Isaac Asimov, 25è aniversari

Un 6 d’abril, però de 1992, moria un dels més grans divulgadors de ciència-ficció de tots els temps. Avui fa 25 anys de la mort d’Isaac Asimov.

Isaac Asimov va néixer l’any 1920 a Petrovichi (Rúsia) en el si d’una família jueva. Al seu país natal hi va estar molt poc temps ja que la família va anar a viure als Estats Units quan l’Isaac tenia només tres anys. Intal·lats inicialment al barri de Brooklyn (Nova York), el petit Isaac va demostrar interès i extraordinàries capacitats per a la ciència des de la infantesa. De fet, els pares van modificar la data de naixement del nen a fi que entrés abans d’hora a l’escola. Amb només 15 anys, Isaac Asimov va iniciar els seus estudis universitaris i l’any 1939, amb només 19 anys, va graduar-se en Química a la Universitat de Columbia. La seva formació no acabaria aquí i, al llarg dels anys, es va llicenciar també en Ciències i va aconseguir el Doctorat en Filosofia i Bioquímica.

Lector voraç, des de petit ja escrivia relats i, en contra del desig dels seus pares que volien que es dediqués a la medicina, Issac Asimov va començar a escriure “seriosament” l’any 1937 (amb 17 anys). Es en aquell moment quan escriu el conte Tirabuzón cósmico. La seva primera novel·la veuria la llum l’any 1950: Un guijarro en el cielo.

La seva intensa formació científica no va ser debades, ja que la ingent producció literària d’Asimov (amb més de 500 obres publicades) va desenvolupar-se fonamentalment en l’àmbit científic, aconseguint un perfecte equilibri entre literatura i ciència. Divulgador també de temes mitològics, històrics, matemàtics o sociològics, Asimov és, per a molts, el pare de la ciència ficció moderna, en general i de la robòtica, en particular.

El llegat d’Asimov s’associa ràpidament amb la robòtica i, en gran mesura, amb les tres lleis de la robòtica, formulades per primera vegada per l’autor l’any 1942, dins del relat El círculo vicioso, el qual acabaria formant part del conegut Yo, robot (1950). Posteriorment, aquestes lleis, que servirien a l’autor per plantejar intensos dilemes filosòfics i morals, anirien apareixen en tots els seus llibres de robòtica i, a més a més, multitud d’autors s’hi han anat referint en les seves pròpies obres.

Cal destacar, com no, entre els llibres d’Asimov, la Trilogia de la Fundació, escrita entre el 1951 i 1953 i de la qual formen part més de 10 títols, tot i que han estat tres els que conformen el seu nucli: Fundación (1950), Fundación e imperio (1952) i La segunda fundación (1953).

L’obra d’Asimov és un clàssic del gènere i les adaptacions per a la televisió i el cinema que se n’han fet no són poques. En són un exemple, les adaptacions de El hombre bicentenario (1999) i de Yo, robot (2004). Aturat, de moment, es troba el projecte de la HBO per portar a la televisió l’adaptació de Fundación, el primer llibre la trilogia amb Jonathan Nolan com a possible guionista i productor.

Tràiler de la pel·lícula El hombre bicentenario:

Tràiler de la pel·lícula Yo, robot:

A les biblioteques de VNG hi podeu trobar un bon grapat de títols d’Asimov per agafar en préstec. Si encara no n’heu llegit cap, podeu passar per la biblioteca i triar el títol que més us agradi.

Isaac Asimov a la XBMVNG.