Menjar nadalenc i alternatives “light”

Quines alternatives podem tenir alhora de menjar sa en els dies festius?

Arriba el Nadal i qui més qui menys té algun dinar de celebració. La tradició marca per aquests dies menús especialment rics en greixos i proteïnes i molt calòrics, amb sobretaules llargues i reposades, per acabar de pair tot allò que, tret de context, ens semblaria impensable de menjar en tant poc temps. Sovint, un sol àpat típic d’aquestes festes ens pot aportar més del doble de les calories que hauríem d’ingerir en tot un dia i això comporta que ens deixi algun quilo de més.

De ben segur que podem trobar plats alternatius als tradicionals molt més recomanables des del punt de vista dietètic i nutricional, però realment canviar el menú que tothom espera per aquestes festes no és fàcil.

Si portem una dieta sana durant tot l’any i no tenim problemes de salut, un dia de disbauxa no ens ha de preocupar massa. De tota manera, aquesta desmesura no és convenient ni per la salut ni per la butxaca, i molt menys en els temps que corren. Per tant, fora bo trobar una alternativa més saludable i econòmica per aquells a qui els preocupa tot això. Nadal i salut no han de ser incompatibles i aquest és un repte per plantejar-se en família.

Potser el millor és intentar fer un àpat més lleuger amb el que habitualment es prepara per als menús d’aquests dies. Per això és important fer una bona tria del que es menjarà: escollir ingredients lleugers, no abusar de les quantitats, escollir formes de cocció que requereixin afegir pocs greixos, vigilar les combinacions de plats, no picar entre hores, utilitzar oli d’oliva com a norma, introduir la fruita en els àpats, compensar els àpats feixucs amb altres més lleugers la resta del dia, no abusar de l’alcohol, sobretot dels licors, desplaçar-se caminant sempre que sigui possible i no utilitzar l’ascensor.

Els plats tradicionals, es poden alleugerir substituint els greixos com ara el llard per l’oli d’oliva o la llet sencera de la beixamel per llet descremada, tot mantenint el gust del plat. Si preparem l’escudella la vigília i la guardem a la nevera, podrem retirar-li part del greix que quedi solidificat a la superfície abans d’escalfar-la per servir. El gall dindi o el pollastre sempre són menys greixosos que el xai o la caça, sobretot si els traiem la pell, i encara més lleuger resulta el peix.

Les formes de cocció són decisives en el valor calòric final d’un plat, per exemple el vapor és un bon mètode per coure el marisc.

Quan els segons plats siguin a base d’un aliment proteic com ara pollastre o carn rostida, peix al forn o marisc, els entrants haurien de ser pobres en proteïnes, una crema de verdures, unes hortalisses al forn o una amanida ben vistosa. Si heu fet escudella, guardeu la carn d’olla per als canelons de l’endemà.

Si s’ofereix un aperitiu, cal no perdre de vista que representa l’inici d’un àpat, i no un altre àpat.

És important vigilar la mida de les racions. Es pot jugar a enganyar la vista utilitzant plats més petits o acompanyant el tall amb guarnicions lleugeres, com ara escarola, una combinació d’enciams de diferents tonalitats o una broqueta de verdures a la planxa o al forn.

Cal introduir la fruita als àpats: una amanida d’escarola amb magrana pot quedar d’allò més elegant, també una pinya ben presentada a les postres o una combinació de fruits vermells, meló d’hivern o taronja amb sucre, sempre abans dels torrons.

Si sempre és important no picar entre hores, en aquestes èpoques encara ho és més i per aconseguir-ho cal evitar que els torrons i totes les llepoleries que els acompanyen no rondin per casa a tothora. Cal comprar els justos, tallar-los en porcions petites i no deixar-los a la taula durant tota la sobretaula .

Per acabar, si el temps ho permet, una bona caminada després de menjar serà el complement ideal per fer que aquell àpat sigui saludable.

Més informació:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1921/apatsfesta.pdf

Regidoria de Serveis Socials i Salut.
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.