El furor de la prosa poètica. Novetats
Darrerament, ha nascut un gran entusiasme per un tipus d’escriptura que llegeixen tant lectors/res adolescents com adults que entren a la trentena.
A la biblioteca trobareu un racó destinat a la prosa poètica. I quin estil és aquest? Doncs bé, la prosa poètica es pot definir com l’escrit narratiu i/o descriptiu que conté elements propis de la lírica. Els elements lírics serveixen per evocar els sentiments i les emocions. Antigament aquests escrits s’acompanyaven amb una lira i servien per a ésser cantats. No segueixen cap mètrica, el que és important és el que suggereixen les paraules, la presentació de les imatges i l’ús de recursos literaris: aposicions, metàfores, comparacions, onomatopeies, metàfores, sinestèsies, repeticions, etc.
A continuació us fem una petita presentació d’alguns d’aquests autors, molt joves i molt polifacètics, que s’han proposat conrear aquest gènere i que en poc temps han reeditat més de cinc vegades els seus llibres.
Defreds és el nom que usa l’escriptor espanyol José Ángel Gómez Iglesias per signar la seva obra literària i la seva presència a les xarxes socials. És a les xarxes on s’ha donat a conèixer, espcialment a twitter on el seu compte @dfreds té 92.000 seguidors. També manté perfils a facebook i a instagram, així com el blog Los calcetines de defreds, on ha publicat gran part del seu material.
L’any 2015 surt el seu primer llibre, Casi sin querer, el qual és una recopilació dels seus millors textos, carregats de sentiments i d’emoció, amb el qual ha aconseguit un gran èxit.
L’any 2017, publica:
I sobre Defreds, ell mateix diu : ‘Siempre fui un niño normal. Algo tímido. Cariñoso desde siempre. Y enamoradizo. Siempre me acuerdo como escribía cartas de amor. (…) Una noche bastante llena de soledad y con mucha lluvia fue la primera vez que escribí una frase sobre algo que me estaba pasando en esa época. En Twitter. Supongo que ahí empezó todo. Gente me leía, cada vez más. Gente que se sentía identificada conmigo. No me podía creer que alguien leyera con ganas mis pensamientos. Casi sin querer. Casi sin buscarlo. Defreds, la prolongación de Jose…’
Altres autors que us presentem son: Cesar Brandon Ndjocu, del qual us vam parlar en una entrada al nostre Las almas de Brandon Biblioblog Fora del Prestatge sobre el seu llibre: Las almas de Brandon.
Herido diario és de Rayden nom de David Martínez Álvarez. És un artista polifacètic, que es dedica a la música i al mateix temps ha fet la incursió al món literari. Aquest madrileny, que no passa de la trentena, es va iniciar en la música en el gènere del rap i ha continuat fins a data d’avui.
L’any 2014, Rayden ja pensa en publicar el seu primer llibre Herido diario, editat per Frida. Ràpidament es converteix en el llibre més venut de la Llar del llibre a tot Espanya. En tres setmanes supera les 9.000 còpies venudes. A hores d’ara, ja va per l’onzena edició, amb més de 40.000 exemplars venuts.
Iago de la Campa, nascut a la Corunya fa vint-i-cinc, publica l’any 2016 el llibre: Viajes a Kerguelen. ‘Somos de quien nos cuida, de quien nos dice que todo va a salir bien cuando creemos que todo va mal. Porque ni cuando piensas que todo va mal, estamos tan mal, ni cuando pensamos que todo va genial, estamos tan genial.(…) Y no conozco otros ojos mejores para ver la vida que los tuyos, y no sé a quién cuidar si no es a ti.’
Ell mateix ens diu: ‘… Por eso escribo, para crear realidades que se puedan llevar a cabo, para saber lo que quiero, lo que quise, y lo que querré. Para ver los demás mundos que están en este, para dejar de ver el paisaje que son todas las personas y fijarme en los detalles, en lo que nos hace movernos, en lo que nos hace crear, en lo que nos hace destruir para volver a empezar. Por eso escribo, para mantenerme, para estar vivo. Y ahora espero que leyendo le pongáis el corazón a cada uno de estos textos que para mí son un mundo.’
Miguel Gane, romanès de vint-i-cinc anys i que resideix a Espanya des dels vuit, és conegut pel seu llibre Con tal de verte volar de l’any 2016. Aquest 2018, apareix Ahora que ya bailas.
‘Naces, creces, amas, te rompen, aprendes y no mueres hasta que alguien deja de quererte. Estos poemas son la historia de Ella, la que fue callada porque sus gritos resonaban demasiado alto. Ella, que dejó de ser suya porque quien debía liberar su sonrisa, la acabó enjaulando y aplastando contra el asfalto. Sola, fue capaz de levantarse, de mirar a la cara a su pasado y decirle: «No me has vencido, soy indestructible».
Ahora que ya bailas, el mundo entero va a quedarse a tus pies y donde antes había silencio ahora habrá música. La tuya.’
Alex Puertolas, nascut a Saragossa i que té vint-i-cinc anys, ha publicat l’any 2017 Tu sí, tu vive que és un recull de les reflexions més intimes i personals. La seva visió sobre la vida, com afrontar les noves experiències i perseguir els somnis… ‘Siente, equivócate, aprende, vive.’
Marwan és el nom de Marwan Abu-Tahoun Recio, conegut cantautor madrileny fill de palestí i espanyola, que escriu i canta. Los amores imparables conté: «En Los amores imparables cada beso es nuevo, de una raza diferente; cada polvo es el primero; cada lágrima, una nueva forma de mirar la lluvia; cada herida, para siempre. El amor imparable nace y se independiza de la razón. Es la elevación del verbo sentir a la categoría de arte supremo.
Es un amor imposible de domesticar, que está varios palmos por encima del asombro, que no tiene medida. Creo que ya sabes de qué amores hablo, de esos amores bárbaros que te hacen soñar y no te dejan dormir, de esos amores que te llevan a todas partes pero jamás te llevan a ningún lugar.»
Biblioteca Joan Oliva i Milà.