troba un llibre que destaca la importància dels mestratges, així com les misèries de la guerra: la por i la maldat de la gent, que es denunciaven entre ells.

Els clubaires prenen la paraula…

En Xavier , que és el primer dia que ens acompanya, destaca les dues parts de l’obra:  la primera, quan el protagonista parla de la situació de la llengua catalana, i  la segona, quan perd el diccionari. Destaca la queixa del protagonista perquè el mestre d’escola parla un català molt afrancesat. Troba, també, que es fa un bon retrat del general Queipo de Llanos. El final, amb la mort de Franco a mans del maquis, ho considera la realització d’un desig.

La Rosa Llop troba que l’autor és un gran redactor, més que un autor literari. Recorda que la gent no parlava de la guerra, hi havia un gran silenci tot a l’entorn.

L’Anna Maria Montané l’ha trobat un llibre molt interesant, ple d’amor per la llengua i la cultura. Destaca els salts en el temps. Diu que és un llibre on es parla de tot: d’història, de literatura, de geografia, de biografies, etc. Destaca l’anhel dels protagonistes d’avançar i de resistir.

Joan-Lluís Lluís, escriptor

La Núria Noya el troba un llibre de vegades massa espès, que transforma la realitat per tots tan coneguda d’una manera que és difícil d’acceptar, però on destaca el gran amor per la llengua catalana.  Acabat el club, ens emplacem a reveure’ns per a la trobada amb el proper autor, Jordi Lara, sense ni sospitar que la nostra vida està a punt de canviar durant els pròxims dos mesos, o més, a causa del confinament.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Si voleu una mica més d’informació sobre l’autor i el llibre, la podeu trobar fent clic a continuació, en el díptic del club:

Funny Girl