Dia Mundial de la Poesia, 21 de març de 2019
21 de març Dia Mundial de la Poesia i us proposem la lectura d’uns quants poemaris
Sons bruts de Carles Rebassa és un llibre de 68 sonets escrit durant quinze anys. Durant el procés s’emmirallava en Palau i Fabre, quan deia que si no hagués estat poeta i dramaturg hauria estat un assassí o un demagog.
És a conseqüència d’una ruptura amorosa que l’autor engega la formulació de sentiments, de mirades i d’exhalacions de l’esperit amb els poemes, que es repeteixen i s’amplien com una obsessió, un mirall esquerdat, una reiteració… És un llibre d’amor i de mort.
El sonet és una forma clàssica que demana màxima precisió i coherència formal, però alhora permet irradiar significats i amplificar expressions quotidianes, lluites socials i personals, soliloquis i manifests.
Carles Rebassa és un jove poeta mallorquí que ha guanyat altres premis: el premi Ausiàs March de poesia per Els joves i les vídues d’Edicions 62, 2006, i amb Eren ells d’Angle Editorial, 2017, la seva primera obra de narrativa, va obtenir el premi Ciutat de Barcelona i el Ciutat de Tarragona Pin i Soler.
’19
Ni quan no sóc capaç ni de lluitar.
Ni quan m’oblido de l’esma enyorada
que amb tu venia en la ruta tirada,
on tot és nou i el temps passa i se’n va.
Ni quan et veig i amb por t’he de mirar
darrere els ulls de gent sense mirada.
Ni quan vull, amb la gent, fer una xalada
i els ulls em fan, tan goluts, returar’.
José A. Gómez Iglesias conegut com a Defreds és l’autor de Sempiterno, el seu últim llibre de prosa poètica. Hi ha situacions, records, persones… que mai no oblidarem. Un petó al front. Una abraçada de la mare…
‘ Barcelona
Tus ojos parecen de otro continente.
Tu pelo no deja de crecer. Negro.
Todo lo contario a tu piel.
Blanca como el polo norte en invierno.
Tus manos acarician las Ramblas de mis ilusiones.
Tus piernas invadirán si quieren todo el parque Güell.
No dejes de crecer como los turistas en verano.
Tus sueños son tan grandes que no entran en La Boquería.
Barcelona, tan sagrada.
Tú siempre tan familia.’
D’Emily Dickinson s’ha publicat Preferiría ser amada, un recull de poemes, cartes i poemes breus que ella mateixa va escriure als sobre de les cartes, cosa que no se sap ben bé si com a complement o com a guarniment. És un misteri! Traducció al castellà d’Abraham Gragera.
L’edició acompanya els relats amb il·lustracions d’Elia Mervi, il·lustracions plenes de significats i/o suggerències.
>
‘317 [sobre]
Sobre esta concreta almohada
Aletearon nuestros planes –
La tremenda mañana de la Noche
Y si el sueño permanecerá
Si nos guiará – un extraño –
A nuevos lugares
El afán de comprenderlo
Es todo cuanto el alma tiene a mano.’
El sol i les seves flors de Rupi Kaur és un altre poemari que us volem comentar i el segon de l’autora. És un llibre que emociona i que fascina, molt femení i feminista. El llibre està estructurat en cinc parts relacionades amb els estadis del creixement de les plantes, des que es panseixen, cauen, s’arrelen, creixen i floreixen.
És el joc de la idea del renaixement després de la caiguda.
Rapi Kaur va néixer a l’Índia, però viu al Canadà. És il·lustradora i fotògrafa també. Fa recitals de poesia arreu del món.
‘potser tots som immigrants
que canviem una llar per l’altra
primer marxem del ventre buscant aire
després dels afores a la ciutat bruta
buscant una vida millor
n’hi ha que marxem de tot un país’
La mort dels ésser estimats, l’amor i el desamor, la guerra i la mort dels companys al front o la pèrdua irreparable de la fe en Déu 
i en la religió han estat aspectes transcendents en la vida d’Iehuda Amikhai, considerat el poeta israelià més important del segle XX.
A Poemes de cos i d’ànima trobareu tots aquests temes que són generals a tothom. La traducció d’aquesta antologia és de Manuel Forcano, la primera que es fa en català.
Aquesta edició és bilingüe, permet llegir els poemes en hebreu.
‘HI HA UNA GRAN GUERRA
Hi ha una gran guerra a la meva boca
perquè no se m’endureixi, i a la mandíbula
perquè no sigui com les portes d’una caixa forta buida
i perquè ningú no anomeni la meva vida premort.
Com un diari enganxat pel vent en una reixa,
així s’ha enganxat la meva ànima a mi.
Si el vent es calmés,
em cauria.’
Desitgem que aquesta tria us sigui del vostre gust!!
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
