Cenital, d’Emilio Bueso

A la darrera sessió del club de lectura de ciència ficció de la biblioteca van treballar el llibre “Aquells i aquelles d’allà no sóc jo” de l’escriptor Pau Escribano.
Al llarg de la trobada es van tractar temes suggerits per la lectura, com la teletransportació i els èxits produïts fins ara, dels forats negres, dels dimonis de Hawking i de Maxwell, de les lleis de la termodinàmica, de l’antimatèria, etc.
També es va comentar l’ètica dins de la ciència: el poder i els interessos dels diners dins de la investigació, i del que podria arribar a fer un investigador per a figurar en un descobriment que podria canviar les nostres vides.
Va sortir la idea de la deshumanització en el món, el canvi climàtic, el fet de no ser ningú ni existir si no tens feina, del control que tenen tant els governs com els interessos monetaris de cada moviment que realitzem en la nostra quotidianitat …
Finalment, es va comentar el fet que qualsevol esdeveniment, per petit que sigui, pot fer aflorar una part de la nostra personalitat amagada, i convertir-nos en persones totalment diferents.
Com poden veure, llegint ciència ficció es pot parlar de molts i diversos temes.

Per a la propera sessió el club treballarà el llibre Cenital, d’Emilio Bueso

L’obra: Cenital
Cenital és la crònica d’un malson anunciada. La fi del petroli és a prop i amb ell la fi de la civilització tal com la coneixem. Tots els nostres sistemes, tant socials com econòmics, es vindrien a baix i llavors, ai amics, campi qui pugui. La solució? Modificar les nostres vides, tornar a la prehistòria (o gairebé) i sobreviure en petits nuclis, petits llogarets ecològiques i autosostenibles, perquè la fi ha arribat.
Destral s’erigeix com un líder gairebé messiànic, primer a Internet, proclamant el que està a punt de succeir i més tard com a cap de Cenital, un petit llogaret. No obstant això, la lluita per la supervivència no serà gens fàcil i l’arribada d’una parella a les portes del llogaret suposarà el començament d’un nou malson.
Cenital juga amb les nostres pors més profunds i realistes, aquests que no tenen res de sobrenatural i que poden succeir en qualsevol moment.
La novel·la juga amb diverses línies temporals. D’una banda, hi ha les entrades al blog de Destral, que ens va advertint de la que se’ns ve a sobre; d’altra banda, tenim l’acció real de la novel·la, des que la parella arriba a la porta de Cenital fins al desenllaç. A més, va intercalant capítols en els quals ens explica la vida de cada un dels membres del llogaret.
Una història en la qual descobrirem el que és Cenital, un reducte on aquells que van veure venir la fi del món com el coneixem s’han reunit per poder subsistir i on coneixerem, saltant d’un personatge a un altre, la història tant d’ells com de la construcció d’aquesta espècie de edèn que en realitat es converteix en una petita presó, on ni dins ni fora, hi ha una llibertat completa.
El directe, l’absència d’artificis i enganys que ens portin a plantejar-nos que l’autor juga amb nosaltres, els discursos de Destral – protagonista absolut -, la vida fora i dins del recinte, la sensació de viure la podridura, l’abisme, el cataclisme convertit en frases que ataquen el lector, en definitiva, un joc rodó en la relació llibre – lector que aprofita les millors imatges possibles per captar la nostra atenció i que no ens desviem amb detalls innecessaris.
Tot el que aquí es compti té una raó, té un per què, encara que això ho hàgim de posar nosaltres, en una mena d’experiència que ens dóna peu a reflexionar sobre els avatars d’aquest món i en què Emilio Bueso posa a l’ésser humà com a subjecte en proves d’una realitat que està més a prop del que ens pensem.
Emilio Bueso trama una novel·la realista, o pessimista si es prefereix, de rabiosa actualitat. Cenital se situa en algun punt limítrof de la província de Castelló, entre 2007 i 2014.

L’autor: Emilio Bueso
Neix a Castelló, el 1974. Va cursar estudis d’enginyeria i va ser professor de Sistemes Operatius de la Universitat Jaume I de Castelló entre el 2003 i el 2011. Treballa com a responsable de tecnologia d’una institució interuniversitària, tasca que compagina amb l’escriptura. És enginyer de sistemes.
La seva trajectòria com a autor arrenca en el realisme brut per submergir-se en la narrativa de terror i ciència ficció. Ha guanyat diferents premis, entre els quals destaca el Premi Celsius a la millor novel·la fantàstica de ciència ficció o terror, que es lliura cada any a la Setmana Negra de Gijón, per la seva novel·la Diàstole el 2012 i Cenital el 2013, les seves dues obres més destacades. Bueso ha guanyat premis com el Domingo Santos de relat, atorgat per l’AEFCFT, i va publicar la seva primera novel·la, Noche Cerrada, en 2007, que ha conreat publicant els seus relats en Ahora intenta dormir (Valdemar, 2015) i signant novel·les com Diástole (Salto de Página, 2011), Cenital (Salto de Página, 2012) i Extraños Eones (Valdemar, 2014).
Membre fundador de l’associació Nocte, va començar a publicar a cavall entre el realisme brut i el gènere fantàstic. Es va estrenar en el format llarg amb Noche Cerrada (Verbigràcia, 2007). Diástole (2011), Cenital (2012) i Esta noche arderá el cielo (2013), totes publicades a Salto de Página, ho van consagrar com un dels valors més ferms de la ciència ficció espanyola.