Justine, de Lawrence Durrell

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca pel mes de gener està preparant la lectura de la novel·la Justine, de Lawrence Durrell, i es reunirà la tarda de l’últim dissabte del mes.

L’obra: Justine
Hi ha qui considera Justine, una de les més brillants novel·les eròtiques del s.XX, en la qual s’endevina la influència d’Henry Miller i Anaïs Nin, parella que Durrell va conèixer als 25 anys a París, i que van ser influència i amics durant gran part de la seva formació com a escriptor.
Però aquesta novel·la és molt més que això.
La novel·la comença en una solitària illa grega. El narrador, escriptor, de qui no es desvetlla el nom i la nacionalitat, viu retirat amb l’única companyia d’una filla de dos anys. Des del seu retir inicia el record dels anys viscuts a Alexandria juntament amb Justine, Nessim, Melissa, Pombal, Pursewaden, etc., tancats en el seu peculiar cercle i en aquesta ciutat mediterrània.
Justine és, sobretot, un retrat afectiu de la ciutat d’Alexandria, amb els seus costums, personatges i colors.
Encara que en el moment de la seva aparició, les relacions afectives, amoroses i sexuals entre els personatges van impactar per damunt de tot, aviat s’hi va afegir l’elogi a la qualitat literària i a la saviesa amb què l’autor transmet l’encantament que va exercir sobre ell una ciutat plena de misteri i de secret.
El final, en certa manera obert, cobra tot el seu sentit amb la lectura dels llibres que completen el quartet.

L’autor: Lawrence Durrell
Va néixer a Jalandhar, Índia, l’any 1912, fill de colons britànics. Als 11 anys el van enviar a una escola a Anglaterra, que va abandonar de seguida que va poder. Va fracassar en els seus exàmens d’ingrés a la Universitat, però va començar a escriure poesia als 15 anys.
Durrell es va casar quatre vegades, la primera de les quals el 1935, any en què es va traslladar, juntament amb la seva germana i els seus germans (un dels quals és el conegut naturalista i escriptor humorístic Gerald Durrell, autor de La meva família i altres animals, Ocells, bèsties i parents i El naturalista amateur), a l’illa grega de Corfú. També l’any en què publicà la seva primera novel·la Pied Piper of Lovers.
La seva vida va transcórrer gairebé en la seva totalitat en la regió mediterrània: Corfú, Rodes, Xipre, Egipte i el sud de França.
La primera novel·la realment cabdal de L. Durrell va ser Cefalú (1948), que conté les principals preocupacions intel·lectuals de l’autor, sobre les quals tornaria més tard.
La seva obra més monumental, El quartet d’Alexandria (Justine (1957), Balthazar (1958), Mountolive (1958) i Clea (1960)) el va situar entre els renovadors de la novel·la moderna per les tècniques que emprà i per l’alt nivell de la prosa, entre refinada i realista, i un especial instint per crear atmosferes tràgiques i modernes. Cada una de les novel·les d’aquesta tetralogia repercuteix en l’altra, creant un joc de miralls, com si cadascuna servís d’explicació o punt de recolzament a alguna de les altres, a base d’utilitzar punts de vista narratius diferents.
Posteriorment, el 1974, començà a escriure El quintet d’Avignon, integrat per Monsenyor (1974), Livia (1978), Constance (1982), Sebastian (1983) i Quinx (1984).
L’obra i vida de L. Durrell es van relacionar estretament amb les del narrador Henry Miller que es van influir mútuament.
Durrell va conrear fonamentalment la narrativa – novel·les i relats –, però també el llibre de viatges (Reflexions sobre una Venus marina (1955), Llimones amargues (1957) i el pòstum Visió de Provença (1985), la poesia, el teatre, i la literatura epistolar i l’assaig.
L’estil de L. Durrell es caracteritza per la seva riquesa i sensualitat, units a una gran capacitat evocadora i un gran talent per descriure l’essència de llocs molt diversos. La totalitat de la seva obra quedarà com l’exponent com una de les més acabades expressions d’una narrativa altament lírica.