Oscar 2013: Lincoln

Títol original: Lincoln
Any de producció: 2012
Gènere: Biopic. Drama històric
Director: Steven Spielberg.
Guió: Tony Kushner, John Logan y Paul Webb; inspirat en el llibre Team of rivals: The political genius of Abraham Lincoln, de Doris Kearns Goodwin.

Intèrprets: Daniel Day-Lewis (Abraham Lincoln), Tommy Lee Jones (Thaddeus Stevens), Sally Field (Mary Todd Lincoln), Joseph Gordon-Levitt (Robert Lincoln), David Strathairn (William H. Seward), Tim Blake Nelson (Richard Schell), James Spader (W.N. Bilbo), Lee Pace (Fernando Wood), Jackie Earle Haley (Alexander Stephens), Hal Holbrook (Preston Blair), John Hawkes (Robert Latham), Bruce McGill (Edwin Stanton), Jared Harris (general Ulysses Grant).

12 Nominacions:

Millor pel·lícula

Millor director: Steven Spielberg

Millor actor: Daniel Day-Lewis

Millor actor de repartiment: Tommy Lee Jones

Millor actriu de repartiment: Sally Field

Millor guió adaptat

Millor fotografia

Millor direcció artística

Millor disseny de vestuari

Millor barreja de so

Millor muntatge

Millor banda sonora

Pertinaç, eloqüent i proper. Així, a grans trets, descriu Steven Spielberg al setzè president dels Estats Units en la seva última pel·lícula, Lincoln. Envoltada de lloances gairebé místiques i un aplaudiment generalitzat al treball de Daniel Day-Lewis, el Lincoln de Steven Spielberg ens permet submergir-nos en els moments més perillosos i reveladors del líder americà, en una època en què la fosca ombra de l’esclavitud creix i en la qual un país dividit per la guerra ha de ser unit.

Abraham Lincoln és un dels personatges de la història nord-americana que han generat major veneració. Membre fundador del Partit Republicà, va passar a la Història amb majúscules per ser el president dels Estats Units que va aconseguir abolir l’esclavitud. Va fer més coses en els seus cinc anys a la presidència, però l’aprovació de la Tretzena Esmena i la fi de la Guerra Civil són els dos fets pels que sempre serà recordat.

Spielberg és un dels molts nord-americans seduïts per la figura d’un president del qual propis i estranys tenen una imatge mental molt clara. No cal haver visitat el Lincoln Memorial perquè quan se li esmenta vagi al cap la visió d’aquest home eixut, de barba punxeguda i barret allargat assegut en un enorme butaca de pedra. La monumentalitat de l’escultura va captivar a un Spielberg nen que avui, dècades després, ha pogut convertir aquesta fascinació per l’home i el polític en una de les pel·lícules favorita als Oscar.

Steve Spielberg va ensopegar fa uns anys amb un llibre que s’ajustava al que ell tenia en ment a l’hora de fer una pel·lícula sobre Lincoln. Era el best-seller de Doris Kearns Goodwin titulat Team of Rivals: The Political Genius of Abraham Lincoln, publicat el 2005. Amb aquest material de base i Tony Kushnercom a guionista, Spielberg explica els últims quatre mesos de la vida i presidència d’Abraham Lincoln, amb tota la seva grandesa, la seva passió i la seva humanitat, que van estar marcats per la seva última batalla: aquests en què va lluitar, cansat i envellit, per definir un camí per a una nació destrossada, tot i tenir-ho tot en contra i d’una pressió pública i personal extrema.

Daniel Day-Lewis, construeix un Lincoln que s’assembla molt a la imatge que ha arribat fins als nostres dies d’ell gràcies a una caracterització impecable. Això en el físic. Pel que fa al tarannà del president, Spielberg i Day-Lewis presenten a un polític amb unes conviccions fermes, obstinat i que no dubta a usar tot el poder al seu abast per portar les negociacions al seu terreny. Un polític que va lluitar per la igualtat dels homes, que va acabar amb l’esclavitud i al qual li va tocar governar en un període complicat per Estats Units.

Una guerra civil dessagnava estat rera estat mentre Lincoln lluitava per posar fi al fratricidi amb la signatura d’una pau que unís als estats del nord i del sud sota una mateixa bandera i aprovant una esmena que convertís als esclaus en homes i dones lliures. Ho va aconseguir, però la seva lluita durant aquests quatre mesos va ser àrdua tant en el polític com en el personal.

Mentre batallava per unir el país, la seva família s’enfonsava. Seva dona no era capaç de superar la mort d’un dels seus fills i la seva inestabilitat emocional envaïa de vegades la política del país. Lincoln barallava per abolir l’esclavitud i en el terreny personal per mantenir el seu fill gran, Robert (Joseph Gordon-Levitt), allunyat tant d’ell com de la guerra. La capacitat que demostrava per al diàleg en el polític, la seva loquacitat i la seva personalitat que agradava a gairebé tots s’anul·laven quan es tractava del seu fill. Incapaç de comunicar-se amb ell, tots dos vivien en un estira i arronsa continu en el qual la incomprensió mútua marcava la seva relació. Lincoln era capaç de baixar al camp de batalla per animar les tropes, de pronunciar un discurs que seria recordat per les generacions futures, però no era capaç de comunicar-se amb el seu fill i acostar postures.

Spielberg retrata aquestes dues versions del mateix home, el polític i el pare i espòs. Dues cares d’una mateixa moneda que aprofundeixen una mica més en el mite de l’home que va fer història i que va morir gairebé sense poder gaudir del seu triomf. Un actor va disparar contra ell al teatre Ford, al qual havia anat amb la seva dona per veure una representació. Era la nit del 14 d’abril de 1985. Hores més tard moria. Aquest dia va acabar la seva història i va començar la seva llegenda. Aquesta que tantes vegades ha estat portada al cinema.

La cinta de Spielberg convida el públic a endinsar-se directament al cor i l’ànima d’un home de contrastos: divertit i solemne, un narrador bromista i un ferotge home de poder, hàbil comandant i pare vulnerable.