Dia Europeu dels Parcs
El dia 24 de maig se celebra el Dia Europeu dels Parcs. Va ser un 24 de maig de 1909 quan es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals (Covadonga i Ordesa y Monte Perdido), amb un intent no reeixit d’afegir el Montseny a la llista. Tanmateix, el 1928, ara fa vuitanta-cinc anys, veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural al nostre país, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol.
A Catalunya tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (des del 1955), al qual s’ha de sumar la vintena de parcs naturals i altres espais protegits que s’han incorporat des d’aleshores:
La zona del massís del Garraf sembla que sigui una terra gairebé desèrtica i amb un clima àrid. Hi dominen les superfícies rocoses i sense sòls. El terra és descarnat, i només hi creixen herbes i mates petites. Hi ha clapes de brolles de romaní i garrigues que donen la sensació que no poden aixecar-se més. El massís de Garraf és l’indret més septentrional on el margalló es fa amb abundància.
Però l’ambient al Garraf no és tan sec com sembla. Al mig del massís hi ha indrets on creixen roures, arbres força exigents en humitat. Fins i tot es poden veure indrets cremats no fa gaires anys on creixen roures arreu. Si ens hi fixem bé, veurem que els roures creixen en dos ambients ben definits, fora dels quals no poden viure bé. Es tracta dels llocs ombrívols, en especial al peu de cingles obacs, i en indrets on hi ha materials tous. Els sòls expliquen moltes coses de la distribució de la vegetació. Aquestes terres toves i els sòls que s’hi ha format retenen l’aigua necessària perquè els roures i d’altres plantes exigents en humitat disposin d’aigua en els moments de sequera, com succeeix a l’estiu.
La biblioteca Joan Oliva i Milà disposa d’un fons especial sobre aquest parc natural i del Garraf.
Això significa que poc més d’un milió d’hectàrees estan protegides, cosa que representa el 30% del nostre territori.
Podeu trobar informació específica als webs de Parcs de Catalunya – Generalitat de Catalunya i de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
