Un segle d’Orson Welles

Avui fa 100 anys que Orson Welles va néixer a la ciutat de Kenosha (Wisconsin), fill d’una pianista i un ric empresari. Des de ben petit va donar senyals del seu talent i aviat demostrà la seva predilecció pel teatre.Welles començà a treballar professionalment com a actor a Irlanda per, posteriorment, traslladar-se a Nova York, on debutà a Broadway l’any 1934. Allà, va muntar la seva pròpia companyia, el Mercury Theatre, amb la qual obtingué un gran èxit.

Però el fet que el catapultà a l’èxit va ser l’emissió en directe a la cadena de ràdio CBS el 30 d’octubre de 1938 de la seva versió del clàssic La guerra dels móns d’H.G.Wells. El programa va ser tan realista que va causar el pànic a la ciutat de Nova Jersey, on, segons l’obra, estava tenint lloc una invasió extraterrestre.

Welles va ser contractat per la RKO Pictures, on li van donar llibertat total per escriure i dirigir dues pel·lícules. Després de desestimar diversos guions, el 1941 s’estrenava Ciutadà Kane, el seu primer film com a realitzador.

La pel·lícula ens explica la vida d’un important empresari estatunidenc Charles Foster Kane, interpretat pel mateix Welles, des dels inicis fins a la culminació del seu imperi format per una important cadena de diaris, una xarxa d’emissores de ràdio, dos sindicats i una inimaginable col·lecció d’obres d’art. Orson Welles es va basar en la vida de l’empresari de la comunicació William Randolph Hearst, que va intentar boicotejar l’estrena del film.

L’obra marcà una nova manera de fer cinema tan tècnicament parlat, amb l’ús innovador dels primers plans, els travellings, la profunditat de camp, etc., com narrativament, introduint els salts temporals. Però, per damunt de tot, Welles va aconseguir a partir d’eines com els picats i els contrapicats, introduir a l’obra la mirada personal de l’autor. En altres paraules, el cineasta es converteix, per primera vegada, en el narrador omniscient de l’obra.

Després de l’èxit de crítica del film va seguir dirigint i actuant en pel·lícules de desigual qualitat, on destaquen obres com el thriller, La Dama de Xangai (1948), Set de mal (1958), les seves adaptacions d’obres de Shakespeare: Macbeth (1948) i Otelo (1952) i, sobretot, Campanades a mitjanit (1966), rodada a Cardona. Welles també va experimentar amb el documental amb Fraude (1973) i va deixar inacabada la seva versió de Don Quijote (1969), que va muntar el 1992 el realitzador espanyol Jesús Franco.

Welles va treballar a Europa entre 1948 i 1956, fugint del Maccarthisme i les acusacions de ser comunista i va mantenir un vincle especial amb Espanya, on va voler que escampessin les seves cendres en morir.

Welles va tenir una vida sentimental molt intensa, amb relacions, matrimonis i fills amb diferents actrius com Dolores del Río, Rita Hayworth o Oja Kodar, que va ser la seva companya fins a la seva mort, a causa d’un atac de cor, el 1985.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar moltes de les seves pel·lícules i llibres que tracten la seva obra i personalitat.

Coincidint amb el centenari del naixement d’Orson Welles, la Filmoteca de Catalunya presenta del 6 de maig al 30 de juny un programa en què s’homenatjarà el cineasta amb projeccions de pel·lícules, teatre, presentacions de llibres, una exposició i un seminari. A més, la ciutat de Cardona organitzarà una visita i la projecció del film Campanades a mitjanit que es va rodar a la ciutat fa 50 anys.

A finals d’aquest any serà estrenada una de les seves pel·lícules inacabades The other side of the wind, protagonitzada per John Houston.

Us deixem amb un fragment del documental Fraude.