Personatges d’estiu III

Avui vaig a compartir amb vosaltres una intimitat, però heu de saber que ho faig perquè he perdut una juguesca on la penyora era explicar-vos aquesta petitíssima aventura que em va fer sentir com una nena petita, petita, petita. Així que som-hi:

Un matí, tornant de la parada de l’autobús escolar, a l’alçada de Cardenal Reig amb Pintor Tapiró, vaig trobar-me cara a cara amb en Quim Monzó. Em vaig quedar tan sobtada que segurament vaig reaccionar físicament d’alguna manera i ell ho va notar i va fixar en mi els seus inabastables ulls blaus. Durant uns instants, la meva mirada va ser tot el que ell va veure, perquè anàvem caminant de front l’un vers l’altre. Imagino que va quedar parat, perquè el mirava incrèdulament, descaradament, sense poder separar la meva vista del seu rostre. La història es va acabar, com és natural, en el mateix moment en què ell va passar pel meu costat, enduent-se la meva teòrica possibilitat de reaccionar com una persona adulta. I jo, com us podeu imaginar, em vaig girar per a quedar-me palplantada com una tomaquera seca mentre l’observava caminar carrer avall.

I com que això va passar una setmana després de pujar aquí el seu vídeo, (“La xerrameca dels personatges”, espero que us l’hagueu mirat) la persona maliciosa a la qui estic pagant el deute al escriure això, em suggereix que puc penjar-hi un altre. I dic jo que pot ser una altra vegada d’ell, a veure si a la segona oportunitat ho faig millor, o d’en José Miralles (periodista, ex-director de RNE, “El patio de las ocas”), d’en Carmelo Gómez (actor, “Secretos del corazón”) o d’en Josep María Pou (actor, director i traductor de texts teatrals “La cabra o Qui és Sylvia”), no? Per tant, ja ho sabeu, aquests seran els propers protagonistes dels meus vídeos. I ja podré morir feliç!! Però potser no, potser fora massa pel meu cor conèixer-los tots quatre de cop i volta.

Ara, però, us toca a vosaltres fer feina. Expliqueu-nos com va anar la vostra trobada amb aquella persona a la qui admireu, tan important i especial per a vosaltres. Com va ser, si vareu poder arribar a parlar-hi, on éreu, etc. No cal dir que pot ser real o imaginària, millorada o en versió reduïda. Ja sabeu que quan escriviu sou com un déu que tot ho pot, la mà creadora que inventa i fa veritat allò que només existeix dins de la vostra ment, no ho oblideu. I aquí trobareu ulls ansiosos de llegir-vos.

La imatge està relacionada amb el vídeo d’avui i és una mare osa protegint del fred els seus cadells. I el clip segueix aquesta línea tendra que vosaltres, amb els vostres escrits, li esteu donant a aquest bloc darrerament. I el penjo avui perquè no és el dia de la mare ni cap festa similar i no teniu els sentits embotats amb el tema. Tanqueu l’anunci des del principi, si no, no podreu veure bé la traducció. Desitjo que us agradi.

Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món. Gràcies.

VÍDEO. “Mamma”, per Il Divo.

Per veure el vídeo: Il Divo Mamma.

Mercè Rey.
Taller d’escriptura creativa curs 2008-2009.