L’hostalera de Carlo Goldon

“Volem amor, volem passió. Volem llibertat. Volem compromís. Volem espai per a nosaltres. Volem companyia i suport i comprensió. Volem seguretat emocional, personal, familiar, econòmica… Volem aventura, sorpreses i papallones a l’estómac. Volem calma i tendresa. Volem que ens escoltin. Volem que ens deixin en pau. Ho volem tot! A vegades ho volem tot alhora, d’altres volem una cosa de dia i una altra de nit. Hem de triar?” Pau Carrió
Aquest diumenge dia 9 d’abril el Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú ofereix l’obra L’hostalera, de Carlo Goldoni.

Aires italians: taules amb tovalles de quadres i flaires de pasta al ragú. Un text clàssic, que continua la línia de Teatre d’Art de la Perla 29 ha anat fent i de nou, la col·laboració amb Pau Carrió, antic ajudant de direcció i coneixedor del projecte. Una companyia de set actors, joves i amb ganes, encapçalada per Laura Aubert i David Verdaguer.
Mirandolina és la jove que porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.
A partir d’aquí arrenca una lluita entre dues bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… On comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Carlo Goldoni (Venècia, 25 de febrer de 1707 – París, 6 de febrer de 1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit. L’ús de modismes venecians i les seves trames centrades en les relacions humanes, així com la bellesa de les seves imatges l’han consolidada com un dels escriptors canònics tant en llengua vèneta com en italià. També va destacar com a llibretista d’òperes.
Goldoni va interessar-se pel teatre des de ben petit, com explica a les seves memòries. Va rebre formació religiosa, filosòfica i es va llicenciar en dret però va abandonar la professió per dedicar-se a escriure, contra consell de la seva família.
Després d’uns intents de produir tragèdies que van acabar en fracàs, es va centrar en la comèdia, seguint l’exemple de Molière (com va afirmar en nombroses ocasions). Va introduir innovacions en l’opera buffa i en les comèdies tradicionals, fins que es va exiliar a França per desavinences amb companys, on la seva fama li va garantir el favor reial.
Va barrejar elements contemporanis amb les convencions de la Commedia dell’Arte. En la seva concepció del caràcter de les persones, apareixen elements anticlericals i influència de l’humanisme. Els protagonistes acostumen a ser individus de classe mitjana que proven de triomfar en la societat usant la raó però sense oblidar els seus sentiments. Però el que predomina en el seu estil és la sàtira dels costums. Els nobles són presentats com persones arrogants i els de classe més baixa com a mancats de dignitat, ja que només busquen els diners. Cada obra està centrada en un tipus de caràcter, que representa tota la seva classe, amb els seus problemes i preocupacions.