Més cinema d’entre els clàssics

Més cinema d’entre els clàssics

Continuem amb les recomanacions de cinema clàssic, que vam encetar ara fa uns dies, i que podeu trobar disponible a eBiblio.

Cinema Bèl·lic

Sangre, sudor y lágrimas (1942) és una pel·lícula britànica enregistrada durant la II Guerra Mundial. El film, amb cert aire de documental amb l’objectiu de donar moral a la població immersa en el conflicte bèl·lic, és un dels exponents més clars dels cinema de guerra britànic. Explica la història del vaixell HMS Torrin, des que va ser construït fins a la seva participació a la batalla de Creta i el seu posterior enfonsament. La cinta va ser dirigida per Noël Coward i per un principiant David Lean (El puente sobre el río Kwai, Lawrence de Arabia, Doctor Zhivago…)

En una selecció de cinema clàssic, no podíem deixar-hi d’incloure una pel·lícula del mestre Stanley Kubrick. Senderos de gloria (1957) és una obra mestra del cinema, en general, i del cinema bèl·lic, en particular. Tota una declaració d’antibel·licisme, ambientat a la Primera Guerra Mundial, interpretat magistralment per Kirk Douglas (en el paper de coronel Dax). La controvèrsia generada pel missatge antimilitarista del film va endarrerir durant dècades l’estrena de la pel·lícula a molt països.

El cantant i actor Frank Sinatra va dirigir una única pel·lícula: Todos eran valientes (1965), film ambientat a la Segona Guerra Mundial. A la cinta, un grup de marines, que aterren de manera forçosa en una illa del Pacífic a bord d’un C47, es trobaran amb un grup de soldats japonesos. Com a curiositat: un jove John Williams dirigeix la banda sonora de la pel·lícula.

Cinema de Drama

La dolce vita (1960), obra mestra de Federico Fellini. El film va immortalitzar un determinar estil de vida, a Roma, a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta. Un desencantat periodista romà (Marcello Mastroianni) persegueix celebritats cinematogràfiques a través de les nits romanes. Per al record, Anita Ekberg a la Fontana de Trevi.

L’escriptora nord-americana Carson McCullers va publicar l’any 1941 la seva segona novel·la: Reflejos en un ojo dorado. La novel·la no va deixar ningú indiferent, tractant-hi temes com l’homosexualitat o la infidelitat dins d’una institució com ara l’exèrcit. Anys després, el controvertit realitzador John Houston va portar la història a la gran pantalla amb una parella protagonista d’alt voltatge: Marlon Brando i Elisabeth Taylor. Reflejos en un ojo dorado (1967), disponible a eBiblio.

Feia nou anys que Luis Buñuel no rodava a Espanya fins que va arribar Tristana (1970). Ho havia fet l’any 1961 amb Viridiana que, com aquesta, i com Nazarín són adaptacions de novel·les de Pérez Galdós. A Tristana, un veterà Fernando Rey encarna Don Lope, que acull Tristana (Catherine Deneuve) a casa seva complint una promesa feta als seus pares. L’obsessió de Don Lope per la noia creix i creix fins que ella s’enamora d’un jove pintor.

L’actriu Susan Hayward va guanyar el seu únic Òscar per la interpretació de la comdemnada a mort Barbara Graham a ¡Quiero vivir! (1958). El film, tot un al·legat contrari a la pena capital, està basat en una història real, a partir dels articles del periodista Ed Montgomery i de les cartes que la mateixa Graham va escriure. Robert Wise (Sonrisas y lagrimas, West Side Story) n’és el director.

Cinema Musical

Volando hacia Río de Janeiro (1933) és una comèdia musical protagonitzada per l’estrella del moment Dolores del Río. La cinta, basada en les aventures d’una orquestra que treballa en un hotel de Miami, destaca per ser la primera en què va coincidir la parella formada per Fred Astaire i Ginger Rogers. En aquesta pel·lícula, els seus rols són secundaris, però a partir de llavors, protagonitzarien un total de deu films.

Las Girls (1957) és una comèdia musical dirigida per George Cuckor. El film és l’adaptació d’una novel·la de l’escriptora nord-americana Vera Caspary, de qui se’n van adaptar al cinema d’altres títols, el més conegut, Laura. La pel·lícula està protagonitzada per Gene Kelly (Barry), Taina Elg (Angele), Mitzi Gaynor (Joy) i Kay Kendal (Sybil). Tots quatre formaven el grup Barry & Les Girls, una famós grup de cabaret europeu. Mitjançant el recurs de flashbacks, cadascun dels membres del grup donarà la seva versió sobre la polèmica en què s’han vist involucrats.

Fins aquí, la nostra petita tria de cinema clàssic que podeu trobar a eBiblio. Feu-hi una ullada i de ben segur trobareu veritables joies del setè art!

Funny Girl