Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona de Stefan Zweig.

Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona de Stefan Zweig.

Avui comencem la sessió amb la mirada posada en el Festival Vilapensa, de Vilafranca del Penedès, on estem convidats a participar en companyia dels clubs de lectura de l’Alt Penedès i el Garraf, sota el tema de la passió.

Per això hem llegit i comentarem la famosa novel·la breu de Stefan Zweig titulada “Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona”, i la nostra bibliotecària Esther Bruna ens avisa que hi haurà una sessió el 31 de març, amb l’autora Najat El Hachmi, on podrem assistir amb autocar.

La tertúlia: 16 de febrer de 2022

Coberta Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona
Coberta Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona

Avui hi ha dues clubaires noves, Concepció i Olga López, i s’han excusat l’Anna Rosa Ruiz i la Mary Carmen Paredes.

Inicia la sessió l’Anna Maria Montaner, que troba que l’obra de Zweig és sempre un cant a la vida, a la llibertat. Fa una escriptura profunda, i és un autor avançat al seu temps.

En Josep Maria Olivar creu que tot llegint l’obra  ens adonem del canvi de mentalitat que hi ha hagut des que fou escrita, ja que la seva primera protagonista, Henriette, és blasmada per deixar el marit i les filles i anar-se’n amb un jove que ha aparegut a l’hostal i de qui s’ha enamorat. Tothom la critica, però el periodista i narrador la defensa.

Això crida l’atenció d’una àvia venerable, Mrs.C –que té 67 anys-, la qual interroga el periodista i li pregunta expressament si ell no condemnaria mai una passió similar a la viscuda per Henriette, si la saludaria igual, si li presentaria a la seva dona, a la qual cosa el protagonista diu que naturalment que sí. Aleshores Mrs.C es decideix a explicar-li una experiència personal, que és el cos de la novel·la, la qual mai no s’ha atrevit a revelar a ningú, de por de ser tan blasmada com la pobra Henriette. També parlem de la ludopatia el jove, de la seva dependència del joc, de la qual Mrs. C. intenta protegir-lo. Al principi és un amor gairebé maternal, però s’acaba tornant un amor passional.

La Concepció diu que li ha agradat molt, l’ha llegit ràpid i molt bé, i també li ha cridat l’atenció aquest personatge de Henriette, que deixa el marit i les filles.

I els comentaris dels clubaires segueixen

La Neus Solé es reconeix una gran enamorada tant de Zweig com de Josep Pla, per la seva manera de narrar, d’endinsar-se en l’ànima humana. Creu que avui dia, encara que hagin canviat els temps, una dona que deixi marit i fills per seguir un jovenet també seria molt criticada. Ara bé, l’autor trenca una llança a favor de la passió, de l’instint, dell “carpe diem”.

Olga López, a qui saludem també per primer cop, ens escolta però no participarà en el comentari fins al proper dia. 

Stefan Zweig
Stefan Zweig

Rosa Llop ha trobat en aquesta novel·la un fil important d’intriga, ja que ens transporta a ambients glamurosos, com el casino de Montecarlo, on es desvetlla la passió pel joc del jove polonès que acabarà sent el protegit, i passarà una nit amb mrs. C. Destaca el passatge on parla de les mans, ja que el marit, jugador, li deia que mai no es fixés en les cares dels jugadors, sinó en les mans, en un fragment literàriament impressionant. La Teresa Rodríguez remarca també la figura d’aquesta dona tranquil·la, que sempre ha tingut una vida molt previsible, i que des que enviudà viu sola, amb els fills lluny. Per a ella és un privilegi poder protegir i ajudar aquest noi, que li fa viure la vida d’una altra manera, com mai no l’havia viscuda i possiblement, no la tornarà a viure mai més.

En Cèsar Verdejo, que tanca la roda, diu que li ha agradat poder sentir primer el que sentim les lectores sobre l’observació del comportament femení, i destaca aquesta característica de l’amor gairebé maternal, que vol ajudar i protegir, encara que després es transformi en passió.

Al capdavall, el nostre tema d’avui era la passió:

passió amorosa, passió pel joc, en un delicat equilibri envers l’obsessió i el vici, d’una banda. De l’altra, també la valentia i l’empenta romàntica que transformen la vida es troba en el fons de les novel.les de Zweig, a l’inrevés, per exemple, del conformisme que es plasma en obres com Els ponts de Madison County.

I finalment és en Cèsar qui ens alegra el cor quan conclou que tothom, en aquest grup, ha parlat amb passió, i que aquesta és la passió que ens anima la vida: per la lectura, per la natura, una passió humanística que no està renyida amb la ciència, un desig de conèixer que no entén d’edats, ni de races, ni de sexes, i que ens reconcilia amb nosaltres mateixos.

Maria Rosa Nogué i Almirall – febrer 2022

Díptic Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona
Díptic Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona
Díptic Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona
Díptic Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona

Al nostre blog trobareu un article sobre la vida de Stefan Zweig.

Goldfinch