Llegendes de nit. Miquel Martín i Serra

L’endevinador del futur de Banyoles

‘Potser ja no hi queda ningú, a Banyoles, que pugui recordar aquesta història, però, temps era temps, els testimonis es debatien entre el silenci de la por i el desig de compartir l’aventura. Fem-ne memòria.
Gairebé tothom sabia què hi passava a l’encreuament del camí ral de Figueres i la fita de terme de la vila. De fet, només calia anr-hi, sol i vestit de fosc, al punt de la mitjanit de Sant Joan i esperar uns segons. Llavors se sentia com una tremolor de branques ifulles ouna remor llunyana i, de cop i volta, sorgia del no-res unésser que de primer enlluernava i, a poc a poc, anava adquirint uns perfils definits. Alt, majestàtic, la seva presència imposava i, encara més, quan la seva veu, càlida però ferma, trencava aquell silenci expectant.’

Una de les novetats d’aquesta setmana és aquest llibre que et presentem sobre llegendes.

A Llegendes de nit de Miquel Martín i Serra trobaràs gairebé un centenar d’històries màgiques de les nits més màgiques de l’any de totes les comarques catalanes: Sant Joan, Tots Sants, Nadal i Cap d’Any.

Quan la natura floreix o quan s’adorm, la presència de la mort, la incursió de les forces del mal…, temes tots que han fet néixer rituals que són secrets, encanteris que només saben les bruixes, remeis de les àvies i un no acabar de llegendes!

Apareix el que és profà i el que és sagrat, la imaginació, la naturalesa i l’esdevenir… Els humans han aconseguit trenar llegendes esgarrifoses, fantàstiques, miraculoses i inquietants.
La fantasia i la quotidianitat es confonen i s’escapa a la comprensió humana.

Cada narració té una il·lustració i al final s’inclou una explicació de l’origen de la llegenda i les diferents variants que en pots escoltar/llegir.

Les coves de Sitges

‘Sitges és una vila blanca i lluminosa que sempre mira cap a la mar. Els seus carrers conviden a passejar amb la lentitud contemplativa d’un filòsof o amb el tarannà somiador d’un poeta. Sitges és xiroia de mena, com un cel blavíssim o un alè de vent a la cara. Però és la bellesa de les seves dones el que meravella més que qualsevol de les seves virtuts.

Quan Sitges era encara una vila marinera curulla de pescadors, una noia destacava per damunt de totes, no només per la seva beutat sinó també pels seus ramplells i carpicis. (…)’

Deixa’t endur pels follets, els menairons, les llufes, els nyitos, el Pelut, la Pesanta, en Fumera… t’ho passaràs d’allò més bé!!

Ah, i si vols saber més, en Miquel també ha escrit Llegendes de mar de la Costa Brava!