Diumenge al matí, al peu del salze
El jurat del Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, que Dolors Garcia i Cornellà va guanyar el desembre passat amb la novel·la Diumenge al matí, al peu del salze, va destacar que aquest és un llibre que tant poden llegir els lectors adults com els joves. Aquest llibre és, segons la seva autora, “un llibre força psicològic, amb un misteri que no es resol fins a les últimes pàgines”. La novel·la narra la història d’un grup de nois i noies que viuen un sisè de primària molt revoltat, amb alguns casos de bullying a la classe:
Una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs cinc any enrere. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura.

Dolors Garcia i Cornellà va néixer a Girona, l’any 1956. És llicenciada en Psicologia i autora de llibres de literatura infantil i juvenil. Està
convençuda que els llibres que es llegeixen els primers anys de vida són els que conformen la base de l’imaginari de les persones i els que fomentaran i conservaran l’interès per la lectura.
Així descriu l’escriptora la seva situació ideal: “Passar-me una tarda a casa escrivint al costat del foc i, si plou, encara millor. Però haig de tenir moltes hores per endavant: puc arribar a escriure tretze hores seguides, parant només per dinar, de les 8 del matí a les 10 de la nit. I en un mes d’agost vaig escriure tres llibres. Això sí, abans d’escriure’ls hi havia pensat molt i m’havia documentat.”
Només amb aquest grau de dedicació s’entén que una escriptora de caps de setmana i vacances, que treballa com a tècnica d’educació a l’Ajuntament de Girona, hagi arribat a publicar més de seixanta llibres, majoritàriament de literatura infantil i juvenil, en trenta anys de trajectòria literària, des que el 1985 va guanyar el premi Just Manuel Casero, amb la seva primera novel·la, Albert.
“Quan era petita, jo era una nena tancada i introvertida que tenia el vici de la lectura, i em vaig ficar al cap que algun dia també escriuria un llibre, perquè volia saber què se sentia. A més, jo no coneixia cap escriptor i no sabia si eren reals, si existien. Jo sempre havia escrit molt, sobretot diaris, també alguns poemes, però mai cap novel·la. Quan vaig escriure Albert jo tenia ja 28 anys, treballava de psicòloga i tenia ja els meus dos primers fills bessons. Animada per una cosina meva, professora de llengua a l’institut Sobrequés, vaig tirar endavant la novel·la, però després no sabia què fer-ne, així que la vaig enviar al premi. A més, jo coneixia Just Manuel Casero, i fins i tot emocionalment em venia de gust presentar-me al premi que porta el seu nom. Quan em van trucar per dir-me que havia guanyat, no m’ho podia creure: el primer llibre i el primer premi.”
Albert, protagonitzada per un nen de 12 anys malalt d’esquizofrènia, era un llibre per a adults, subratlla, tot i que ella no és gaire partidària d’aquestes etiquetes: “A mi no m’agrada tractar els nanos i els joves com si fossin lectors de segona categoria; per això em fixo molt en el llenguatge i mai no intento recrear la manera com suposadament parlen els nois i noies al carrer. Una cosa és el carrer i una altra cosa ben diferent, un llibre.”
El seu segon llibre, El drac de Bagastrà, va ser la seva primera incursió en la literatura infantil. “De seguida em vaig trobar molt bé escrivint per a nens i joves”, diu. I va connectar bé amb ells! Ha rebut la majoria de premis literaris de literatura infantil i juvenil del país.
En aquest enllaç podreu accedir a tots el títols de l’autora que tenim a les biblioteques municipals de la ciutat.
