El Convoy
La Guerra Civil Espanyola va portar conseqüències a aquells que no van escollir el costat guanyador i especialment per alguns que no van tenir més remei que optar per l’exili a França. Aquella retirada es va convertir en un drama ocult que patirien una part dels republicans espanyols que van decidir anar a refugiar-se a terres franceses a l’any 1939 i que finalment van tenir el trist honor mesos després de ser els primers deportats a camps de concentració nazis. Alguns d’aquests desafortunats refugiats van afectar a la pròpia família del dibuixant Eduard Torrents, que ara ha decidit basant-se en fets reals portar aquesta història al món del còmic, amb l’ajuda inestimable del guionista Denis Lapière a través d’un text en dos parts sobre la tragèdia, la necessitat de continuar vivint i l’alegria que aconsegueix tornar a néixer tot i les pitjors circumstàncies viscudes.
El Convoy, novetat aquesta setmana a la biblioteca, no és la història gràfica d’una família, és el relat de les vivències de moltes famílies catalanes, i concretament el que van viure les persones que van sortir del camp de refugiats d’Argelès sur Mer i que van tenir la pitjor sort possible quan es van trobar en un tren que els va portar al més cruels dels destins. Torrents, al·ludeix en el títol del còmic al tristament famós comboi dels 927, que va partir de la localitat francesa d’Angulema rumb a Mauthausen, sent, a l’any 1940, el primer tren que va arribar amb civils homes, dones i nens espanyols, a un camp nazi. La família del dibuixant no anava en ell ni va ser víctima de l’Holocaust, en canvi sí va patir les penúries de l’exili en els camps del sud de França
La primera història s’explica des del punt de vista d’un personatge com l’Angelita, que a la tardor de 1975, amb Franco a punt de morir, torna a la Barcelona en què es va criar i evoca com de nena va creuar la frontera amb els seus pares. La segona part relata la visió del seu pare, Manuel, oficialment mort a Mauthausen. Escenaris i carrers de la ciutat, com l’Hospital de Sant Pau, un lloc màgic i fantàstic als ulls del l’autor en els seus records de nen, que el creuava per anar a l’escola des de casa, al carrer Sant Quintí, passant per l’avinguda Gaudí. Un itinerari que recrea dibuixant-lo amb el mateix realisme amb què expressa les emocions dels personatges, ja sigui l’angoixa davant la forçada separació familiar o el dolor de la supervivència en els camps que van patir.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
