Any Internacional de l’Astronomia

Coincidint amb el 400è aniversari de les primeres observacions astronòmiques realitzades amb telescopi per Galileu Galilei i la publicación de l’Astronomia nova de Johannes Kepler, l’any 2009 ha estat declarar Any Internacional de l’Astronomia (AIA-IYA2009).

Aquesta iniciativa és una oportunitat pels ciutadans d’arreu del món per endinsar-se al paper de l’astronomia en l’enriquiment de les cultures humanes i de replantejar-se el seu lloc a l’univers a través de tot un camí de descobriments que es va iniciar ja fa 400 anys.

Concretament avui, 25 d’agost, els astrònoms de tot el planeta commemoren el quart centenari del reconeixement oficial per part de les autoritats de la República de Venècia del primer telescopi, un invent del científic italià Galileo Galilei (1564-1642) que va canviar per sempre el rumb de l’Astronomia.

Galileu va realitzar la primera activitat de divulgació astronòmica quan es va reunir amb polítics i legisladors de la República de Venècia. Els va conduir al campanar de la plaça de Sant Marc on, des d’una alçada d’uns 60 metres, es podia observar més enllà de l’horitzó de la mar. Allà va mostrar als presents les prestacions d’aquest nou instrument, insistint sobretot en el valor militar i estratègic i les seves possibilitats defensives.

Pel que sembla, el que més va sorprendre a les autoritats va ser el fet que semblés que podien tocar amb la mà una cosa que a primera vista no podien veure, com els vaixells que s’apropaven per la llacuna de Venècia. A simple vista no es veia res sobre l’horitzó de la llacuna de Venècia, però mirant amb el telescopi s’entreveien les veles d’algunes naus que s’acostaven. Això tenia un valor militar evident que permetia als venecians veure l’enemic abans que el enemic detectés les naus venecianes.

Va obtenir un èxit rotund i com a resultat d’aquesta presentació i de les possibilitats gairebé màgiques que el telescopi oferia, el Senat de Venècia va acordar tal dia com avui de fa quatre segles augmentar el salari de Galileu de 320 a 1.000 florins, és a dir, el va triplicar, donant mostres del valor que per a ells tenia el invent del pisà, que va obtenir finançament per continuar la seva investigació.

El geni renaixentista, que va mostrar interès per gairebé totes les arts existents en l’època, es va convertir així en el pare d’un invent que ha suposat i segueix suposant molt per a una Astronomia que no va tornar a ser la mateixa des de llavors.

Quan Galileu va tornar el seu telescopi primer al cel, es va quedar sorprès per el que va veure. Aquest mateix sentiment es brinda a milions de persones durant l’Any Internacional de l’Astronomia, com les sessions d’observació de telescopi s’executen a tot el món, permetent que tots els membres del públic, molts per primer cop, per veure l’Univers en tota la seva glòria.

Les activitats repartides per tot el globus terraqui pretendran estimular l’interès per l’astronomia i la ciència en general; des de la seva influència en les nostres vides diàries fins a com el coneixement científic pot contribuir a un món més lliure i igualitari.

A la Biblioteca Joan Oliva i Milà ens hem afegit a aquesta celebració preparant una Guia de Lectura Infantil i també una Exposició sobre l’astronomia al fons infantil de la biblioteca, que podeu veure fins al 19 de setembre.