Dia Europeu dels Parcs, 24 de maig

Dia Europeu dels Parcs, 24 de maig

Parc del Garraf

Aquest any 2020, el lema del Dia Europeu dels Parcs és Protegir la natura és protegir la nostra salut. Amb aquesta intenció hem preparat la notícia que teniu a continuació.

Des de finals de 2017 i durant la temporada d’hivern, desembre-maig, el Parc del Garraf acull seixanta cavalls als quals s’han anat incorporant d’altre equins:

  • Des de juliol de 2018, set exemplars de poni pottoka (petit cavall, en eusquera) que ja hi pasturen tot l’any. Aquests petits cavalls, tenen el seu hàbitat a la serralada Cantàbrica i els Pirineus occidentals.  Viuen agrupats en grups salvatges, que es poden contemplar a qualsevol vessant de la muntanya basca, organitzats en una jerarquia al capadavant de la qual se situa l’euga Alfa, juntament amb un semental.
  • Des de l’hivern de 2019, tres ponis i tres rucs. Els rucs troben en les terres del Parc del Garraf un entorn ideal per a la seva naturalesa i  s’està contemplant la possibilitat de si podrien quedar-s’hi l’any.

Fundació Miranda

La Fundació Miranda és una organització sense ànim de lucre que vetlla des de l’any 2008 per oferir una vida digna a cavalls que han viscut situacions de maltractament o abandonament. Facilita la seva vida en ramat i en llibertat, en grans espais naturals. I seguint part del lema d’aquest any del Dia Europeu dels Parcs, els cavalls també protegeixen la nostra salut.

A la zona del Garraf, amb la transhumància dels Cavalls de marina, pasturen 440 hectàrees d’estepa mediterrània del Parc del Garraf a partir d’un acord amb la Diputació de Barcelona.

Tortuga mediterrània. Font: Parcs Naturals
Tortuga mediterrània. Font: Parcs Naturals

A aquestes hectàrees,  s’hi han d’afegir 600 ha més cedides per propietaris privats. En total són, doncs, 1.000 ha d’estepa mediterrània amb algunes àrees amb molt bosc, que els cavalls han anat conquerint conjuntamente amb la gestió forestal sostenible. Aquest fet, ha permès el descobriment i la recuperació d’antics pous, forns de calç, corriols, dreceres i antigues feixes de conreus.

Les finques que pasturen al Garraf pertanyen gairebé totes al municipi d’Olivella, i una petita part pertany a Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls.

I què té de bo la seva presència?

Àliga cuabarrada. Font: Parcs Naturals
Àliga cuabarrada. Font: Parcs Naturals

Aquests grans herbívors afavoreixen que la vegetació no sigui massa densa,  mentenen els espais oberts i el sotabosc en condicions òptimes. El primer aspecte ajuda la tortuga mediterrània que necessita una vegetació clara; el segon, l’àliga cuabarrada, que per caçar i alimentar-se necessita d’espais oberts; i, el tercer, disminueix el grau d’incendis.

Per què s’ha escollit aquesta zona del Parc del Garraf?
A mig camí de Campdàsens.Foto: Neus Gallofré
A mig camí de Campdàsens.
Foto: Neus Gallofré

El Garraf és un terreny sec i de roca calcària, on el recurs alimentari i híbrid és més escàs i al mateix temps més dispers, la qual cosa obliga a tenir més espai per un nombre inferior de cavalls i obliga els animals a moure’s més el que equival a mantenir-se en plena forma, ja que han de cercar la quantitat de fibra vegetal. També contribueix al desgast i enfortiment dels cascos, reduint la intervenció per al seu manteniment.

Quant de temps s’hi estan?

De desembre a maig s’estan al parc, i de cara l’estiu marxen camí del pla de l’Orri, a l’Alt Berguedà.

Projecte de recerca  entre el Parc del Garraf i la Fundació Miranda

L’estudi es basa, fins a data d’avui, en el comportament i la influència en el territori del grup de set ponis pottoka i els dos ramats de 31 cavalls que han passat els dos últims hiverns: 2018 i 2019. Han estat pasturant en diferents espais de la zona de Jafra on hi ha pineda de pi blanc amb considerable sotabosc.

El que es pretén estudiar és:

Càrritx. Font: Viquipèdia
Càrritx. Font: Viquipèdia
  • Impacte en la pastura: augment considerable de sòl descobert reduïnt les possibilitats de propagació del foc.
  • Impacte en la flora: disminució del carç o carritx i del fenàs de marge. Les zones on han pasturat els cavalls durant sis mesos presenten un 72 % menys de càrritx que a d’altres zones on no han pasturat.
  • Consum de l’aigua i els cabdals d’aigua de les fonts
  • Censar antigues estructures ramaderes i de camins
Comiat del Parc del Garraf i inici de la transhumància cap a l’Alt Berguedà, maig 2018

Més informació:

Alguns dels llibres sobre el Parc del Garraf que podeu trobar a les bíblios:

Desitgem que la proposta que us hem ofert per celebrar el Dia Europeu dels Parcs us hagi agradat!

Goldfinch