20 anys d’Amelie
Sembla mentida, però la pel·lícula que ens va donar a conèixer a l’encantadora Amèlie Poulain està a punt de fer vint anys.
Per commemorar aquest aniversari, Jean Pierre Jeunet, el director de la pel·lícula està preparant un fals documental sobre la cambrera màgica, els gnoms viatgers, Montmartre, els ossos de cristall i els retrats trencats del fotoràpid, que s’estrenarà el 2020.
Amb un pressupost de menys de deu milions, Amelie va aconseguir recaptar uns 173 a tot el món i es va convertir en la quarta pel·lícula més taquillera del cinema francès.
Els fans de la pel·lícula fa temps que esperen una seqüela o una sèrie de televisió sobre Amèlie, però Jeunet s’ha negat rotundament després de vendre els drets de la història per fer un musical a Broadway que va fracassar estrepitosament i va ser cancel·lat només dos mesos després de la seva estrena.
Amelie no és una noia com les altres. Ha vist al seu peix de colors lliscar-se cap a les clavegueres municipals, a la seva mare morir a la plaça de Nôtre-Dame i al seu pare dedicar tot el seu afecte a un gnom de jardí.
De sobte, amb vint-i-dos anys, descobreix el seu objectiu en la vida: arreglar la vida dels altres. A partir de llavors, inventa tota classe d’estratègies per a intervenir en els assumptes dels altres: a la vida de la seva portera, que es passa els dies bevent vi de Porto; la Georgette, una estanquera hipocondríaca, o “l’home de cristall”, un veí que només veu el món a través de la reproducció d’un quadre de Renoir.
La missió d’Amelie es veu trastocada per l’arribada d’un noi estrany i molt peculiar: Nino Quincampoix. Té dos treballs: de fantasma en un túnel del terror i un altre en un sex-shop. Col·lecciona les fotos abandonades en els fotoràpids i cerca desesperadament identificar a l’home que apareix en una d’elles una vegada i una altra. No obstant això, aquesta cerca es veu interrompuda per la seva trobada amb l’Amelie.
La pel·lícula va donar fama tant a la jove Audrey que van aterrar a Hollywood sense gaire fortuna. Tatou va coprotagonitzar El Código da Vinci amb Tom Hanks i ha tornat a fer carrera a Franca amb produccions com La delicadeza, basada en la novel·la homònima de David Foekinos o La espuma de los días de Michel Gondry.
Jeunet va debutar al llargmetratge amb la pel·lícula Delicatessen, co-dirigida amb Marc Caro, i que es va convertir en film de culte que va barrejar amb una estètica extravangant i la distopia amb l’humor negre i el surrealisme.
Més tard, Jeunet també va tenir la seva experiència nord-americana amb la direcció d’Alien Ressurrection, abans de dirigir Amelie, però, i posteriorment, la seva carrera no ha estat gaire prolífica.
Trobareu Amèlie i les pel·licules de Jeunet a l’espai cinema de les Biblioteques de Vilanova.
