Ricard III
Aquesta primavera l’actor Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats per William Shakespeare, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals per representar en escena l’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra.
El monarca Ricard III només va regnar durant poc més de dos anys, però la història i la literatura han guardat multitud de detalls sobre la seva figura. Era un tipus prim, de complexió petita, amb una espatlla més alt que un altre i que va morir cosit a cops d’espasa i ferides de guerra que li van produir la mort en la Batalla de Bosworth en l’any 1485, quan només comptava trenta dos anys d’edat. Els textos de l’època descriuen que el seu cos sense vida va ser portat i enterrat a l’església i convent medieval de Grey Friars, situada a l’actual ciutat de Leicester.
Va ser l’últim rei anglès a morir en batalla i la seva figura ja és immortal, entre d’altres motius, pel seu turbulent ascens al tron a l’any 1483, després de la mort del seu germà Eduard IV, que ha engrandit al personatge en l’àmbit històric i en els escenaris. La seva baralla oberta contra la família de la reina consort, Elisabeth, així com la tèrbola i encara desconeguda història que envolta la desaparició dels seus nebots, Eduardo i Ricardo, no són per menys. La seva mort va suposar el final de la dinastia Plantagenet, posteriorment coneguda com a Casa de York, després de tres segles de regnat; i amb ella va donar començament el període de regnat dels Tudor, amb Enric VII com a primer monarca després de guanyar la Guerra de les Dues Roses.
L’actor Lluís Homar, intèrpret de Ricardo III, va crear a mitjans dels anys setanta el Teatre Lliure, on tant ha representat obres de William Shakespeare o Molière, com d’altres importants autors teatrals. En la mateixa dècada, Homar va debutar al poc temps en el cinema amb La plaça del Diamant (1982), una pel·lícula co-protagonitzada per Sílvia Munt. La seva carrera cinematogràfica no va adquirir regularitat fins a finals dels anys vuitanta, època en la qual va ser dirigit per Agustí Villaronga o per Vicente Aranda en Si te dicen que caí a l’any 1989. El seus papers cinematogràfics en aquests darrers anys han fet créixer el seu prestigi fins arribar a guanyar el Goya al millor actor de repartiment pel seu treball a Eva a l’any 2011.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
