Exposició: Els ex-libris i la muntanya
Els ex-libris i la muntanya. Adolf Kunst, la seva obra entre 1913 i 1930 és l’exposició produïda per l’Obra Social d’Unnim, el Servei General d’Informació de Muntanya (SGIM) i la Diputació de Barcelona. Fins al 24 d’octubre podeu visitar al primer pis de la Biblioteca aquesta exposició.
La mostra posa de manifest la presència de la muntanya en l’expressió artística dels ex-libris, utilitzats tradicionalment per identificar la propietat dels llibres, a partir de la producció exlibrista de l’alemany Adolf Kunst, que forma part de la col·lecció del fons documental del SGIM.
Adolf Kunst (1882-1937) es va llicenciar en arquitectura i el 1912 va començar a exercir de professor universitari. Durant 26 anys va treballar en la creació d’ex-libris, aplicant-hi totes les tècniques clàssiques, ja que, si bé va iniciar-se amb el gravat sobre linòleum, també va cultivar la xilografia i la litografia; però és amb el gravat a l’aiguafort que va crear el gruix de la seva producció, amb un total de 414 exemplars.
Els diversos ex-libris de l’exposició corresponen a 355 propietaris, majoritàriament de cognoms centreuropeus, entre els quals en trobem dos de catalans: els de la família Baucis i els de la família Montsalvatge.
És per aquest motiu que la pràctica totalitat dels paisatges de muntanya representats als ex-libris de Kunst, corresponen, bàsicament, als racons alpins d’alemanya; però hi trobem, com a excepció digna de remarcar, tres exemplars que representen les nostres muntanyes.
Així, doncs, podem veure-hi el cim de l’Aneto i el coll de Corones des de la gelera (J. Baucis 1922), el pic de Salvaguarda vist des dels boscos de la Besurta, pujant cap a la Renclusa (J. Baucis 1923), i la cinglera del Far, des de Sant Martí Sacalm (JiJ.Monsatvatge, 1922).
L’evolució dels ex-libris
Els ex-libris són les vinyetes que identifiquen el propietari d’un llibre a la part interior de la seva coberta. Aquesta pràctica és inherent a l’existència dels llibres, ja que, abans de la invenció de la impremta, al segle XV, ja es feia de forma manuscrita.
En un principi eren motius heràldics, però, amb l’ascens de la burgesia, es dóna pas als ex-libris al·legòrics sobre els principis filosòfics o literaris dels seus posseïdors, fins que s’hi van introduint elements relatius a les seves professions o afeccions personals.
La muntanya, com a fet simbòlic, sempre ha estat present en els ex-libris, tant en els de la noblesa com en els dels bibliòfils, però, sobretot, la muntanya ocupa un lloc destacat entre els ex-libris del afeccionats a l’alpinisme i als esports de muntanya en general.
Per la seva càrrega cultural, els ex-libris sempre han interessat als artistes, que hi han aplicat les més diverses tècniques per fer-ne expressions d’art.
Us deixem amb algunes imatges de l’exposició.
