Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans

Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans

Durant el mes de febrer es va presentar al local dels Bordegassos de Vilanova el llibre escrit per Jordi Bertran Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans. Es tracta del primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat, Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira.

La col·lecció

L’objectiu de la col·lecció és posar a disposició del públic lector el coneixement de la diversitat de la societat catalana mitjançant la història de manifestacions, realitats o moviments socials, culturals, econòmics, polítics i religiosos concrets. La novetat és que, per primera vegada, es treballa a partir dels Països Catalans com a unitat geogràfica i cultural.

La muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat. Aquest llibre segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents territoris. A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII. Assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. La muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.

portada

L’obra

El llibre és el primer treball que situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat, la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix l’evolució paral·lela d’ambdós fenòmens des del segle XVII fins a l’actualitat. Per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.

L’obra també segueix una altra manifestació molt important en el gran Penedès i el Camp de Tarragona, la moixiganga, que precisament perviu a Vilanova i la Geltrú. L’autor explica el paper que la moixiganga catalana va jugar en la seva configuració inicial com una nova eina de les autoritats per intentar frenar l’ascens trepidant del fenomen casteller. Val a dir que en el segle XVIII no agradaven als poders establerts i encara es denominava ball de valencians. Ambdues manifestacions –castells i moixiganga– van tenir una continuïtat compartida.

L’autor

Jordi Bertran neix a Tarragona el 1966. Filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat a l’Ajuntament de Tarragona entre 1985 i 2009 en espectacles, festes, cultura popular i associacionisme. També va conduir la recuperació del Teatre Metropol (1995) i la creació de la Casa de la Festa (2008). Entre 2009 i 2014 ha estat gerent de la Fundació Fira Mediterrània de Manresa, de la qual havia estat director artístic entre 2001 i 2005.

Entre 2008 i 2011 ha dirigit artísticament el Festival Internacional de Música Tradicional i Popular de Vilanova i la Geltrú. Entre 2007 i 2011 les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls 2011. També ha estat professor de l’Institut Municipal de Formació i Empresa de Reus. I dels Postgraus de gestió de la cultura popular a la Universitat Ramon Llull, gestió cultural a la Universitat de Girona i a la Universitat Rovira i Virgili, així com del màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes de la URV. Ha col·laborat i col·labora en diversos diaris i revistes, així com a diferents televisions i ràdios.

Altres obres…

Pel que fa al mon dels castells, cal destacar que és autor d’estudis muixeranguers i castellers, com El ball de valencians, o coautor de Tradicionari, 1926-2006.Els castellers de Tarragona, Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva, Enciclopèdia de l’Esport Català i Enciclopèdia Castellera. Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de Vilafranca. Director artístic de les Festes Decennals de la Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Cap de plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu els seus llibres El Ball de diables de Tarragona: teatre i festa a Catalunya, i Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes: el que cal saber per organitzar-les. I totes aquestes obres relacionades amb el mon casteller.

J. Walquer