Jo, assassí

El protagonista d’aquesta història gràfica és el propi guionista de l’obra Antonio Altarriba, Premi Nacional del còmic a l’any 2010 per El arte de volar, que juntament amb Keko Godoy, autor de 4 botas que va ser guardonada com a millor obra en el 21è Saló del Còmic de Barcelona. ens ofereix una intel·ligent reflexió sobre l’ambigüitat de la moral humana en forma de thriller pervers a través de les seves perverses inquietuds a la història gràfica Yo, asesino, guanyadora del Gran Premi de la Crítica 2015, que concedeix l’Associació de Crítics i Periodistes de Còmic de França.

Enrique Rodríguez és professor d’Història de l’Art a la Universitat del País Basc i als seus cinquanta tres anys es troba al cim de la seva carrera. A més d’estar a punt de convertir-se en una figura destacada en el seu camp, i haver de lidiar amb les conseqüents rivalitats amb els seus col·legues de professió, conrea una estranya afició a la qual li agradaria dedicar-se a temps complet: l’assassinat com a forma d’art. Enrique aprofita convencions i compromisos acadèmics per cometre assassinats motivats només per finalitats estètiques. Cada un d’ells és una obra d’art inspirada en una tècnica específica que marca la seva impecable trajectòria com a artista.

Cautelós i conformista, Enrique intenta per tots els mitjans no involucrar-se en discussions i mantenir-se al marge de les diferències polítiques que es donen a la seva universitat. Però després de la seva afable aparença s’oculta un fred i calculador assassí capaç de matar per la necessitat de crear art de debò. La pròpia història ens mostra les dues cares d’aquest personatge, unes vegades a manera de flashback i altres de forma directa.

L’estil dels dibuixos en les seves vinyetes s’adapta perfectament a la foscor del guió, una línia clara combinada amb el domini del clar-obscur tan característic d’autors com Alberto Breccia, amb una fotografia degudament tractada digitalment perquè empastament de manera magistral amb el treball del dibuixant Jose Antonio Godoy Cazorla. Les il·lustracions barregen imatges reals de quadres o emplaçaments amb el dibuix de l’autor, creant així una amalgama en blanc i negre que es veu realçada mitjançant el savi ús del color vermell. És la inexistència del rest0 de colors que fa que algunes il·lustracions adquireixin una força capaç d’impactar en la ment dels lectors.

L’argument ens presenta, d’una banda, un punt de vista altament reflexiu sobre la decadència femenina arribada la maduresa, la convivència política al País Basc, o la naturalesa del mal enfocada des del punt de vista artístic. Un assaig sobre la mort portada a l’extrem de l’art, un assaig sobre la ment humana, un assaig sobre com es pot fer de l’assassinat un element del propi art.