Cinema clàssic…i tant!

Avui recomanem cinema. I no qualsevol cinema, sinó els clàssics del setè art. Perquè són els orígens de tot plegat. Perquè van forjar realitzadors, intèrprets i productors que van enlluernar espectadors d’ara fa més de cinquanta anys i que, si els doneu l’oportunitat, us fascinaran a vosaltres també.

La que us presentem és només una petita mostra. Hi podríem afegir títols i més títols, però esperem que us faci venir ganes de revisionar-les o de descobrir-les per primera vegada. I el més important en l’època que ens toca viure: totes les pel·lícules estan disponibles en línia a eBiblio.

Cinema de Suspens i Intriga

El tercer hombre (1949) és un dels títols indiscutibles de qualsevol rànquing de les millors pel·lícules de tots els temps. Dirigida pel britànic Carol Reed (autor també, entre d’altres d’Oliver i El tormento y el éxtasis), el film és l’adaptació de la novel·la homònima de Graham Green.

El film destaca pel duel interpretatiu dels actors Joseph Cotten i Orson Welles, en els papers protagonistes, en una Viena a començaments de la Guerra Freda.

Un altre realitzador britànic, Alfred Hitchcock, signa Rebeca (1940), la seva primera pel·lícula a Hollywood. Enguany, celebrem el 80è aniversari de la pel·lícula que, com en el cas anterior, també és l’adaptació d’una novel·la. En aquest cas de l’escriptora Daphne du Maurier.

Un thriller en la línia del magistral Hitchcock protagonitzat pel matrimoni de Winter (Laurence Olivier i Joane Fontaine) i per la presència inquietant de la difunta primera esposa del marit (morta en circumstàncies més que sospitoses).

Cinema de l’Oest

El rostro impenetrable (1961) és un clàssic del cinema de l’oest protagonitzat per Marlon Brando i Karl Manden (parella d’actors que deu anys abans ja havien coincidit a Un tranvía llamado deseo). El film, sobre una amistat traïda entre dos lladres, no va estar exempt de polèmica des de bon començament. És, de fet, la primera i única pel·lícula dirigida pel mateix Brando, que va agafar les regnes de la direcció després que fessin fora del projecte Stanley Kubrick.

Segurament, el millor western de tots els temps, La diligencia (1939) no podia faltar en la nostra tria. John Ford dirigia el seu primer llargmetratge sonor de l’oest fent una representació magistral del millor i pitjor de la societat nord-americana del moment. Un grapat de personatges, entre els quals hi ha un John Wayne en un dels papers més importants de la seva carrera, viatja en una diligència des d’Arizona fins a Nou Mèxic. Una àcida crítica social que ha sabut envellir.

Gary Cooper va guanyar un dels òscar de la seva carrera per la interpretació protagonista de Solo ante el peligro (1952). La pel·lícula, que transcorre gairebé en temps real, va ser dirigida per Fred Zinnemann. Cooper, en la pell del sheriff Will Kane, s’enfrontarà tot sol a un grup de delinqüents a qui va engarjolar i que ara tornen per venjar-se’n. Un western com a instrument per parlar de la moral inquebrantable d’un sol individu abandonat a la seva sort per la comunitat.

Cinema de Comèdia

El apartamento (1960), obra mestra del genial Billy Wilder, encapçala la nostra selecció de comèdies. Interpretada per Jack Lemmon i Shirley MacLaine, la cinta va aconseguir cinc estatuetes daurades, inclosa la de millor pel·lícula. La ironia habitual del genial Wilder descriu amb precisió la grisor de la vida de C.C. Baxter (Lemmon), que cedeix el seu apartament de solter als responsables de la seva empresa, per a les seves cites amoroses, amb l’esperança de promocionar dins de la companyia. Tota una crítica al somni americà.

Anthony Asquith i el mateix Leslie Howard van dirigir Pigmalion (1938), comèdia basada en l’obra de teatre homònima de Bernard Shaw, que anys després inspiraria la més coneguda My fair lady. Tot i que aquesta primera versió cinematogràfica ha quedat, amb el pas de la història, eclipsada pel musical de George Cukor, li correspon un lloc en la nostra tria de millors comèdies del cinema clàssic. La trama gira al voltant del profesor Higgins (Leslie Howard) que decideix instruir Elisa, una venedora de flors dels barris pobres, i convertir-la en una perfecta dama.

Howard Hawks és autor de títols inoblidables del setè art, com ara, Luna nueva, El sargento York, Tener o no tener o El sueño eterno. La llista de films del director que podríem incloure en una selecció de clàssics com la nostra és molt llarga. En destaquem, avui, la comèdia Su juego favorito (1964). Remake de La fiera de mi niña, dirigida pel mateix Hawks, la comèdia es fonamenta en la química de la parella protagonista, Rock Hudson i Paula Prentiss, en una clàssica guerra de sexes.

Si teniu ganes de més cinema clàssic, d’aquí a uns dies podreu consultar més recomanacions en el nostre blog…