Societat negra, d’Andreu Martin
Andreu Martin, nascut a Barcelona l’any 1949, és llicenciat en psicologia però ha cultivat tots els vessants de l’escriptura: redactor en distintes editorials, fundador d’una revista de còmics, col·laborador en revistes, guionista de còmic, de cinema i de televisió, escriptor de muntatges teatrals i nombroses novel·les per a adults i per a joves, a més d’alguns contes infantils. També ha treballat com a director de cinema a la pel·lícula Sauna.
El 1979 va publicar Aprende y calla, la seva primera novel·la, amb la qual va iniciar un llarg camí en el gènere policíac, i des de llavors ha anat assolint, obra a obra, un sòlid prestigi com a autor de referència dins d’aquest gènere. A destacar: Pròtesi (Premio Círculo del Crimen, 1980), Barcelona Connection (Premio Hammet de la Asociación Internacional de Escritores Policíacos, 1989), adaptat al cinema; Per l’amor de Déu, L’home que tenia raor (Premi Hammet, 1993), Jutge i part, i aquesta Societat Negra, amb la qual ha guanyat el cinquè Premi Crims de Tinta.
Com a autor de literatura juvenil ha guanyat, juntament amb Jaume Ribera, el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1989) per No demanis llobarro fora de temporada amb què va començar la sèrie de llibres dedicats al jove detectiu Flanagan. La seva obra ha estat traduïda a l’alemany, francès, italià, lituà, holandès, basc i bable.
Societat negra és una història sobre les indagacions d’un inspector entre bandes juvenils i tríades xineses per resoldre la decapitació d’una dona.
La novel·la parteix de la troballa d’un cap seccionada al carrer Güell de Barcelona, sobre d’un Lexus, i poc després de la resta del cos sota un camió i lligat a un cotxe aparcats, una investigació que portarà al veterà inspector Diego Cañas fins les tríades xineses, tot i que les primeres investigacions dels Mossos d’Esquadra apunten a una venjança o a una broma macabra de grups juvenils violents o fins i tot una manera brutal de passar comptes. Però al voltant de la botiga de roba a l’engròs del senyor Soong, al carrer Trafalgar, passen moltes coses, i se senten rumors dun robatori recent a una central de diner negre. Ben aviat comença a haver-hi veus que assenyalen les tríades xineses.
Una novel·la de màxima actualitat, negríssima i sense concessions, on la galeria de sospitosos habituals la formen personatges d’una peça, però carregats d’arestes, com manen els cànons: perdedors, delinqüents de poca volada, prostitutes sense sort, sicaris i advocats corruptes, sense oblidar la llarga mà de la política.
I, també, dos protagonistes de tornada de tot que no saben el paper que tenen en un joc que els supera de molt: l’inspector Diego Cañas, veterà, brillant, cansat i víctima d’una vida privada difícil, i el confident Liang, mestre de txi kung, un home en equilibri i segur de si mateix. Potser massa.
Segons l’autor Societat negra “Em vaig inventar tímidament unes tríades que movien uns dinerets que al costat del que després ha estat en la realitat ha deixat en ridícul les meves xifres. Societat Negra neix quan penso: com és possible que no hi hagi tríades a Barcelona, si està agermanada amb la Xina, si ens compren el deute extern? Com tots em negaven que les hagués (bé, tots no, la policia no m’ho negava), m’ho vaig inventar”.
I afegeix: “Estic temptat, i no ho descarto, d’escriure una novel·la que tracti de reflectir el “choriceo” i la delinqüència actual. És el que més em preocupa“.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
