100 anys de Tour

Aquest mes és Tour de França. El ciclisme agafa el paper protagonista de l’esport mundial i volem fer aquí un repàs als seus cent anys d’història des de que el seu fundador Henri Desgrange. un apassionat de les bicicletes, i altres editors del diari L’Auto, precedent de l’actual diari L’equip, fes realitat la idea de fer una cursa de ciclisme al voltant de França per impulsar la seva circulació i potenciar aquest esport entre els francesos.

En els seus orígens va ser, a més, molt més que ciclisme en comptar amb una destacada dimensió de pedagogia política, fent visible la nació a milions de francesos que només coneixien els seus pobles i viles natals. Van aconseguir posar en marxa la millor carrera del món. Amb el pas dels anys, el Tour de França es convertiria en un insuperable esdeveniment esportiu i un font de riquesa econòmica, amb molts milions de francs de beneficis.

Maurici Garin va ser el guanyador en la primera edició, a l’any 1903, del Grand Boucle, que va capturar amb èxit la imaginació del públic francès i que, amb l’excepció de dues guerres mundials, s’ha disputat ininterrompudament des d’aquest any. Malgrat una sèrie d’escàndols de dopatge i de les morts tràgiques de ciclistes com Tommy Simpson i Fabio Casartelli, la seva popularitat com el major espectacle esportiu en el món perdura. L’edició centenària és la primera des que Lance Armstrong va confessar fer trampa i va ser despullat dels seus set títols per un escàndol de dopatge sense precedents en l’esport mundial.

En aquesta edició el favorit és el britànic Christopher Froome, ell va començar la seva carrera en el ciclisme en córrer bicicletes BMX i de muntanya prop del seu lloc natal a Nairobi. L’any passat Froome va acabar en segon lloc després del seu company del Team Sky, Bradley Wiggins. Aquest últim es va convertir en el primer ciclista britànic a guanyar els honors a la famosa carrera de tres setmanes. Des de que ho va fer Bernard Hinault a l’any 1985 mai ha guanyat cap francés la Grand Boucle.

Entre els rècords més destacats en els 100 anys d’història de la millor cursa ciclista del món es troba el de Eddie Merckx que va guanyar vuit etapes en una mateixa edició per dues vegades (1970 i 1974). Aquest ciclista francès considerat el millor de la història té en possessió altres rècords: va aconseguir trenta quatre victòries de etapa i va tenir el maillot groc de líder en noranta sis ocasions.

El guanyador més veterà en la història va ser Fermin Lambot amb 36 anys, 4 mesos i 9 dies) a l’any 1922; mentre que el més jove ho va aconseguir a la segona edició del Tour, i ho va fer a l’edat de 19 anys, 11 mesos i 6 dies. Era l’any 1904 i des d’aleshores ningú ha estat capaç d’aconseguir superar-ho.

Un nom serà recordat per sempre tot i no haver guanyat. Es tracta del francès Raymound Poulidor que va aconseguir vuit vegades pujar al podi però mai com a guanyador, va ser segon en tres ocasions i tercer en cinc. No va poder aconseguir guanyar la cursa com tant i tants ciclistes que han tingut que quedar-se sense el somni de vestir de groc el darrer dia al podi de Paris, però va entrar a la història amb aquest especial rècords pel que serà recordat eternament.

Però el que ha marcat tristament els darrers anys d’aquesta cursa i també del ciclisme ha estat el dopatge. Fa pocs dies, l’alemany Jan Ullrich va confessar que havia recorregut al dopatge sanguini. Un parell de dies més tard, una comissió francesa va revelar que el francès Laurent Jalabert havia consumit EPO a finals dels anys noranta, i ahir, un dia abans de l’inici de la cursa, el nord-americà Lance Armstrong, despullat de seus set títols per dopatge, va afirmar al diari Le Monde que «no es pot guanyar el Tour de France sense dopar-se».

Els grans campions, els dominadors del Tour de France marquen la història d’aquesta competició: Philippe Thijs, Fausto Coppi, Louison Bobet, Jaques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault, Greg Lemond o Miguel Indurain, són els noms més destacats de la història del Tour. Són tants que a les noves generacions els costa fins i tot reconèixer a ilustres veterans com Bernard Thévenet, que va guanyar en dues ocasions el Tour de France, el de 1975 i el de 1977. El pas del temps no esborra les gestes que porten a l’esquena i que els han convertit gairebé en llegendes.