Entre nosotras el mar. Rosa Herraiz

“Entre nosotras el mar”, una història d’amor i poesia

 
Tot enamorament té un primer instant. No se sap per què! Diuen que es una reacció química, però hi ha alguna cosa que captiva sense poder endevinar el motiu.
 
Matanzas és una ciutat cubana, que és a uns cent quilòmetres de l’Havana. Els turistes la creuen en el seu viatge a Varadero, que és on passen les seves vacances, i no són gaires els que es detenen a gaudir d’aquesta joia poc coneguda.
 
Quan jo vaig arribar per primera vegada a aquesta vila, em va enamorar la seva llum, els seus carrers, la vida cultural i la seva gent. Va ser amor a primer cop d’ull, i aquest sentiment no m’ha abandonat mai, a l’inrevés, quan més la conec, més l’estimo.
Amb il·lusió vaig buscar les petjades dels vilanovins que feia molt de temps havien fet d’aquella terra la seva llar, retrobant Josep Tomàs Ventosa, Francesc Gumà i Ferran i molts d’altres.
 
Era molt el que ens recordava aquells personatges: l’estàtua de Ventosa, idèntica a la que tenim a la Plaça de la Vila, el Callejon Gumà, l’Ermita de Montserrate…
 
Passejar per Matanzas era quasi com fer-ho per Vilanova. Ens unien moltes coses: érem dues ciutats de mida mitjana, amb vida cultural… i a la vegada amb la tranquil·litat necessària per viure confortable, amb mar, i a no gaires quilòmetres d’una gran ciutat. La seva plaça principal evocava aires mediterranis……..o era que la nostra Plaça de la Vila tenia aires cubans?
 
Per tantes arrels comunes va ser l’any 1998 que les dues ciutats es van agermanar. I des d’aleshores s’ha treballat per no perdre aquests lligams.
 
Van ser molts viatges i moltes estades que em van permetre assaborir tot el que hi havia de fascinant en aquells carrers i en aquelles places i la seva gent.
 
Si jo estimava Matanzas, un grup de matancers, descendents de catalans, estimaven Catalunya, i havien fundat el Casal Catalán “Gener y Guiteras”.
 
Els vaig conèixer i junts vam començar una col·laboració que s’ha estès en el temps.
 
I com que l’amor sorgia a cada pas, em vaig enamorar també d’una editorial matancera única: Ediciones Vigia, la qual realitzava tots els seus llibres manufacturats. Amb tiratges de 200 exemplars. Amb una estètica original que els havia creat prestigi a tot el mon i que les convertia en veritables obres d’art.
 
La primera vegada que vaig visitar l’editorial era un tràfec de gent retallant paper i acolorint làmines impreses mentre xerraven al voltant d’una taula, i un anar i venir de coneguts que entraven a la gran casa a saludar. Aquell dia vaig somiar que hi hauria un projecte que impliques a Matanzas i Vilanova dintre d’aquella escenografia tan bella.
Anys després, amb la Loreley Rebull, que és escriptora i responsable de Cultura del Casal Catalán vam coincidir ràpidament en aquesta idea i vam anar a trobar a l’Agustina Ponce, que és la directora d’Ediciones Vigia.
 
A foc lent es va fer aquest projecte on van participar poetes vilanovines i matanceres.
 
Per Vilanova van ser: Teresa Costa-Gramunt, Cristina Grisolía, Blanca Deusdad, Ester Astudillo, Raquel Casas, Montse Lago, Francesca Calaf, Dolors Joan Ill, Luz Cassino, Manoli Alvarez, Anna Bertran i Agustina Moya.
 
Era un homenatge a les dones: poesies de dones i projecte de dones, a cada banda de mar, que ens allunyava però també ens unia.
 
L’any 2018 l’agermanament amb Matanzas va arribar al seu vintè aniversari i l’Ajuntament de Vilanova (Departament de Cooperació i Participació) i el Casal d’amistat Cuba Garraf, al que jo represento, amb la participació del Casal Catalán de Matanzas vam celebrar-ho amb un seguit d’activitats.

Es va presentar el projecte amb un acte a la biblioteca Joan Oliva, i posteriorment el llibre va ser editat i presentat a la “Feria Internacional del Libro de la Habana” i a la “Feria del Libro de Matanzas”.
 
 
Ara només ens queda tenir el nadó a les nostres mans, a Vilanova.
 
Desitgem que sigui ben aviat i presentar-lo en societat com es fa amb els nens molt desitjats. Les il·lustracions i disseny de Maria Alba Ríos, molt reconeguda a la ciutat matancera, li han donat un embolcall preciós.
 

 
Com veieu, es una veritable historia d’amor i de poesia!!!!!!!
 
Rosa Herraiz és l’autora d’aquesta història, treballadora de la biblioteca i ha escrit el conte Cartes damunt el mar: de Matanzas a Vilanova i la Geltrú.
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.