Joan Guinjoan, adéu al pilar de la música catalana contemporània.
El pianista, intèrpret, director i compositor Guinjoan, lligat a Vilanova i la Geltrú, ens ha deixat aquest mes de gener i ha estat considerat com un dels pilars fonamentals de la música contemporània catalana.
Nascut el 1931 a Riudoms, al Baix Camp, la seva educació musical es va iniciar al conservatori del Liceu i completar a París. Fou un pianista de reconegut prestigi i ha destacat en l’àmbit de la composició esdevenint un dels grans ambaixadors de la música contemporània, promovent la seva introducció a Catalunya. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb els Premis nacional de la Musica per l’estat espanyol en 1990 i el Premi nacional Català en 1995. Era membre la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1991, Cavaller de les Arts i les Lletres i Oficial de les Arts i les Lletres de França, i Creu de Sant Jordi.
Als 14 anys va rebre un acordió com a regal, un instrument que va despertar el seu interès per la música i que l’ha portat a ser considerat per la crítica com un creador de grans formes abstractes i expressives dins de la música simfònica. El seu repertori, netament vitalista, és una síntesi de llenguatges, coordinats per un estil personal en què el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani.
Té un catàleg extens de més de 100 obres de música de cambra, vocal i simfònica, entre les quals hi ha la Sinfonía de la Imperial Tarraco , Escenas de niños , Suite de los cinco continentes , Música intuitiva , Bi-tematic , Diagramas , Aborigine i Phobos, entre d’altres. Així mateix, va realitzar l’òpera Gaudí, sobre el genial arquitecte català i amb llibret de Josep María Carandell, per a la Olimpíada Cultural de Barcelona, obra estrenada al 2004 al Liceu.
Per la seva faceta creativa, Joan Guinjoan estava lligat a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, ja que va ser el compositor d’un dels grans ballets del mestre de dansa, coreògraf i ballarí vilanoví Joan Magrinyà, Los cinco continentes.
En el programa de mà de l’estrena d’aquest ballet s’explica detalladament l’estructura harmònica de la composició de Guinjoan i es destaquen quin són els elements més remarcables de les cinc parts del ballet, cadascuna dedicada a un continent. De la part dedicada a Europa es realça l’escriptura musical serial; a Àsia es remarca el factor tímbric; a Oceania es posa l’accent sobre el treball sonor concentrat en únicament 11 instruments de l’orquestra (flautí, clarinet, trompa, trompeta, tuba, 2 percussionistes, arpa, piano, violi i contrabaix); d’Amèrica es remarca la “nostàlgica insinuació melòdica” i, finalment d’Àfrica es realça el protagonisme que pren el ritme i la percussió.
La partitura va ser escrita l’any 1968 i estrenada el 1969 al Gran Teatre del Liceu, l’1 de febrer de 1969, pel Ballet i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigida pel mateix compositor. La coreografia va ser obra de Joan Magriñá.
Actiu gairebé fins al final, Guinjoan deixa un gran llegat i l’admiració del món musical.
Clicant en aquest enllaç podeu accedir al fons disponible de Joan Guinjoan de les Biblioteques.
