El sepulturero y la tierra negra. Oliver Pötzsch
La novetat d’aquest mes de setembre és la novel·la El sepulturero y la tierra negra d’Oliver Pötzsch. Una nova història de gènere negre i policíac, a més a més, amb vessant històrica.
És gentilesa de la llibreria A tres tintes.
L’acció transcorre a Viena. És l’any 1894. Dins d’un sarcòfag del Museu d’història de l’art de la ciutat troben momificat el cos del professor Alfons Strösser, un dels millors egiptòlegs del món. L’inspector Leopold von Herzfeldt és l’encarregat de dur el cas sobre el qual sembla que hi hagi una maledicció: dels quatre membres de la darrera expedició a la Terra Negra, tres han mort en estranyes circumstàncies.
Leopold durà a terme mètodes d’investigació que són novedosos a l’època per tal de trobar el culpable. Però quan les pistes s’exhaureixin recorrerà una altra vegada a Augustin Rothmayer, l’enterramorts del Cementiri Central de Viena. Júlia Wolf, ara fotògrafa forense de la policia, també els ajudarà i es trobaran embolicats en un fascinant misteri que els portarà a Egipte.
Leo iba de camino a su pensión tras concluir su jornada laboral. A esa hora de la tarde había mucha gente en la Ringstrasse, sobre todo hombres que también volvían a sus casas después de trabajar. Todos llevaban traje negro y sombrero de copa. Instintivamente, Leo se preguntaba cuáles de ellos también cometerían un asesinato si se les presentaba la ocasión. Horas antes, después del mediodía, la rutina en la Jefatura de Policía había sido la habitual.
Fragment, cap. XVII, pàg. 317
Distribució de la narració
La narració es distribueix en vint-i-cinc capítols i un epíleg, amb la característica que els capítols parells s’inicien amb un extracte que el personatge d’Augustin Rothmayer escriu per als del seu gremi, els enterramorts. Hi explica com altres cultures tracten també els seus difunts.
De Ritos funerarios y cultura popular, de Augustin Rothmayer, escrito en Viena el 1894
Uno de los rituales funerarios más extraños nos llega des de la India oriental. El pueblo montañés de los toraya embalsama a sus muertos, pero cada tres años los sacan de su ataúdes. Entonces limpian los cadáveres, los peinan, los visten con ropa nueva y los hacen participar en la vida cotidiana de los vivos durante diez días.
Fragment, cap. VI, pàg. 135
L’estil
Amb un llenguatge senzill, l’autor explica amb molta fluïdesa l’acció, el tractament dels personatges, que en són una bona colla, l’ambient i també els costums d’una Viena de finals del segle XIX.
Aquesta història no segueix la primera, El libro del sepulturero, encara que es pot llegir individualment, és aconsellable llegir-los en ordre per tal de copsar les relacions que es produeixen entre els personatges principals.
Podeu trobar El libro del sepulturero a:
Així mateix, teniu un article a:
I trobareu El sepulturero y la tierra negra a:
Finalment, us desitgem que aquesta extraordinària novel·la d’El sepulturero y la tierra negra us atrapi!!
