Orson Welles: 100 anys

Avui es compleixen 100 anys del naixement d’una de les figures cabdals de la història de la cinematografia. El 6 de Maig de 1915 va néixer a Kenosha (Wisconsin-EUA) Orson Welles.

Fill de pare empresari i inventor, Richard Head Welles, i de mare pianista, Beatrice Ives, Orson era el fill petit del matrimoni. El seu germà gran, Dickie, va acabar reclòs en una institució psiquiàtrica. Els pares d’Orson Welles es van divorciar quan ell tenia 6 anys i només 3 anys després, va morir la seva mare, que havia estat la persona que havia introduït el nen en tot tipus d’activitats artístiques. Quan encara era una adolescent de 15 anys, Orson Welles va perdre el seu pare a causa dels seus problemes amb la beguda i amb només 18 anys el jove Welles va emigrar a Irlanda.

Abans de fer-se un nom al món del cinema i, a través de la seva profunda admiració cap a l’obra de William Shakespeare, va aconseguir una reputació notable en l’àmbit teatral. Al llarg de la dècada dels anys trenta, va participar en nombroses produccions teatrals basades en l’obra de l’escriptor anglès. En aquesta època -concretament l’any 1934- es va casar, per primera vegada, amb l’actriu Virginia Nicholson de qui es divorciaria l’any 1939.

Seria, però, l’any 1938 quan va tenir lloc l’esdeveniment que suposaria un punt d’inflexió en la seva carrera: amb la participació d’actors de la seva companyia va representar a la ràdio l’obra d’H.G. Wells La guerra dels mons. El realisme de la narració va ser tan gran, que els habitants de Nova Jersey van creure realment que eren invadits per extraterrestres. Aquesta representació va fer arribar la fama d’Orson Welles fins a Hollywood i va aconseguir que la RKO li oferís un contracte de 225.000 dòlars de l’època (quantitat del tot impensable per a un noi de tan sols 23 anys sense gaire experiència cinematogràfica anterior). Gràcies a aquesta oferta, que li donava total llibertat creativa, va filmar dues pel·lícules:

La primera, que havia de portar per títol L’Americà, la va rodar amb només 26 anys, és encara avui tot un referent i, finalment, es va titular Ciutadà Kane. El personatge protagonista, Charles Foster Kane, estava clarament inspirat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst i la pel·lícula explica, des de diferents punts de vista, la seva història, ascens i corrupció. Evidentment a Hearst no li va fer gaire gràcia el film i va engegar una campanya de descrèdit contra l’obra d’Orson Welles que, encara que va rebre bones crítiques, no va aconseguir triomfar a les sales. Malgrat els intents de l’imperi Hearst per ensorrar la pel·lícula, va aconseguir nou nominacions als Oscar, va guanyar el de millor guió i, hores d’ara és, sense discussió, una obra mestra del setè art.

Tràiler de la pel·lícula:

Un any després, l’any 1942, filmaria la segona de les pel·lícules a què li donaria dret el contracte amb la RKO: El cuarto mandamiento, que tampoc no va aconseguir bons resultats econòmics ja que va ser retallada considerablement per part de la productora. Aquesta va ser l’única pel·lícula dirigida per Welles en què no apareix ell mateix com a actor. També l’any 1942 es casa, per segona vegada, amb la també actriu Rita Hayworth. El matrimoni es separa sis anys després.

El fracàs dels dos primers títols va fer que Welles fou acomiadat de la RKO. Durant els anys posteriors va treballar exclusivament com a actor i no tornaria a dirigir fins l’any 1946 amb El extraño. Dos anys després, va dirigir una altra pel·lícula que es convertiria en clàssic: La Dama de Shangai.

L’admiració per Skakespeare, que marcaria l’inici de la seva trajectòria al teatre, va tornar a ser determinant al seu cinema: L’any 1948 interpreta i dirigeix Macbeth. L’any 1952, ja instal·lat a Europa, finalitza el rodatge d’Otelo i l’any 1965, a Espanya, Campanadas a Medianoche. Aquestes tres pel·lícules constitueixen la seva trilogia sobre el dramaturg anglès. Durant l’etapa a Europa, també dirigiria El Tercer Hombre (1949).

L’any 1955 es casa per tercera vegada amb l’actriu Paola Mori. Seria la seva dona fins a la mort del cineasta.

Una altra de les obres imprescindibles dirigides per Welles, Sed de mal (1958) va ser rodada als EUA gràcies a l’esforç fet per Charlton Heston, protagonista i productor de la pel·lícula, que el va rescatar del seu exili europeu.

Orson Welles va morir d’un atac de cor el 10 d’octubre de 1985 mentre treballava i ningú no pot negar que la seva obra està farcida de títols imprescindibles per a la història del cinema. Les seves cendres descansen en una de les finques del torero Antonio Ordóñez, a Ronda (Màlaga), gran amic de Welles.

Enguany, no només commemorem els 100 anys del naixement de Welles, sinó també els 30 anys de la seva mort i els 50 de la realització de Campanadas a Medianoche. Aquesta pel·lícula ha estat seleccionada com a Película de Oro al Festival de Cinema de Málaga, que ha tingut lloc aquest passat mes d’abril. A més a més, la Filmoteca de Catalunya ha programat tot un seguit d’activitats per recordar la figura de Welles.

A les biblioteques de VNG pots agafar en préstec algunes de les obres d’Orson Welles.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.