Ermessenda. El tresor de Carcassona. Josep Tort Miralles
Per a la darrera sessió del nostre club, comptem amb la presència de l’autor d’aquesta novel·la al voltant d’una figura femenina de gran importància en l’organització dels futurs comtats catalans, al voltant de l’any 1000.
Josep Tort Miralles, especialitzat en la història d’Olèrdola, Moja, on viu i el Penedès en general –acaba de publicar, amb Benvingut Moya, el Retaule de Mir Geribert, per popularitzar la figura del príncep rebel- ens ofereix una visió apassionant i apassionada d’aquesta època pre-feudal de l’Edat Mitjana. Deu anys després d’escriure la primera novel·la, Mir Geribert, el príncep rebel, ara acaba de concloure la trilogia dedicada a la comtessa Ermessenda: Ermessenda. El tresor de Carcassona, Ermessenda. La comtessa mare i Ermessenda. La dama de Girona.
Per documentar-se, ens explica, ha consultat arxius i ha llegit fins a 10.000 manuscrits d’original en llatí, dels quals també n’hi ha traduccions. No consta cap descripció física de l’Ermessenda; la seva tomba, a la catedral de Girona, té uns relleus fets 200 anys després de la seva mort, el 1058. Ell la visualitza com una dama elegant, sovint vestida de verd.
L’obra: Ermessenda. El tresor de Carcassona
Els lectors i lectores, després d’un bon aplaudiment, van fent preguntes i comentaris a l’autor, mentre degustem un pica-pica de final de curs que ens ha ofert la nostra amable biliotecària, la Carme Parrillas –qui també ens fa algunes fotografies de la sessió.
Comença Josep Maria Olivar, que elogia l’obra i diu que li ha agradat i li ha interessat molt.
Neus Solé, per part seva, comenta que hi ha massa detalls descriptius, massa diàlegs prolixos, i que se li ha fet molt feixuga.
Per a Teresa Rodríguez, tot està molt ben explicat i és prou interessant.
Rosario Ramos comenta que es sentia identificada amb les descripcions del barri vell de Girona, ja que està molt ben descrit i ella hi va viure molts anys, era on anava a col·legi.
En Jordi Aparicio li pregunta per dos personatges no històrics: l’Anskari i l’Elba. En Josep respon que l’Anskari és un homenatge a un amic seu pallasso, que va pel món arrencant somriures als nens, i que per això hi apareix aquest personatge que fa sentir una mica mesquí el protagonista, l’Argemir, sempre pròxim al poder. L’Elba faria també aquesta missió d’ajut als febles, mentre que Emma, al costat d’Ermessenda i sembla que temptant l’Argemir, és un contrapunt més realista a les grans figures històriques representades.
L’autor: Josep Tort Miralles
Maria Iborra comenta que no coneixia aquesta part de la nostra història, tan fàcilment identificable amb els escenaris penedesencs, i que li ha agradat molt fer-ho de la mà de l’autor.
La Francis Abenza troba molt bé que es difongui literàriament una història tan pròxima i interessant, que és també la nostra. Núria Gil i Cristina Capella s’avenen a la impressió general.
Rosalia Gil diu que no l’ha poguda acabar, però que li ha semblat prou interessant la part que ha llegit, i encara més ara que ens ho ha explicat l’autor.
L’Anna Maria Montané comenta que li ha interessat més la part personal i psicològica que no pas la històrica, que també se li ha fet una mica feixuga. Coincidint amb la seva opinió, li pregunto també a en Josep com va arribar a la novel·la, i ell diu que precisament fou pel seu descobriment del personatge de Mir Geribert, al qual dedicà també la seva obra. De la seva experiència en els clubs, diu que els lectors li acostumen a elogiar la part més documentada i històrica, mentre que a les lectores ens agrada més la línia psicològica i de la vida quotidiana.
Li agraïm de tot cor la seva visita i generosa explicació, i quedem emplaçats per a una nova ocasió, sigui en el club, sigui de visita a Olèrdola, Moja o fins i tot al preciós poblet de Sant Sebastià dels Gorgs, on es desenvoluparà la seva propera novel·la.
Bon estiu i fins sempre, lectors i lectores de La Crisàlide!
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.
