Los puentes del mañana, de Jan Guillou
Jan Guillou, autor de la Trilogia de las Cruzadas, és l’escriptor amb més èxit de Suècia, a més d’un periodista combatiu i polèmic. El 1973 va desemmascarar una xarxa secreta d’espionatge sueca però la independència de la seva investigació, que va airejar innombrables documents secrets, li va costar una condemna d’un any de presó.
Amb tot el que va descobrir, Guillou va escriure anys més tard una sèrie d’espionatge de deu llibres protagonitzats pel carismàtic agent especial Carl Hamilton, àlies Coq Rouge.
Los puentes del mañana, és el primer volum d’una nova trilogia èpica amb l’ambició i les qualitats del millor Ken Follet. Una gran crònica familiar a portes del segle més gloriós i cruel de la història de la humanitat, que abasta amb mestria un segle i dues guerres mundials.
Aquesta obra és una gran panoràmica del segle XX, un relat transcontinental i atemporal sobre germanor, amor i vocació. Un llibre que, en aprofundir en el segle passat, revela les claus de per què som els que som avui en dia i que té una gran riquesa d’escenaris: de les nevades terres noruegues l’Àfrica colonial.
Los puentes del mañana està protagonitzada per tres germans: Lauritz, Oscar i Sverre que, després de la mort del seu pare al mar, han d’abandonar el seu poble pesquer i llaurar-se un futur a Bergen.
Allà, un home influent descobreix que els germans tenen un extraordinari talent i decideix pagar la seva educació. Anys més tard, els joves abandonen la Universitat de Dresden convertits en enginyers. Els tres germans tenen un futur prometedor, el món als seus peus, els seus somnis i visions conformaran les nostres vides.
Estem en 1901 i l’era tecnològica acaba de néixer. Els Lauritzen havien de tornar a Noruega per treballar en la complexa construcció de la via fèrria entre Oslo i Bergen, però l’amor altera els plans.
Oscar fuig per una traïció l’Àfrica colonial. Sverre marxa a Londres per gaudir d’un amor prohibit. Només Lauritz, el gran, torna a Noruega. Serà l’únic que compleixi amb el pla inicial, participar en la construcció de la línia fèrria entre Oslo i Bergen.
A través d’aquests personatges assistirem al desenvolupament de l’era industrial, i a alguns dels fets històrics més destacats del passat segle. Un gran segle: el més gloriós però també el més cruel de la història de la humanitat.
Un magnífic fresc, un relat esglaiador sobre la confiança, l’amistat i el descobriment de l’amor, que es va desgranant a mesura que l’autor dibuixa un espectacular relat del segle que ens ha fet com som.
La visió històrica que l’autor fa del conjunt té el focus partit entre Noruega, Alemanya i Tanganyika, tres països que ocupen papers destacats en el moment històric de la novel·la.
“Pocs autors tenen l’habilitat d’escriure novel·les que, amb una sarcàstica lucidesa, ens presenten el món tal com és. Jan Guillou sap del que parla i té el coratge de dir-ho”. Són paraules de Henning Mankell. Una garantia.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
