24 de maig, Dia Europeu dels Parcs
El manteniment de la natura és essencial per a la vida de tots els éssers que habitem el planeta Terra. Fa anys que les diferents administracions han promogut la conservació de zones on la fauna i la flora puguin viure sobretot amb més tranquil·litat i llibertat. És per aquesta raó que cada 24 de maig, se celebra el Dia Europeu dels Parcs.
En aquest article volem fer una comparativa entre dos parcs de Catalunya distants uns 73 quilòmetres aproximadament: el Parc del Garraf i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Cadascun d’aquest parcs tenen trets únics i al mateix temps d’altres que els són similars. Per exemple, el Parc del Garraf gaudeix de la brisa del Mediterrani i el Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dels aires superiors als mil metres.
Parc del Garraf
En primer lloc, les característiques del Parc del Garraf, amb poca pluja i molta insolació ha provocat que la fauna que hi viu no sigui gaire rica i exuberant. Pel que fa a la vegetació està adaptada al clima mediterrani meridional amb una representació del matollar dens que oscil·la entre un i tres metres d’alçària. Hi apareixen també pinedes de pi blanc la majoria de les quals han estat afectades pels incendis forestals. En aquests moments, però, es troben en procés de regeneració.
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
En segon lloc, les característiques del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac no es poden comparar amb les del Parc del Garraf, ja que és un parc on l’existència de grans masses forestals que alternen amb esplèndides cingleres i espadats ofereixen unes condicions òptimes per al refugi, la cria, la hivernada i el pas de nombroses espècies vertebrades (aprox. 200). A més de la gran variabilitat d’ambients ecològics presents en els terrenys del parc, també s’hi poden diferenciar clarament diverses comunitats faunístiques ben particulars.
Característiques bàsiques dels dos parcs
| Parc del Garraf | Parc de Sant Llorenç del Munt i L’Obac – 1r Parc Natural de Catalunya |
| Contrafort sud-oest de la serralada litoral catalana | Serralada pre-litoral catalana |
| Comarques: el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf | Comarques: el Bages, el Moianès i el Vallès Occidental |
| Extensió: 12376 hectàrees | Extensió: 13691 hectàrees |
| Pedra calcària que forma: avencs, dolines, rasclers i barraques de vinya | Pedregós i agrest format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasta amb el verd dels alzinars qe dominen la zona de muntanya |
| Pic més alt: La Morella 534m | Pic més alt: la Mola 1103m i el Moncau 1056m |
| Clima mediterrani meridional: sequera estival, forta insolació, manca d’aigua, relleu abrupte | Clima mediterrani a les zones de la base del massís fins als 500m i clima centreeuropeu a les zones altes |
| FAUNA | |
| Tortuga mediterrània, àliga perdiguera, falcó, fagina, merla roquera, senglar, ratpenat de ferradura petit, toixó, merla blava, còlit negre, còlit ros, hortolà, cogullada fosca, fringílids; al vessant litoral: el corb marí | Salamandra, serp verda, serp blanca, escurçó, pit-roig, senglar, cabirol, gat mesquer, ratpenats, àliga perdiguera, falcó, merla, tudó, mallerengues, fringílids, puput |
| FLORA | |
| Matollar dens: margalló, garric, llentiscle, garritx; a l’interior: fragments d’alzinar i pinedes de pi blanc, arboç i als fondos: alzines, boix, lligabosc i marfull, farigola, romaní… | L’alzinar és que caracteritza aquest parc, però a les zones altes es combina amb moixera, boix i roure i a les zones inferiors als 800 m amb pi blanc, pinassa, pi roig (zones més obagues), bruc i arboç, marfull, romaní… |
Construccions de pedra seca
Un altre aspecte a tenir en compte és la quantitat de construccions de pedra seca que es poden trobar en aquests dos parcs. Al Parc del Garraf, a més dels murs de pedra seca, hi ha moltes barraques de vinya de planta circular i cúpula falsa de pedra seca que servien al pagès per amagar-s’hi i guardar-hi les eines de conreu.
Pel que fa al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es troben construccions molts més grans les quals servien per veremar i guardar el vi. Durant el segle XIX el Bages fou una comarca excel·lent de cultiu vitícola i com que el terreny no acompanyava els pagesos van construir tines a peu de la vinya.
Activitats als parcs
De la mateixa manera que podeu passejar individualment, els parcs fan propostes d’activitats dirigides a famílies i grups, les quals podeu consultar als enllaços següents. L’oferta és molt àmplia: des de l’observació del cel nocturn, les aus, fins a l’entrada als avencs, confecció de melmelades, etc.
A continuació seguim amb informació bibliogràfica que podeu trobar al catàleg de la xarxa de biblioteques:
Per acabar, esperem que la informació que aquest 24 de maig, Dia Europeu dels Parcs, arriba a les teves mans et sigui d’utilitat!
