93ª Cerimònia dels Premis Òscar
La cerimònia dels Òscar ha hagut de canviar l’època en què tradicionalment es duïa a terme a causa de la pandèmia i serà el proper 25 d’abril quan tindrà lloc la 93ª edició dels premis cinematogràfics per excel·lència. Enguany, com ja va sent habitual en les darreres cerimònies, no hi haurà cap presentador oficial de la gala, sinó que seran diversos els encarregats de la seva conducció.
Amb 23 categories que opten a l’estatueta, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques s’ha proposat que la cerimònia sigui íntegrament presencial. Amb aquesta intenció, no s’estarà d’invertir-hi esforços per garantir la seguretat dels participants, evitant, això sí, una cerimònia virtual. A ningú no li ha passat per alt que les darreres cerimònies dels Globus d’Or o dels Goya van ser una mena de videoconferència gegant i aquestes decisions, necessàries per altra banda, van anar en detriment de les audiències.
Així doncs, la cerimònia es durà a terme al tradicional Dolby Theatre de Los Àngeles, així com també a la Union Station, l’estació central de trens de la mateixa ciutat. A més a més, tots aquells convidats que puguin desplaçar-se fins a la ciutat de Los Àngeles hauran d’haver passat les corresponents quarantenes preventives, així com les proves sanitàries que es determinin.
Avui, des del nostre blog, fem un repàs per les candidates a Millor Pel·lícula, així com també als actors i actrius candidats per la seva interpretació protagonista.
Premis Òscar 2021
Millor Pel·lícula

El padre
El padre és l’òpera prima cinematogràfica del dramaturg francès Florian Zeller. El jove director ha adaptat la seva obra de teatre homònima que ja va aconseguir el Premi del Públic al darrer Festival de Sant Sebastià. La cinta descriu, des del punt de vista del seu protagonista, el procés de deteriorament cognitiu d’un octogenari interpretat magistralment per Anthony Hopkins. Així mateix, ofereix a l’espectador la visió de la seva filla (Olivia Colman) que pateix per la negativa del seu pare a rebre ajut. Tant Hopkins com Colman opten a l’Òscar per les seves interpretacions, protagonista i de repartiment, respectivament.
Judas y el Mesías negro
Judas y el Mesías negro suposa també el debut en la direcció, a la gran pantalla, per al director Shaka King (amb una trajectòria fonamentalment a televisió, fins ara). El film aplega sis candidatures als Òscar, entre les quals hi ha la de Millor Pel·lícula i Millor Guió Original. La història, basada en fets reals i ambientada als anys 60, és la del jove president del partit Panteres Negres d’Illinois, Fred Hampton, (interpretat per Daniel Kaluuya) i la del seu delator davant de l’FBI (interpretat per Lakeith Stanfield). Ambdós opten a la daurada estatueta a Millor Actor de Repartiment.
Mank
Mank és una de les grans nominades a la 93ª cerimònia dels Òscar (aplega, ni més ni menys que 10 nominacions). Ens trobem davant del, de moment, darrer exemple del “cinema dins del cinema”. Un gènere que ens ha deixat títols tan emblemàtics com, per exemple, Cautivos del mal (1952), Fellini 8 1/2 (1963) o La noche americana (1973). En aquesta ocasió, el director David Fincher, a partir d’un guió del seu difunt pare, fa tot un homenatge a l’època daurada del setè art a través de la figura de Herman J. Mankiewicz.
No en va, 80 anys després de l’estrena de Ciudadano Kane (obra mestra indiscutible del setè art), el grau de participació de Mankiewicz i del mateix Orson Welles en la redacció del guió aixeca encara suspicàcies. Oficialment escrit a quatre mans, el guió va aconseguir l’únic Òscar de la pel·lícula. Ara Fincher recupera el procés d’elaboració del guió de Ciudadano Kane per homanatjar el setè art via Mankiewicz (a qui dona vida Gary Oldman).
Minari. Historia de mi familia
El director coreà/nord-americà Lee Isaac Chung signa Minari, historia de mi familia. La cinta, que des del títol no amaga el seu origen autobiogràfic, és un recull dels records infantils del seu director.
Ambientada als anys 80, quan Chung tenia l’edat del fill petit dels protagonistes, la cinta és un exemple de família que aspira al somni americà. En aquest cas, el matrimoni i els dos fills (tots d’origen coreà) es traslladen fins a Arkanses amb la ferma intenció de prosperar. El seu objectiu és muntar una granja en què conreïn verdures coreanes que puguin comercialitzar entre els compatriotes que cada any arribaven a Nord-Amèrica. De fet, “minari”, que dona títol al film, és una verdura habitual als països asiàtics, una mena de julivert amb un significat metafòric lligat clarament a la història. Aquesta verdura, un cop morta, torna a renèixer encara amb més força.

Nomadland
La cinquena de les pel·lícules que opta a l’estatueta a Millor Pel·lícula és un film a mig camí entre la ficció i el documental. La jove realitzadora Chloé Zhao signa Nomadland, a partir de la novel·la País nómada : supervivientes del siglo XXI de la periodista Jessica Bruder.
La cinta descriu les conseqüències de la crisi econòmica de 2008 en un nombrós grup de nord-americans de mitjana edat que ho va perdre tot i va decidir triar una vida nòmada, saltant de treball precari en treball precari. Una d’aquestes persones és interpretada per l’actriu Frances McDormand (candidata a l’Òscar per la seva interpretació). Després d’haver perdut el seu marit i que el seu poble hagi desaparegut literalment, el seu personatge recorre el país intentant sobreviure-hi. Nomadland va ser guardonada amb el Lleó d’Or a Millor Pel·lícula en el darrer Festival de Venècia i amb el Globus d’Or a la Millor Pel·lícula de Drama. Concentra sis nominacions als Premis Òscar.
Una joven prometedora
La jove directora Emerald Fennell, que debuta en el llargmetratge amb Una joven prometedora, ja ha fet història aconseguint que la cinta hagi estat triada per a la categoria de Millor Pel·lícula. No en va, és la primera vegada que una dona aconsegueix que el seu debut en la direcció opti a aquesta categoria. I, a més a més, enguany serà la primera vegada que dues dones opten a Millor Direcció (la mateixa Fennell i Chloé Zhao, amb Nomadland).
Al marge d’aquestes fites històriques, Una joven prometedora recull molt bones crítiques des de la seva estrena. Aquesta nova versió de la venjança en època del #Me Too, explica la història de la jove Cassey Thomas (interpretada per Carey Mulligan). Una noia amb un prometedor futur per endavant a qui un fet traumàtic li va canviar el rumb. Des de llavors i amb una doble vida està fermament decidida a venjar-se’n. El film opta a cinc premis Òscar: Pel·lícula, Direcció, Actriu Protagonista (Mulligan), Guió Original (que també signa Fennell) i Muntatge.
Sound of Metal
Ens trobem davant d’una altra òpera prima. Sound of Metal és el primer llargmetratge de ficció de Darius Marder, que fins ara havia signat fonamentalment documentals. La cinta, un dels exemples més destacats de cinema independent del passat 2019, explica la història de superació de Ruben (interpretat per Riz Ahmed). El noi es troba de gira musical pels Estats Units al costat de la seva parella Lou (Olivia Cooke). Ell és el bateria del grup de doom metal en què la seva parella és la cantant. D’un dia per l’altre, Ruben perd l’audició i la perspectiva no en preveu cap millora, ans al contrari.
El seu camí cap a l’acceptació i la superació esdevé el centre d’una història gens convencional. La cinta aspira a 6 estatuetes, entre les quals hi ha Millor Pel·lícula, Actor Protagonista (Ahmed) i So (en una pel·lícula en què resulta fonamental reflectir de manera fidedigne la realitat de les persones amb problemes d’audició).
El juicio de los 7 de Chicago
Tanquem el repàs de les vuit pel·lícules nominades a Millor Pel·lícula amb El juicio de los 7 de Chicago. Aaron Sorkin dirigeix i signa el guió d’aquesta pel·lícula que recrea una de les farses judicials més conegudes de la història contemporània. L’any 1969, set líders polítics i socials van ser jutjats per haver, presumptament, conspirat contra la seguretat nacional i per ser responsables de tot un seguit de disturbis que van tenir lloc un any abans, durant la Convenció Nacional Demòcrata. L’administració Nixon va convertir l’esdeveniment en un judici polític, que ara torna a l’actualitat de la mà d’un dels guionistes nord-americans més reconeguts. Sorkin és el responsable de guions com, per exemple, el de la cinta Algunos hombres buenos i també el creador de la sèrie de televisió El ala oeste de la Casa Blanca.
A continuació, fem cinc cèntims per les principals interpretacions protagonistes candidates als Premis Òscar.
En primer lloc, les actrius:
Millor Actriu Protagonista

Les cinc actrius candidates són:
- Viola Davis, pel seu paper a La madre del blues, en què interpreta la cantant Ma Rainey. Per a Davis, és la seva quarta nominació als Òscar, que ja va aconseguir l’any 2017 com a actriu de repartiment a Fences.
- Andra Day, per Los Estados Unidos contra Billie Holiday. La interpretació de la cantant Andra Day és segurament el més destacat del film, que té en aquesta la seva una única nominació. Un nou biopic, en aquest cas al voltant de la figura de la cantant de jazz Billie Holiday, pel qual l’actriu ja ha estat guardonada amb el Globus d’Or a millor actriu de drama.
- La interpretació de Vanessa Kirby és també l’única nominació de la cinta Fragmentos de una mujer, que ja va suposar per a l’actriu la Copa Volpi al darrer Festival de Venècia. El dol d’una dona arran d’un part traumàtic és el centre de la trama d’aquesta cinta.
- Segurament la favorita per aconseguir l’estatueta d’enguany, l’actriu Frances McDormand destaca en la seva interpretació a Nomadland. Figura indiscutible de la indústria cinematogràfica, McDormand tria molt encertadament els seus projectes i sol recollir bones crítiques de manera generalitzada. Si l’aconsegueix, aquest seria el seu tercer Òscar, després dels que ja va rebre per Fargo i Tres anuncios en las afueras.
- El treball de Carey Mulligan és una de les claus de l’èxit d’Una joven prometedora. Tot i que no ho tindrà fàcil, podria ser la sorpresa de la cerimònia enduent-se una estueta que sembla ja mig encaminada cap a McDormand.
En segon lloc, els actors candidats als Premis Òscar :
Millor Actor Protagonista

Els cinc actors protagonistes nominats són:
- Riz Ahmed, per la seva feina a Sound of Metal. L’actor i músic britànic pot donar la sorpresa per una de les seves primeres interpretacions protagonistes (abans, havia fet rols secundaris a Rogue One i Los hermanos Sisters, per exemple). Tractant-se d’un film independent, Ahmed no ho tindrà fàcil i encara menys amb els rivals de renom amb qui haurà de disputar-se l’Òscar, però no podem descartar-lo a les travesses.
- A l’altra banda, hi ha un dels ferms candidats a l’estatueta. Sir Anthony Hopkins opta per quarta vegada (fins ara, només n’ha aconseguit un per encarnar Hannibal Lecter a El silencio de los corderos) a l’Òscar com a millor actor protagonista per El padre. De moment, acaba de ser guardonat amb el BAFTA per aquest treball i podria convertir-se en l’actor de més edat a guanyar l’estatueta daurada.
- Chadwick Boseman (conegut per haver interpetat a Black Panther) podria convertir-se en el tercer actor a recollir un Òscar de manera pòstuma. El jove actor va morir el passat agost de manera prematura i ara, la seva participació a la pel·lícula La madre del blues li podria reportar el reconeixement de l’Acadèmia.
…el proper 25 d’abril descobrirem qui rep el guardó…and the Oscar goes to…
- L’altre pes pesant enre els actors nominats és Gary Oldman, nominat per donar vida a Herman J. Mankiewicz a Mank. Interpretar personatges reals li ha portat sort a Oldman que el passat 2018 ja va ser guardonat amb l’Òscar gràcies a la seva interpretació de Churchill a El instante más oscuro.
- L’actor coreà Steven Yeun tanca la llista de nominats en aquesta categoria. Conegut principalment pels seus treballs a televisió (els seguidors de The Walking Dead de ben segur el coneixeran) podria convertir-se en el gran triomfador de la cerimònia gràcies a la seva feina a Minari, historia de mi familia.
Fins aquí, el nostre particular homenatge al setè art i petit repàs pel que pot passar en la propera cerimònia del Premis Òscar. Els aficionats al cinema recordeu que el nostre blog té una categoria de Cinema en què podeu trobar informació d’interès.