Boira, octubre, revolta. Xavier Vernetta

La novetat d’aquest mes de desembre i última d’aquest any 2019 és la novel·la de Xavier Vernetta,‘Boira, octubre, revolta’.

Xavier Vernetta va néixer a Barcelona, però ja fa anys que viu a Vilanova i des de la xarxa de biblioteques de Vng, volem donar a conèixer la seva darrera novel·la publicada a finals d’octubre. Anteriorment, n’ha publicades quatre per al públic adult i més d’una desena, per al públic juvenil.

I de què va la història?
Hi dues línies argumentals: una transcorre durant la guerra cívil, s’inicia en uns fets del mes d’octubre de 1938 en el Front del Segre, entre Tremp i Ponts, i l’altra és actual, l’octubre de 2017.

‘Posem que comencem a fer la crònica des d’un 2 d’octubre de 1938. Això ens porta fins al tercer any d’aquesta maleïda guerra. Maleïda sobretot perquè l’estem perdent, malgrat l’ofensiva de l’Ebre, malgrat la campanya del Segre i malgrat tots els intents de guanyar uns quilòmetres de territori que sempre han acabat en desastre.’

…

‘…, el que passa a Catalunya sembla poca cosa. De moment només és una revolució de contusions a l’esquena i, com a molt, d’algun os trencat. Fins ara només tenim blaus, una mica de sang, ossos trencats o amb fissures i algun ull en perill per la merda de pilotes de goma. Encara no hi ha hagut cap mort, ni cap ferit gaire greu, però dona’ls temps. has vist les escenes dels policies que cridaven Que nos dejen actuar? Aquests, si els deixen, serien capaços de convertir Catalunya en un cementiri.’

Les fosses comunes són l’espai on es troba aquesta Catalunya derrotada del passat i on es pot veure el seu futur. És el lligam entre les dues línies narratives i és també una metàfora de la situació actual. Els problemes s’amaguen, es tapen, però tornen a aparèixer anys més tards si no se solucionen. I és un peix que es mossega la cua!

Vilanova i la Geltrú també hi és present.

‘Els primers dies de la guerra, a Vilanova, semblava que, de cop i volta, ens havíem tret de sobre la misèria, la brutícia i la deixadesa. Semblava que tots estiguéssim nés nets, que els carrers fossin més amples, les cases més acollidores. Semblava.’

Quina és la finalitat d’aquesta narració?
És la de fer reflexionar els lectors davant d’uns fets que van trasbalsar en el passat la relació entre Espanya i Catalunya i que, actualment, aquesta mala relació encara continua. És molt important que s’escrigui literatura sobre fets històrics, ja que seran el testimoni d’una època en la qual vivim. Qui realment escriu la història és el poble i és en aquesta història on es dona la veu al poble.

Xavier Vernetta ens en parla a continuació: