Joaquim Carbó
Joaquim Carbó va començar a escriure quan tenia vint-i-cinc anys i aquest 24 d’agost en celebrarà 90!
Carbó es va iniciar en el llibre infantil i juvenil amb La casa sota la sorra, l’any 1966, i se’l coneix tant per la seva obra per a nois i noies com per la destinada als adults.
Ha treballat en diversos col·lectius i projectes emblemàtics de la cultura catalana, com ara la revista Cavall Fort, de la qual fou un dels cofundadors, va formar part del grup Ofèlia Dracs i va ser un dels primers dirigents de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Joaquim Carbó juntament amb Josep Vallverdú, Sebastià Sorribas i Emili Teixidor entre d’altres van tenir l’empenta per escriure literatura per a joves en un moment en què no hi havia massa cosa per llegir.
En aquells temps fer això podia suposar tenir problemes amb la censura ja que la llengua catalana patia una marginació brutal dins del franquisme.
La casa sota la sorra
La casa sota la sorra fou la primera novel.la juvenil de l’autor. Segons ell mateix: “…Tot va començar l’any 1965, a partir del moment que els diaris anaven plens de l’interès que tot el món va mostrar perquè es construís la presa d’Assuan que hauria de controlar i retenir el cabal del riu Nil que cada any, a l’estació de les pluges, creixia de manera extraordinària, es desbordava, inundava i destruïa tot el que hi havia al seu voltant”.
Un cop definit el tema i els escenaris ja només li va faltar crear els personatges, que de seguida es van fer famosos i van despertar un gran interès entre els lectors joves i no tan joves.
D’una banda, el dolent, el senyor Ti, personatge sinistre i amb pocs escrúpols que pretenia fer-se l’amo de tot plegat, talment com si es tractés d’un pervers faraó.
Per altra banda, dos personatges valents, decidits i capaços de plantar-li cara i combatre’l perquè no se’n sortís: els amics Henry Balua i Pere Vidal.
La casa sota la sorra ha esdevingut un clàssic perquè continua sent llegida després de cinquanta anys d’haver-se publicat i després de vuitanta-vuit edicions, una xifra mai imaginada en la literatura infantil i juvenil.
L’argument
En Pere Vidal, un barceloní de vint-i-set anys, troba feina a partir de la lectura d’un misteriós anunci al diari.
Un seguit de contactes telefònics el posaran en relació amb uns desconeguts i amb un seguit de pistes que suposaran l’inici de la seva aventura.
Després d’un accidentat i emocionant recorregut a través del Caire i les terres del Nil, el protagonista arriba a la casa sota la sorra, seu d’una organització secreta instal·lada al Sudan que es dedica a tota mena de negocis bruts.
Aquesta organització està dirigida pel arqueòleg alemany Timoteus Wander o el senyor Ti, el qual farà tot el possible perquè en Pere Vidal no en pugui escapar.
La narrativa
Si analitzem la narrativa de Joaquim Carbó descobrirem:
- Ús d’un llenguatge precís, descriptiu, carregat de frases fetes, amb jocs de paraules…
- Una relació de personatges emprenedors, actius, expeditius, carregats de valors, de bonhomia, inquiets, valents i solidaris amb capacitat suficient perquè el lector s’hi senti identificat.
- Descripció de la realitat dels humans amb precisió i exactitud. Qualsevol lector pot sentir-se al·ludit en qualsevol moment.
- Un fil molt prim que va des de l’humor més genuí a la ironia més mordaç, i a la crítica més contundent.
- Una presència inexorable de missatges positius que van acompanyats d’un component educatiu amb l’objectiu de provocar canvis en el lector.
- Sensibilitat per la cultura, pels llibres i pel coneixement amb referències a autors catalans, a obres literàries, a fets històrics .
- Una sensibilitat, també, per determinats problemes socials i sociopolítics, per l’ecologia i la defensa de la natura són conceptes elementals i prioritaris, molt especialment, pels animals.
- Una gran capacitat d’observació.
- La complicitat amb el lector i la capacitat de fabulació, el converteixen en un gran comunicador.
